Canvis

Per a [[Nicholas Stern]], excap del Servici Econòmic del Govern del Regne Unit i execonomiste cap del [[Banc Mundial]], per a no superar 450 ppm de concentració atmosfèrica de CO₂, es requerirà una reducció de les emissions mundials anuals d'unes 50 gigatonellades de CO₂ equivalent en l'actualitat a 35 gigatonellades en 2030 i a 20 gigatonellades en 2050. Per a comprendre el nivell de l'esforç que es requerix, en l'actualitat, les emissions anuals per habitant són: 12 tonellades en l'Unió Europea, 23 tonellades en els Estats Units, 6 tonellades en China i 1,7 tonellades en l'India. En el 2050 la població mundial s'estima que serà de 9.000 millons, i les emissions anuals per habitant es deurien reduir a dos tonellades de CO₂ equivalent de mija, per a que el total anual mundial siga de 20 gigatonellades. Encara que l'industrialisació dels països desenrollats des del segle XIX és la causant dels nivells actuals de GEH, són els països en desenroll  els més vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic. Els països rics deuen recolzar financerament als països en desenroll per a que eixecuten plans de creiximent econòmic en poc carbono i frenar la deforestació en el seus països. Segons els últims cálculs, el món en desenroll, per a ajustar-se al canvi climàtic necessita dels països rics anualment 100.000 millons de dólars per a l'adaptació i atres 100.000 millons per a la mitigació d'ací al 2020.<ref name=cop15b>{{Cita web|url=http://es.cop15.dk/news/view+news?newsid=2381|editorial=COP15 Copenhagen, Nacions Unides, Conferència sobre Canvi climàtic, del 7 al 18 de decembre de 2009|fechaacceso=8/12/2009 |título=Nostre futur en poc carbono}}</ref>

Per a [[Nicholas Stern]], excap del Servici Econòmic del Govern del Regne Unit i execonomiste cap del [[Banc Mundial]], per a no superar 450 ppm de concentració atmosfèrica de CO₂, es requerirà una reducció de les emissions mundials anuals d'unes 50 gigatonellades de CO₂ equivalent en l'actualitat a 35 gigatonellades en 2030 i a 20 gigatonellades en 2050. Per a comprendre el nivell de l'esforç que es requerix, en l'actualitat, les emissions anuals per habitant són: 12 tonellades en l'Unió Europea, 23 tonellades en els Estats Units, 6 tonellades en China i 1,7 tonellades en l'India. En el 2050 la població mundial s'estima que serà de 9.000 millons, i les emissions anuals per habitant es deurien reduir a dos tonellades de CO₂ equivalent de mija, per a que el total anual mundial siga de 20 gigatonellades. Encara que l'industrialisació dels països desenrollats des del segle XIX és la causant dels nivells actuals de GEH, són els països en desenroll  els més vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic. Els països rics deuen recolzar financerament als països en desenroll per a que eixecuten plans de creiximent econòmic en poc carbono i frenar la deforestació en el seus països. Segons els últims cálculs, el món en desenroll, per a ajustar-se al canvi climàtic necessita dels països rics anualment 100.000 millons de dólars per a l'adaptació i atres 100.000 millons per a la mitigació d'ací al 2020.<ref name=cop15b>{{Cita web|url=http://es.cop15.dk/news/view+news?newsid=2381|editorial=COP15 Copenhagen, Nacions Unides, Conferència sobre Canvi climàtic, del 7 al 18 de decembre de 2009|fechaacceso=8/12/2009 |título=Nostre futur en poc carbono}}</ref>

Fatih Birol, economista jefe de la Agencia Internacional de Energía, señala la importancia de los países emergentes, pues con las políticas actuales, las estimaciones de la Agencia Internacional de Energía proyectan un crecimiento anual de la demanda de energía primaria global del 1,6% mundial hasta 2030, de 11.730 millones de toneladas equivalentes de petróleo (Mtep) a 17.010 Mtep (un incremento del 45% en apenas 20 años). China e India requerirán la mitad de este incremento, y los países no miembros de la OCDE en conjunto supondrán el 87% del incremento del CO2, pasando su demanda total de energía mundial del 51% en la actualidad a suponer el 62% del total en 2030. También para él, es imprescindible una importante transformaciónen del sector energético. Hasta ahora la larga vida útil de gran parte de sus infraestructuras causa una lenta sustitución de sus equipos, lo que motiva que el empleo de tecnologías eficientes se demore. Los sectores público y privado deben aceptar la necesidad de inversiones adicionales y el retiro temprano de instalaciones inadecuadas, para acelerar el proceso y reducir las emisiones, especialmente en centrales de energía y en equipos. Los gobiernos deben dirigir esta transformación y orientar el consumo mediante medidas claras de tarificación, incluida la tarificación por emisiones de carbono. La energía renovable desempeñará un papel importante. Se calcula que la generación global de electricidad basada en energías renovables se duplicará entre 2006 y 2030.<ref name=cop15c>{{Cita web|url=http://es.cop15.dk/news/view+news?newsid=1796|editorial=COP15 Copenhagen, Naciones Unidas, Conferencia sobre Cambio climático, del 7 al 18 e diciembre de 2009|fechaacceso=8/12/2009 |título=La inminente revolución energética global}}</ref>  

Fatih Birol, economiste cap de l'Agència Internacional d'Energia, senyala l'importància dels països emergents, puix en les polítiques actuals, les estimacions de l'Agència Internacional d'Energia proyecten un creiximent anual de la demanda d'energia primaria global de l'1,6% mundial fins a 2030, de 11.730 millons de tonellades equivalents de petròleu (Mtep) a 17.010 Mtep (un increment del 45% en tan sols 20 anys). China i Índia requeriran la mitat d'este increment, i els països no membres de l'OCDE en conjunt supondran el 87% de l'increment del CO₂, passant la seua demanda total d'energia mundial del 51% en l'actualitat a supondre el 62% del total en 2030. També per ad ell, és imprescindible una important transformació del sector energètic. Fins ara la llarga vida útil de gran part de les seues infraestructures causa una lenta sustitució dels seus equips, fet que motiva que l'us de tecnologies eficients es demore. Els sectors públic i privat deuen acceptar la necessitat d'inversions adicionals i el retir temprà d'instalacions inadequades, per a accelerar el procés i reduir les emissions, especialment en centrals d'energia i en equips. Els governs deuen dirigir esta transformació i orientar el consum per mig de mesures clares de tarificació, inclosa la tarificació per emissions de carbono. L'energia renovable desempenyarà un paper important. Es calcula que la generació global d'electricitat basada en energies renovables es duplicarà entre 2006 i 2030.<ref name=cop15c>{{Cita web|url=http://es.cop15.dk/news/view+news?newsid=1796|editorial=COP15 Copenhagen, Nacions Unides, Conferència sobre Canvi climàtic, del 7 al 18 de dicembre de 2009|fechaacceso=8/12/2009 |título=L'inminent revolució energètica global}}</ref>  

Se debe tener en cuenta que existe una cantidad importante de [[vapor de agua]] (humedad y nubes) en la [[atmósfera terrestre]], y que el vapor de agua es un gas de efecto invernadero. Si la adición de CO₂ a la atmósfera aumenta levemente la temperatura, se espera que más vapor de agua se evapore desde la superficie de los océanos. El vapor de agua así liberado a la atmósfera aumenta a su vez el efecto invernadero (el vapor de agua es un gas de invernadero más eficiente que el CO₂).{{cita requerida}} A este proceso se le conoce como la [[retroalimentación del vapor de agua]] (''water vapor feedback'' en inglés). Es esta retroalimentación la causante de la mayor parte del calentamiento que los modelos de la atmósfera predicen que ocurrirá durante las próximas décadas. La cantidad de vapor de agua, así como su distribución vertical, son claves en el cálculo de esta retroalimentación.

Es deu tindre en conte que existix una quantitat important de [[vapor d'aigua]] (humitat i núvols) en l'[[atmòsfera terrestre]], i que el vapor d'aigua és un gas d'efecte hivernàcul. Si l'adició de CO₂ a l'atmòsfera aumenta lleument la temperatura, s'espera que més vapor d'aigua s'evapore des de la superfície dels oceans. El vapor d'aigua aixina lliberat a l'atmòsfera aumenta a la vegada l'efecte hivernàcul (el vapor d'aigua és un gas d'hivernàcul més eficient que el CO₂).{{cita requerida}} Ad este procés se li coneix com a la [[retroalimentació del vapor d'aigua]] (''water vapor feedback'' en anglés). És esta retroalimentació la causant de la major part del calfament que els models de l'atmòsfera prediuen que ocorrerà durant les pròximes décades. La quantitat de vapor d'aigua, aixina com la seua distribució vertical, són claus en el càlcul d'esta retroalimentació.

[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg.png|thumb|Concentració del CO₂ atmosfèric medit en l'observatori de [[Mauna Loa]]: [[Corba de Keeling]].]]

[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg.png|thumb|Concentració del CO₂ atmosfèric medit en l'observatori de [[Mauna Loa]]: [[Corba de Keeling]].]]

El papel de las [[nube]]s es también crítico. Las nubes tienen efectos contradictorios en el clima; cualquier persona ha notado que la temperatura cae cuando pasa una nube en un día soleado de verano, que de otro modo sería más caluroso. Es decir: las nubes enfrían la superficie reflejando la luz del Sol de nuevo al espacio. Pero también se sabe que las noches claras de invierno tienden a ser más frías que las noches con el cielo cubierto. Esto se debe a que las nubes también devuelven algo de calor a la superficie de la Tierra. Si el CO₂ cambia la cantidad y distribución de las nubes podría tener efectos complejos y variados en el clima, ya que una mayor evaporación de los océanos contribuiría también a la formación de una mayor cantidad de nubes.

El paper dels [[núvol]]s és també crític. Els núvols tenen efectes contradictoris en el clima; qualsevol persona coneix que la temperatura cau quan passa un núvol en un dia solejat d'estiu, que d'atra manera seria més calorós. És a dir: els núvols refreden la superfície reflectint la llum del Sol de nou a l'espai. Pero també se sap que les nits clares d'hivern tendixen a ser més fredes que les nits en el cel cobert. Açò es deu a que els núvols també tornen un poc de calor a la superfície de la Terra. Si el CO₂ canvia la quantitat i distribució dels núvols podria tindre efectes complexos i variats en el clima, ya que una major evaporació dels oceans contribuiria també a la formació d'una major quantitat de núvols.

Los incrementos de CO₂ medidos desde 1958 en [[Mauna Loa]] muestran una concentración que se incrementa a una tasa de cerca de 1,5&nbsp;ppm por año. De hecho, resulta evidente que el incremento es más rápido de lo que sería un incremento lineal. El 21 de marzo del 2004 se informó de que la concentración alcanzó 376&nbsp;ppm (partes por millón). Los registros del Polo Sur muestran un crecimiento similar al ser el CO₂ un gas que se mezcla de manera homogénea en la atmósfera.

Els increments de CO₂ mesurats des de 1958 en [[Mauna Loa]] mostren una concentració que s'incrementa a una taxa propenca de 1,5 ppm per any. De fet, resulta evident que l'increment és més ràpit de lo que seria un increment llineal. El 21 de març del 2004 s'informà de que la concentració va alcançar 376 ppm (parts per milló). Els registres del Pol Sur mostren un creiximent similar al ser el CO₂ un gas que es barreja de manera homogénea en l'atmòsfera.

== Cooperació internacional sobre les emissions de GEH antropogèniques ==

== Cooperació internacional sobre les emissions de GEH antropogèniques ==