Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7732 bytes afegits ,  08:20 7 maig 2012
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
Va sorgir  al començament dels [[anys 1930]] en els barris marginals de [[Kingston]], [[Jamaica]] i en els sectors rurals adjacents,<ref>[http://www.nuso.org/upload/articulos/1384_1.pdf Nuso.org]</ref> sent la visió social i cultural de [[Marcus Garvey]] la que inspirà als rastafaris, que inclús li consideren una reencarnació de [[Sant Joan Batiste]].<ref>[http://www.diasporainternational.org/pdf/healing_of.pdf Diasporainternational.org]</ref> i atribuiren un caràcter mesiànic a Selassie. Notable és el gran desig dels seus descendents d'esclaus negres de tonar a [[Àfrica]], de les aspiracions socials i culturals de la comunitat negra i de les ensenyances de l'organisador naixcut en Jamaica [[Marcus Garvey]] que bramava «[[Àfrica]] per als africans».  
 
Va sorgir  al començament dels [[anys 1930]] en els barris marginals de [[Kingston]], [[Jamaica]] i en els sectors rurals adjacents,<ref>[http://www.nuso.org/upload/articulos/1384_1.pdf Nuso.org]</ref> sent la visió social i cultural de [[Marcus Garvey]] la que inspirà als rastafaris, que inclús li consideren una reencarnació de [[Sant Joan Batiste]].<ref>[http://www.diasporainternational.org/pdf/healing_of.pdf Diasporainternational.org]</ref> i atribuiren un caràcter mesiànic a Selassie. Notable és el gran desig dels seus descendents d'esclaus negres de tonar a [[Àfrica]], de les aspiracions socials i culturals de la comunitat negra i de les ensenyances de l'organisador naixcut en Jamaica [[Marcus Garvey]] que bramava «[[Àfrica]] per als africans».  
   −
Hui dia el moviment s'ha extés a lo llarc de gran part del món i té seguidors provinents de distintes cultures, llengües i nacions.
+
Hui dia el moviment s'ha extés al llarc de gran part del món i té seguidors provinents de distintes cultures, llengües i nacions.
    
== Doctrines ==
 
== Doctrines ==
Llínea 86: Llínea 86:  
«Qualsevol ser humà té dret a que en la seua llar, en la terra que habita, sembre lo que necessite per a alimentar-se i sanar-se, corporal, espiritual i mentalment».
 
«Qualsevol ser humà té dret a que en la seua llar, en la terra que habita, sembre lo que necessite per a alimentar-se i sanar-se, corporal, espiritual i mentalment».
 
encara que es reprocha l'us lúdic de l'herba, puix açò no està ben vist pels rastafaris.
 
encara que es reprocha l'us lúdic de l'herba, puix açò no està ben vist pels rastafaris.
 +
 +
== Llengua ==
 +
[[Archivo:Dreadlocked rasta.jpg|thumb|Dreadlock.]]
 +
 +
Els idiomes parlats en Jamaica són l'[[idioma anglés|anglés]] i el ''[[patois]]'' (és francés antic popular, la traducció lliteral és parlar en les potes, es referix al francés que es parlava en les províncies de França no en París, francés cult). Hi ha varies frases o paraules característiques dels rastafaris, com:
 +
 +
* ''Babylon'' ([[Babilònia]]) és un concepte de crítica al sistema capitaliste, la societat de consum, i les formes de vida àlies en la modernitat, naixcut des d'una interpretació de les llectures bíbliques tradicionals, està contraposta al concepte de Zion, per tant es referix a tot lo roí des del punt de vista vital i espiritual. {{cita requerida}}.
 +
 +
* ''Zion'' ([[Sion]]) es referix tant a Etiopia com al continent africà més la península aràbiga. També té a vegades el significat de lo opost a Babilònia, és a  dir que Zion és l'utopia rastafariana. També Zion és dit a la vall sagrada de descans a on van els rastafaris quan moren, una semblança al concepte tradicional de paraís.
 +
 +
* ''I and I'' («Yo i yo») és un terme complex, referint-se a la unitat de Jah (Deu) en cadascú dels humans pero també destacant la gran importància del ser humà en l'orde de les coses. L'erudit rastafarià E. E. Cashmore diu: «“Yo i yo” és una expressió per a sintetisar el concepte d'unitat, la unitat de dos persones. Així que Deu està dins de tots nosatros, i nosatros som de fet una sola persona. “Yo i yo” significa que Deu està en tots els hòmens. El víncul de Ras Tafari és el víncul de Deu, de l'home. Pero l'home per sí mateix necessita un cap i el cap de l'home és la Majestat Imperial [[Haile Selassie I]] d'Etiopia». El terme és molt usat en lloc de «tu i yo» o «nosatros» entre els rastafaris, implicant que abdós persones estan unides baix l'amor de Jah.
 +
* Com a conseqüència d'açò la paraula ''«I»'' és sumada o mesclada en moltes atres paraules. Per eixemple el menjar i-tal (''i-tal food'') no ha tingut contacte en els productes químics moderns, i és servida sense [[conservant|preservant]], [[condiment]]s o [[sal comú|sales]]. L'alcohol, café, llet, refrescs i licors són generalment vistes com no i-tal. La major part dels rastes seguixen les prescripcions i-tal, i alguns són [[vegetarian]]s. Inclús els rastes que mengen carn tenen prohibit menjar porc, ya que els porcs són carronyers dels morts, a l'igual que [[carranc]]s, llangostes i [[gambe]]s, encara que atre tipo de [[marisc]]s són bàsics en la dieta rastafariana. Per atra part els rastes tampoc mengen carn de cap tipo d'animal que tinga ulls, és té eixa creença per una pintura en la que apareix un peix mirant a Salomó.
 +
* ''Downpression'' substituint a ''opression'' (opressió) ya que la opressió manté l'home agenollat (''down'', que vol dir «avall» en anglés) en lloc d'alçar-se.
 +
* ''Irie'' fa referència als sentiments o emocions positives, o qualsevol cosa que siga bona. És conseguir un estat de conexió entre I&I a través de la Itació (Itazió: meditació). També és usat com a salut cordial entre germans Rastes.
 +
* ''Livication'' substituint a ''dedication'' (dedicació), per a desfer-se de la connotació de mort (degut a que ''dead'', que es pronuncia com a ''ded'', significa «mort» en anglés, mentres que ''live'' significa «viu»).
 +
* ''Overstanding'' substituint a ''understanding'' (comprensió), referint-se a l'allumenació que alça la consciència pròpia (ya que ''under'' vol dir «avall» en anglés, i ''over'' vol dir «per damunt»).
 +
* ''Karamawi'' és la més alta alabança a Deu que té un rasta. Esta paraula és usada per a alabar a Jah des de molt a dins del seu ser, per lo general en les meditacions i en les festivitats en les que es gasta la marihuana per a «elevar» més el nivell de meditació.
 +
* ''Alfa i Omega'' Es referixen, respectivament, l'Emperador Haile Selassie, i a l'Emperatriu Menen, com a l'unió perfecta, entre home i dona, principi i fi.
 +
* ''InI'' és referixen a la pau que du el rasta en la naturalea i els sers vivents, puix Deu (Jah) ha creat tots i ningú deu abusar dels demés, per això el rastafarià respecta i ama la naturalea que Jah ha creat.
 +
* ''Adonai'' se referix a Jah Rastafari, Pare de la Creació, Haile Selassie I.
 +
* ''Binghiman'' és el nom donat als germans que practiquen alabances i cants a Jah, en tambors i ritmes de Nyabinghi.
 +
* ''Nyabinghi'' és la fundació de la forma de vida de Rastafari. Palau espiritual i musical. La interpretació popular de Nyabinghi és «mort als opressors blancs i negres». La congregació espiritual Nyabinghi reunida en els especials dies per a celebrar els events de l'història Rastafari i en algunes ocasions en que la congregació decidix reunir-se.
 +
* ''Jah love'' es referix al gran amor que [[Jah]] té per als seus fills.
 +
* ''Bless'' vol dir bendició i és gastat com a despedida entre els rastafaris.
 +
 +
== Cerimònies ==
 +
Hi ha varis tipos de cerimònies eclesiàstiques rastafaris. Bàsicament totes elles consistixen en cantics d'himnes i cors, llectures de salms i capítuls de la Santa Bíblia i raonaments. Estes cerimònies van acompanyades de la música Nyahbinghi. A diferència d'allò que molts erròneament creuen, la música reggae no forma part de l'orde cerimonial rastafari. És la música de tambors africans al ritme del glatit del cor la que alimenta espiritualment als germans i germanes de la fe rastafari.
 +
Atra cerimònia de caràcter parlamentari és el «raonament», en esta cerimònia s'organisa la comunitat i s'escolten les veus i pensaments de tots els congregats.
 +
 +
=== Dates importants ===
 +
* [[7 de giner]] - [[Nadal]]s etíops.
 +
* [[7 de febrer]] - Any nou Rastafari segon el calendari en occident.
 +
* [[20 d'abril]] - Dia mundial de la Marihuana
 +
* [[21 de abril]] - Aniversari de la visita de l'emperador [[Haile Selassie I]] a [[Jamaica]]. També conegut com el Dia del ''Groundation''
 +
* [[23 de juliol]] - Naiximent de l'Emperador Haile Selassie I.
 +
* [[1 de agost]] - Proclamació de la llibertat dels esclaus africans en occident (1834-38).
 +
* [[17 de agost]] - Naiximent de [[Marcus Garvey]].
 +
* [[2 de novembre]] - La coronació del Emperador Haile Selassie I.
 +
* [[25 de març]] - Aniversari de la reina de reines l'Etege mennen I
 +
 +
== Crítiques ==
 +
Els rastafaris no prenen part en política i proclamen la Supremacia Negra (del home del be i no del seu color de pell). Totes les organisacions rastafaris han declarat que les ensenyances de la Bíblia són el camí a la lliberació espiritual per a la gent de qualsevol marc cultural o ètnic.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Cultura de Jamaica]]
 +
* [[Drogues enteogèniques i registre arqueològic]]
 +
* [[Història d'Etiopía]]
 +
* [[Iglésia Copta]]
 +
* [[Kebra Nagast]]
 +
* [[Panafricanisme]]
 +
* [[Persecució de rastafaris]]
 +
* [[Raggamuffin]] i [[Reggae]]
 +
* [[Rastaman]]
 +
* [[:en:Religious and spiritual use of cannabis|Religious and spiritual use of cannabis]]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Lorenzo Mazzoni. ''Kebra Nagast. La Biblia secreta del Rastafari''. Editorial Corona Borealis, Mayo 2010. ISBN 978-84-92635-40-5
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Rastafari}}
 +
* [http://www.rastafari.be European Rastafarian / Reggae profile (social networking) site]
 +
* [http://www.black-king.net/movimiento%20rastafari.htm Historia del Movimiento Rastafari]
 +
* [http://reggaechile.tripod.com/index.htm Web Rastafari de Chile]
 +
* [http://www.lgpolar.com/lanzamientos/index/87 Número en llínea sobre el Moviment Rastafari, en la revista canadenca "La Guirnalda Polar"]
 +
* [http://biblia-rastafari.blogspot.com/  Pàgina dedicada a la Bíblia secreta del Rastafari, el llibre "Kebra Nagast"]
336

edicions

Menú de navegació