392
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Paolo Boselli''' (Savona 8 de juny de 1838 - Roma 10 de març de 1932) fon un politic italia, Primer Ministre d'Italia des d...».
'''Paolo Boselli''' ([[Savona]] [[8 de juny]] de [[1838]] - [[Roma]] [[10 de març]] de [[1932]]) fon un [[politic]] italia, [[Primer Ministre d'Italia]] des de el [[18 de juny]] de [[1916]] al [[30 d'octubre]] de [[1917]].
Elegit en el parlament italia en el [[1870]] en les files de la dreta historica, entre el [[1872]] i el [[1874]] participà en la comissio d'investigacio agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de [[1888]] es ministre d'Instruccio Publica, d'Agricultura i de Finances.
Ademes fon electe varies voltes president de la provincia de [[Turín|Torino]] i recolzà l'intervencio de [[Italia]] en la [[Primera Guerra Mundial]].
Despres de la caiguda del govern de [[Antonio Salandra]] fon elegit primer ministre. Tingue que dimitir despres del desastre de la [[batalla de Caporreto]], donat que sempre confie en [[Luigi Cadorna]], maxim artífex de la derrota italiana en aquella batalla.
En el [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversio pel [[moviment socialiste]] i en el [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu ultim acte politic de relleu fon la seua participacio en una comissio que aprovà els [[Pactes de Letrán]] del [[1929]].
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Política]]
[[Categoria: Italia]]
Elegit en el parlament italia en el [[1870]] en les files de la dreta historica, entre el [[1872]] i el [[1874]] participà en la comissio d'investigacio agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de [[1888]] es ministre d'Instruccio Publica, d'Agricultura i de Finances.
Ademes fon electe varies voltes president de la provincia de [[Turín|Torino]] i recolzà l'intervencio de [[Italia]] en la [[Primera Guerra Mundial]].
Despres de la caiguda del govern de [[Antonio Salandra]] fon elegit primer ministre. Tingue que dimitir despres del desastre de la [[batalla de Caporreto]], donat que sempre confie en [[Luigi Cadorna]], maxim artífex de la derrota italiana en aquella batalla.
En el [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversio pel [[moviment socialiste]] i en el [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu ultim acte politic de relleu fon la seua participacio en una comissio que aprovà els [[Pactes de Letrán]] del [[1929]].
[[Categoria: Història]]
[[Categoria: Política]]
[[Categoria: Italia]]