Llínea 5: |
Llínea 5: |
| La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, [[1802]]) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en [[1800]] per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en [[1766]]. | | La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, [[1802]]) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en [[1800]] per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en [[1766]]. |
| | | |
− | ----
| |
| | | |
| ''' | | ''' |
Llínea 51: |
Llínea 50: |
| '''5''' Referències | | '''5''' Referències |
| | | |
− | ----
| |
| | | |
− | '''
| |
| == Camps d’estudi == | | == Camps d’estudi == |
− | '''
| |
− |
| |
| La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista [[cèlula|celular]], s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en [[fisiologia]], [[anatomia]] i [[histologia]]. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll. | | La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista [[cèlula|celular]], s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en [[fisiologia]], [[anatomia]] i [[histologia]]. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll. |
| | | |
Llínea 124: |
Llínea 119: |
| | | |
| *'''Zoologia:''' estudi dels animals. | | *'''Zoologia:''' estudi dels animals. |
− |
| |
− | ----
| |
− |
| |
− |
| |
− | '''
| |
| | | |
| == Història de la biologia == | | == Història de la biologia == |
− | '''
| |
− |
| |
| El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en [[França]] en [[1802]], per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o [[Filosofia]] de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat." | | El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en [[França]] en [[1802]], per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o [[Filosofia]] de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat." |
| | | |
Llínea 138: |
Llínea 126: |
| | | |
| | | |
− | '''
| |
| == Principis de la biologia == | | == Principis de la biologia == |
− | '''
| |
| A diferència de la [[física]], la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions. | | A diferència de la [[física]], la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions. |
| | | |
Llínea 175: |
Llínea 161: |
| | | |
| *Eubacteria | | *Eubacteria |
− |
| |
| *Archaea | | *Archaea |
− |
| |
| *Protista | | *Protista |
− |
| |
| *Fungi | | *Fungi |
− |
| |
| *Plantae | | *Plantae |
− |
| |
| *Animalia | | *Animalia |
− |
| |
| | | |
| No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s’accepta el sistema de tres dominis: | | No obstant, actualment este sistema de sis regnes se creu desfasat. Entre las idees més modernes, generalment s’accepta el sistema de tres dominis: |
| | | |
| *Archaea (originalment Archaebacteria) | | *Archaea (originalment Archaebacteria) |
− |
| |
| *[[Bacteria]] (originalment Eubacteria) | | *[[Bacteria]] (originalment Eubacteria) |
− |
| |
| *[[Eucariota]] | | *[[Eucariota]] |
| | | |
Llínea 198: |
Llínea 176: |
| | | |
| *[[Virus]] | | *[[Virus]] |
− |
| |
| *Viroides | | *Viroides |
− |
| |
| *[[Prió|Prions]] | | *[[Prió|Prions]] |
| | | |
Llínea 218: |
Llínea 194: |
| | | |
| Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de [[sucre]] en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un [[lleó]] buscant menjar en la sabana [[Africa|africana]]. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología. | | Tots els sers vius interaccionen en atres organismes i en el seu entorn. Una de les raons per les que els sistemes biològics poden ser difícils d’estudiar és que hi ha massa interaccions possibles. La resposta d’una bactèria microscòpica a la concentració de [[sucre]] en son mig (entorn) es tan complexa com la d’un [[lleó]] buscant menjar en la sabana [[Africa|africana]]. El comportament d’una espècie en particular pot ser cooperatiu o agressiu; parasitari o simbiòtic. Els estudis se tornen molt més complexes quan dos o més espècies diferents interaccions en un mateix ecosistema; l’estudi d’estes interaccions és competència de la ecología. |
− |
| |
− | ----
| |
− | '''
| |
| | | |
| == Alcanç i disciplines de la biologia == | | == Alcanç i disciplines de la biologia == |
− | '''
| |
| La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups. | | La biologia s’ha convertit en una iniciativa investigadora tan gran que generalment no s’estudia com a una única disciplina, sino com un conjunt de subdisciplines. Ací se consideren quatre amplis grups. |
| | | |