Canvis

Laguera aràbic-israelí de 1973, també coneguda pel nom defestivitats religioses judeu (Guerra del Yom Kippur) i musulmana(Guerra del Ramada), enfrontà a Israel contra Egipte i Síria. Fonla quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en elspaïsos null.

La guerra aràbic-israelí de 1973, també coneguda pel nom de festivitats religioses judeu ('''Guerra del Yom Kippur)''' i musulmana('''Guerra del Ramadà'''), enfrontà a Israel contra Egipte i Síria. Fon la quarta de les guerres que enfrontaren a l'estat hebreu en els països araps.

Dosfactors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc,el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de1967. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a Síria(els alts del Golán) i a Egipte (la península del Sinaí) i elfracàs de les propostes de pau d'Anuar el Sadat, el nou líderegipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 delConsell de Seguritat de l'ONU demanava en térmens socoltres laretirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13membres, Chinenca se abstingué i EE.UU. la vetà. Egipte cada voltase trobava mes decidit a llançar una guerra llimitada. En segonlloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixaconfiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris,pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa ales seues forces armades.

 

L'atacaràbic per sorpresa començà el 6 d'octubre de 1973 (el dia del YomKippur, la festivitat religiosa judeu mes important). Els alvançosegipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el Canalde Sues i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, apartir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixemoment tant l'URSS com EE.UU. organisaren ponts aéreus massiusportant armes als seus aliats. Els tropos israelites reconquistarenels Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.

Dos factors principals expliquen el seu desencadenament. En primer lloc, el fracàs en la resolució dels problemes sorgits de la guerra de 1967. La negativa israelí a tornar els territoris arrapats a [[Síria]] (els [[alts del Golá]]) i a [[Egipte]] (la [[península del Sinaí]]) i el fracàs de les propostes de pau d'[[Anuar el Sadat]], el nou líder egipcíac portaren la situació a un punt mort. La resolució 242 del [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] demanava en térmens socoltres la retirada d'Israel dels territoris ocupats en 1967. Fon votada per 13 membres, [[China]] se abstingué i [[Estat Units]] la vetà.  

 

Egipte cada volta se trobava mes decidit a llançar una guerra llimitada. En segon lloc, Israel era conscient de la seua superioritat militar. Eixa confiança li portà a negar-se a qualsevol cessió de territoris, pero també feu que l'atac aràbic de 1973 agarrara per sorpresa a les seues forces armades.

 

L'atac aràbic per sorpresa començà el [[6 d'octubre]] de [[1973]] (el dia del [[Yom Kippur]], la festivitat religiosa judeu mes important). Els alvanços egipcíac i siri foren fulgurants. Els egipcíacs creuaren el [[Canal de Sues]] i els siris prengueren els Alts del Golán. No obstant, a partir del 10 d'octubre s'inicià el contraatac israelí. En eixe moment tant l'[[URSS]] com [[Estats Units]] organisaren ponts aéreus massius portant armes als seus aliats. Els tropes israelites reconquistaren els Alts del Golán i tornaren a creuar Sues.

[[Categoria:Israel]]

[[Categoria:Israel]]