Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
217 bytes afegits ,  19:37 15 dec 2012
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
CarlesI, conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a onCarlomagno), naixcut en 742, 747 o 748 i morí el 28 de giner 814 enAquisgrá, es el membre mes prominent de la dinastia franca a la quedonà el seu nom, ya que no es el fundador dels carolingis.
+
Carles I, conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on Carlomagno), naixcut en 742, 747 o 748 i morí el 28 de giner 814 en Aquisgrá, es el membre mes prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no es el fundador dels carolingis.
Fillde Pipí el breu, es el rei dels francs des de 768, se convertix enrei dels llombarts en 774 i fon coronat emperador en roma pel papaLleó III el 25 de decembre de 800, dins d'una dignitat quedesapareixqué en l'any 476 en occident.
+
Fill de Pipí el breu, es el rei dels francs des de 768, se convertix en rei dels llombarts en 774 i fon coronat emperador en roma pel papa Lleó III el 25 de decembre de 800, dins d'una dignitat que desapareixqué en l'any 476 en occident.
Monarcaguerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie decampanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanyaha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra elsllombarts en Itàlia i els musulmans d'Espanya .
+
Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els sajons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en Itàlia i els musulmans d'Espanya .
ReformadorSobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegixl'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximentcarolingi".
+
Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".
 +
 
 +
Carlomagnopot ser considerat com el "Pare d'Europa", sempre per a laconsolidació d'una part important d'Europa occidental, i establíels principis de govern que han heretat els grans estats europeus.
     
1334

edicions

Menú de navegació