336
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''moviment rastafari''' és un moviment socio-cultural i religiós que considera a l'emperador d'Etiopía, Haile Selassie I, com a la [[reencarnació]...».
El '''moviment rastafari''' és un moviment socio-cultural i religiós que considera a l'emperador d'[[Etiopía]], [[Haile Selassie]] I, com a la [[reencarnació]] del [[Mesies]].
Va sorgir al començament dels [[anys 1930]] en els barris marginals de [[Kingston]], [[Jamaica]] i en els sectors rurals adjacents,<ref>[http://www.nuso.org/upload/articulos/1384_1.pdf Nuso.org]</ref> sent la visió social i cultural de [[Marcus Garvey]] la que inspirà als rastafaris, que inclús li consideren una reencarnació de [[Sant Joan Batiste]].<ref>[http://www.diasporainternational.org/pdf/healing_of.pdf Diasporainternational.org]</ref> i atribuiren un caràcter mesiànic a Selassie. Notable és el gran desig dels seus descendents d'esclaus negres de tonar a [[Àfrica]], de les aspiracions socials i culturals de la comunitat negra i de les ensenyances de l'organisador naixcut en Jamaica [[Marcus Garvey]] que bramava «[[Àfrica]] per als africans».
Hui dia el moviment s'ha extés a lo llarc de gran part del món i té seguidors provinents de distintes cultures, llengües i nacions.
== Doctrines ==
Els seguidors del rastafari, coneguts com a ''rastes'', creuen que [[Haile Selassie I]] lliberarà a la gent d'ascendència [[África|africana]] del món conduint-los a una terra promesa plena d'emancipació i justícia divina, [[Etiopia]].
Els rastafaris creuen que ells, i la resta de persones de [[Negro (persona)|ètnia negra]], són descendents dels antics [[israelites]].<ref>[http://kitlv.library.uu.nl/index.php/nwig/article/viewFile/3340/4101 Kitlv]</ref><ref>Ennis Barrington Edmonds. Rastafari: From Outcasts to Culture Bearers. Oxford University Press US. 2003. Introduction, pag 3.</ref> La seua és una [[religió abrahàmica]] fortament [[sincretisme|sincrètica]]. Segons conta el llibre [[Kebra Nagast]], en el segle X abans de [[Crist]], [[Etiopia]] fon fundada per [[Menelik I]], fill de [[Salomó]] i la [[reina de Saba]], Makeda, qui havia visitat a Salomó en [[Israel]]. En [http://www.biblegateway.com/passage/?search=1Reyes%2010.13;&version=61; 1° Reyes 10:13] es proclama «I li va donar el rei Salomó a la reina de Saba tot lo que desijava, demanara lo que demanara, ademés de lo que li va donar del seu tesor real. I així ella va regressar al seu país, junt als seus servents». Els rastes interpreten astò com que ella va tindre un fill. Que judeus negres han vixcut en [[Etiopia]] durant segles, desconectats de la resta del judaisme pel control musulmà de l'Orient Mijà i del nort d' [[Àfrica]], és incontrovertible; se'ls diu [[Beta Israel]] o ''falashas''. L'existència de [[falasha]]s va donar un poc de crèdit i ímpetu al rastafari inicial, donat que pareixia validar la creença de que Etiopia era [[Sion|Zion]]. Alguns rastafaris decidiren classificar la seua religió com a [[Iglésia Còptica|cristianisme etíop copte]], [[cristianisme protestant]] o [[judaisme]]. D'estos, els lligams en l'iglésia etíop ortodoxa [[Iglésia Tewahedo|Tewahedo]] són els més difosos, encara que discutits de forma controvertida en el clero. Es pot considerar que el rastafari seria una escissió de l'Iglésia copta. Alguns rastafaris creuen que les traduccions estàndart de la [[Bíblia]] presenten canvis creats per l'estructura racista i [[Eurocentrisme|eurocentrista]] blanca de poder, llavors reverencien el text èpic nacional etíop, el [[Kebra Nagast]], llibre que narra la gloria dels reis de la dinastia salomònica en Etiopia, per ser l'escrit que narra en detalls l'encontre entre Salomó i Makeda (reina de Saba). No obstant, la [[Bíblia]] no deixa de ser u dels texts llegits pels rastafaris; ya que consideren que com diu Haile Selassie I, la [[Bíblia]] transcendix sense arribar a perdre la seua essència.
U dels seus tipos d'assamblea espiritual (''[[groundation]]'') del Moviment Rastafari és similar en molts aspectes als oficis religiosos [[Judaisme|judeus]], i pot haver derivat dels esclaus afroamericans que es convertiren al judaisme -cert número de judeus en els estats del sur dels [[Estats Units]] posseïen esclaus- i fugiren a [[Jamaica]].{{cita requerida}} Algunes de les característiques del rastafari inicial estaven relacionades de prop en les religions natives del [[Caribe (regió)|Caribe]] i [[Àfrica]], encara que foren porgades pels guerrers [[nyabinghi]], caracterisats pels seus [[rasta]]s i que lluitaren contra el poder «corrupte» d'alguns líders que afegiren estos elements sincrètics a les doctrines rastafaris{{cita requerida}}.
Molts rastes creuen que [[Jah]], forma abreviada del nom de [[Deu]] [[Yahveh]] en les escritures hebrees, havia tingut tres encarnacions: [[Melquisedec]], [[Jesucrist]], i finalment [[Haile Selassie]], la última expressió de Jah, sent cadascú d'ells un «Salvador».
Degut al seu alt sincretisme, no hi ha un estudi general de la cultura rastafari, puix segons ells cadascú és dependent de la seua fe, és dir, també tenen entre ells moltes diferències en la seua fe.
El moviment rastafari rep este nom degut al seu regent (Ras), que com es va anotar al principi, abans de ser reconegut com [[Haile Selassie I]] es deya Ras Tafari Makonnen.
La [[Cannabis|marihuana]] és usada pels Rastafaris com a una cosa sagrada, ya que sostenen que fon trobada en el lloc de la tomba del Rei Salomó, després de soterrar-lo. No existix registre certer del descobriment i el seu posterior us religiós en el moviment Rastafari. Des de sempre està vinculada en l'obertura de consciència facilitant la conexió interna i acostant a u a Jah.
Atre pilar fonamental és la llectura del sagrat llibre de la tradició etíop, titulat ''[[Kebra Nagast]]'',<ref>Lorenzo Mazzoni. ''Kebra Nagast. La [[Bíblia]] secreta del Rastafari''. (Roma: Coniglio editore, 2007).</ref> i la reivindicació del [[panafricanisme]] (la reivindicació d'unitat dels descendents d'africans oprimits durant l'història recent).
== Concepcions ==
=== Jah ===
Els rastafaris són [[monoteisme|monoteistes]], creent en un [[Deu]] singular a qui denominen [[Jah]]. Els rastafaris veuen a Jah com a l'essència en la forma de la [[Santa Trinitat]], la qual és, Pare, Fill i el Santíssim de la creació. Els rastafaris diuen que Jah, en la forma del Santíssim de la creació (encarnat), viu dins del [[ser humà]], i per esta raó es referixen a sovint com "I & I" (yo i yo).
== Historia ==
El moviment rastafari deu el seu nom a ''Ras'' (príncip) Tafari Makonnen (nom/llinage). En la coronació com a Emperador Haile Selassie I d'Etiopia, (1930) esta fon vista com a la culminació de la profecia de [[Marcus Garvey]] d'una década abans:
{{cita|«Mireu a Àfrica un rei negre serà coronat, el dia de la lliberació està prop»}}
[http://www.biblegateway.com/passage/?search=Salmos%2087:4-6;&version=61;; Salmos 87:4-6] és també interpretat com la predicció de la coronació de Haile Selassie:
{{cita|«Mencionaré a Rahab i Babilònia a aquells que em coneixen: observeu Filistea i Tiro, en Etiopia; est home naixqué allí. I de Zion serà dit, Este i eixe home va nàixer en ella, i el seu més alt yo l'establirà. El senyor recapitularà, quan faça contes en la gent, que est home va nàixer allí»}}
El emperador Haile Selassie fon coronat com a «Rei de Reis, Senyor de Senyors, i Lleó conqueridor de la tribu de Judà» i és, segon la tradició etíop, el número 225 d'una llínea ininterrompuda de reis del llinage de Salomó [[Fill del Rei Davit]]. Hi ha que destacar la cerimònia luxosa en la capital d'Etiopia, Addis Abeba, on va rebre el nom de Haile Selassie (poder de la santíssima trinitat), i deixant arrere el seu títul de Ras Tafari, front a representants dels principals països del món.
Garvey creya en el [[panafricanisme]], la proposta de que tota la població negra del mon deuria unir-se en germanor i reprendre el continent africà dels poders blancs colonials. Ell va promoure esta causa durant les décades dels [[anys 1920|vint]] i [[anys 1930|trenta]], i fon particularment exitós i influent entre els negres de classe baixa en Jamaica, principalment en les comunitats rurals i urbanes. Haile Selassie va arribar al tro de Etiopia en 1930, i quasi immediatament guanyà seguidors entre els que arribaren a ser coneguts com a els Rastes. El moviment Rastafari començà com a un entramat de religions similars, que se mantenien unides principalment per la idea del Sion etíop. Donat que Etiopia fon l'únic país africà que escapà del colonialisme europeu, i Haile Selassie fon l'únic líder negre acceptat entre els reis i reines europeus, els primers rastes li guardaven un gran respecte per la seua repressió i nivell de justícia que guardaven des de l'esclavitut.
El mateix Haile Selassie era cap de l'iglésia ortodoxa etíop africana. Ell no va mencionar res sobre l'estatus de divinitat que li havien donat els rastafaris. Mai va presumir de ser-lo. Després, va conéixer a varis ancians rastafaris en [[Addis Abeba]] i va permetre als rastafaris i ad atres persones de descendència africana assentar-se en les seues terres personals en [[Shashamane]].
Les primeres persecucions llegals de rastafaris varen ocórrer en 1934 per no jurar llealtat al rei d'[[Anglaterra]] [[Jordi V]]. El [[Govern britànic]] no toleraria als jamaiquins lleals a Haile Selassie en lo que era per aquell llavors la seua colònia. El moviment rastafari fon u dels primers sectors de la societat jamaiquina en recuperar la [[memòria històrica]] dels descendents dels esclaus negres. Una cançó dels anys 70 d'[[Horace Andy]], músic rasta jamaicà diu aixina:
{{Cita|«Quan era un chiquet no sabia de la meua cultura. Quan era un chiquet no sabia que els meus antepassats venien d'Àfrica. Quan era un chiquet solia dir que els Rastes no eren bons. Solia eixir fugint d'ells pels carrers. Pero ara, deixeu-me dir-vos, són els que diuen la veritat.»}}
[[Leonard Howell]] fon el més destacat dels primers líders del Moviment Rastafari. Fon arrestat i portat a presó durant dos anys per calumniar i amenaçar al govern jamaiquí. Després de ser lliberat, fundà la Comuna del Pinàcul, que es considera l'orige de l'us medicinal i sacramental de la [[Cannabis sativa#Noms vernàculs|Ganjah]] pels rastafaris. L'herba també alcançà un significat espiritual com a un sacrament sagrat entre els [[Guerreros Nyahbinghi]].
Durant els anys 30, la depressió va fer naufragar a Jamaica i Etiopia per igual. L'[[Itàlia]] del [[fascista|Fascisme]] dirigida per [[Benito Mussolini]] va invadir Etiopia en 1935, que fon considerada u dels majors events que precediren a la [[Segona Guerra Mundial]]. Haile Selassie, exiliat en el [[Regne Unit]], va crear la Federació Mundial Etíop per a unir mundialment el recolzament negre al regnat etíop. Després del final de la guerra, va donar una extensa parcela de terra en Shashamane, Etiopia, per a permetre als colons negres que regressaren a la seua terra natal.
En els [[anys 1950|anys '50]], el mensage del moviment rastafari d'orgull racial i unitat havia alertat a la classe dominant en Jamaica, i els enfrontaments entre els rastafaris negres pobres i la policia blanca de classe mijana eren comuns. Molts rastafaris foren brutalment [[repressió política|reprimits]], i alguns moriren. Atres foren humiliats fent que les seues trenes sagrades foren tallades.
El 1er de març de 1958, el Príncip Emmanuel Charles Edwards va fundar el Congrés Negre Internacional Etíop Africà (Ethiopia Africa Black International Congress), i va establir el seu Quartell Central en el 54B de Spanish Town Road en Kingston, Jamaica. Els seus membres són coneguts com a boboshantis.
La visita a Jamaica de Haile Selassie el [[21 d'abril]] de [[1966]] i la seua trobada en ancians rastafaris donà una espenta notable al moviment: la seua desaparició en 1975 va coincidir paradòxicament en l'inici del seu més espectacular periodo de creiximent, sustentat en part per la popularitat internacional de la música [[reggae]] en la qual el moviment rastafari encontrà un mig d'expressió, i en la fama mundial del creent [[Bob Marley]]. En realitat el [[reggae]] no forma part de l'orde cerimonial rastafari.<ref>Chacón Benítez, Juan David. César Cortez Méndez. Reggae y rastafari: Dos formas de entender el Caribe. Oscar Todtmann Editores. 2005.</ref> Degut a la visita de Haile Selassie, el 21 de abril és celebrat com a el ''Groundation Day''. Fon durant esta visita quan Selassie va dir als líders de la comunitat rastafari que no devien emigrar a Etiopia fins que hagueren lliberat al poble de Jamaica. Lliberació abans de la repatriació.
[[Walter Rodney]], professor en l'universitat de les [[Índies occidentals]] va començar un moviment del poder negre en 1968. Combinat en el moviment rastafari, abdós filosofies foren difoses ràpidament per varies nacions caribenyes, incloent [[Trinitat i Tobago]], [[Dominica]] i [[Granada (país)|Granada]].
A lo llarc dels [[anys 1970|anys '70]], el moviment rastafari va florir en popularitat, tantt en Jamaica com en l'exterior. Principalment es va deure a la conexió entre la música [[reggae]] i la cultura rastafari. El reggae va nàixer dels negres pobres en Trenchtown, el principal [[gueto]] de [[Kingston]], Jamaica, que escoltaven emissores de ràdio dels [[Estats Units]]. Els músics jamaicans, que eren majorotariament rastafaris, pronte fusionaren la música folk tradicional jamaicana, el [[rythm & blues]] d'EEUU i el [[jazz]] en el [[ska]], que donaria lloc al reggae baix l'influència del [[soul]]. En els anys '60 i '70, l'independència de Jamaica, i candidatures democràtiques que es mostraven més favorables a les reivindicacions dels desfavorits, fomentarien una mirada més política dins de la temàtica del [[reggae]] com a música dels habitants pobres. El reggae començà a entrar en la consciència internacional en els primers anys '70, sobre tot degut a la enorme fama de [[Bob Marley]] en el seu nou reggae un poc més lent i al que agregà instruments de fusta. Molts rastafaris ortodoxos rebujaren el Reggae com a una forma de música comercial i «venuda a Babilònia». El reggae i el ska no es deuen confondre en la música sagrada dels rastafaris, a la que diuen ''[[burru]]'' o tambors ''[[nyahbinghi]]'', encara que els músics de reggae també han vingut practicant-lo i fusionant-lo.
[[Haile Selassie]] va desaparéixer de l'escena mundial en 1975, puix no hi ha res concret respecte a lo dit sobre la seua suposta mort; diuen que fon assessinat per orde de l'usurpador [[Mengistu Haile Mariam]] o que va morir per complicacions de próstata, encara que se sap que anys després el doctor de l'emperador va negar eixa afirmació{{demostrar}}; els estudiosos del moviment rastafari i els creents en l'immortalitat estaven dividits en quant a cóm prendre's la seua suposta mort. Alguns creyen que havia transcendit la carn mortal i va seguir vivint com a ser completament diví. Atres creyen que mai va morir realment, i que la seua mort fon creada per Babilònia o el comunisme en Etiopia (terme utilisat per a descriure l'actual estructura del poder mundial) en una popular teoria entre los rastafaris.
En l'any 1992, el seu cos (algunes versions diuen que foren els seus ossos) fon supostament trobat per l'arqueòlec homònim Haile Selassie baix d'una taula en les terres del seu palau. Rumors per a desacreditar el moviment rastafari diuen que hi havia segut en la latrina de Mengistu, es diu que el seu cos es va mantindre quasi intacte fins a la seua sepultura el [[2 de novembre]] del [[2000]], data en que el seu supost cos fon portat a la ''Holy Trinity Cathedral'' d'[[Addis Abeba]], cerimònia en la que estigué present, entre d'atres, la viuda de [[Bob Marley]], Rita.
== Vestimenta rastafari relacionada en la seua cultura ==
Els Rastes apassionats per la defensa de la seua identitat i creences, fan us de l'estètica de la seua fe portant cabelleres en [[Dreadlocks]] (cabells trenats), tams (gorros teixits), robes cómodes fetes en fibres vegetals, pantalons amples i camisetes folgades. Tota la seua vestimenta mostra els colors de la Terra Mare d'Etiopia, als que adjudiquen un gran valor simbòlic. Estos colors són vert, groc i roig.
El vert representa el color de la naturalea que és cuidada i respectada pel Rasta. El groc representa la riquea de la seua terra. El color roig representa també la sanc derramada pels màrtirs negres que han lluitat per l'ideologia Rastafari. El negre, si be no forma part de la bandera de Etiopia, s'utilisa per a representar el color del poble africà.
L'estil [[dreadlocks]] tracta d'acostar-se a la figura del Lleó de Judah que forma part de la bandera d'Etiopia. El cabell dels Rasta simbolisa la cabellam del Lleó o el vot nazaré.
El moviment rastafari en els països latinoamericans hui dia en part ha seguit la cultura i en part ha segut violada per a convertir-se en una moda en la qual es mantenen els ''dreadlocks'', els colors en la vestimenta, agregant estampats en el lleó de Judah, la fulla de Marihuana, la cara de Haile Selassie, Marcus Garvey i de Bob Marley, figura jamaiquina que molts consideren erròneament la cara de Rastafari ya que utilisà els salms de la Bíblia en la seua popular música reggae.
Junior Marvin, guitarriste del grup de Bob Marley, parla sobre rastafari:
{{cita|«Lo que entenc d'ella és que qualsevol pot ser un rasta. Solament deus posseir un desig per la veritat, buscar la veritat. No importa que roba uses, o el color del teu cabell, el color de la teua pell o en que categoria de races et coloquen. Es irrellevant.»}}
== Bibliografia ==
Per al teòric rasta, Rodrigo Pérez: «L'herba és la salut de la nació, com l'alcohol és la destrucció de l'humanitat». Pérez considera que fumar ganjah és «un acte positiu cap al Creador, a on es realça el poder de la meditació i es revela la presència divina que viu dins de tots. Jah Rastafari, Deu Vivent, va crear la ganjah per a que mos sanara, mos revelara els seus camins i ho adorarem», no obstant, aclarix, els rastes no tenen l'obligació de fumar ganjah. «Deu la va dispondre per a que en estos temps de grans tribulacions, els seus fills resistixquen i l'humanitat recupere la seua salut».
«Mosatros experimentem les vibracions de l'arbust ardent com un eufòric i místic sacrament, capaç d'allumenar i aliviar la crucial realitat d'alienació social i vil pobrea». Ademés defenen la ganjah a l'argumentar que no és una droga, perque no es un fàrmac, lo que implicaria la mà de l'home. «És una planta que se sembra, germina, creix i dona els seus fruits, és una creació en la que està implicat Deu Totpoderós».
En general, les drogues sí produïxen adicció, pero la marihuana no crea dependència física. Els rastafaris no consideren prohibir-la. Creuen que és producte de l'ignorància. La defenen com una creació divina, que no pot estar subjecta a les lleis de l'home, sino a les lleis naturals, a l'igual que l'home.
«Qualsevol ser humà té dret a que en la seua llar, en la terra que habita, sembre lo que necessite per a alimentar-se i sanar-se, corporal, espiritual i mentalment».
encara que es reprocha l'us lúdic de l'herba, puix açò no està ben vist pels rastafaris.
Va sorgir al començament dels [[anys 1930]] en els barris marginals de [[Kingston]], [[Jamaica]] i en els sectors rurals adjacents,<ref>[http://www.nuso.org/upload/articulos/1384_1.pdf Nuso.org]</ref> sent la visió social i cultural de [[Marcus Garvey]] la que inspirà als rastafaris, que inclús li consideren una reencarnació de [[Sant Joan Batiste]].<ref>[http://www.diasporainternational.org/pdf/healing_of.pdf Diasporainternational.org]</ref> i atribuiren un caràcter mesiànic a Selassie. Notable és el gran desig dels seus descendents d'esclaus negres de tonar a [[Àfrica]], de les aspiracions socials i culturals de la comunitat negra i de les ensenyances de l'organisador naixcut en Jamaica [[Marcus Garvey]] que bramava «[[Àfrica]] per als africans».
Hui dia el moviment s'ha extés a lo llarc de gran part del món i té seguidors provinents de distintes cultures, llengües i nacions.
== Doctrines ==
Els seguidors del rastafari, coneguts com a ''rastes'', creuen que [[Haile Selassie I]] lliberarà a la gent d'ascendència [[África|africana]] del món conduint-los a una terra promesa plena d'emancipació i justícia divina, [[Etiopia]].
Els rastafaris creuen que ells, i la resta de persones de [[Negro (persona)|ètnia negra]], són descendents dels antics [[israelites]].<ref>[http://kitlv.library.uu.nl/index.php/nwig/article/viewFile/3340/4101 Kitlv]</ref><ref>Ennis Barrington Edmonds. Rastafari: From Outcasts to Culture Bearers. Oxford University Press US. 2003. Introduction, pag 3.</ref> La seua és una [[religió abrahàmica]] fortament [[sincretisme|sincrètica]]. Segons conta el llibre [[Kebra Nagast]], en el segle X abans de [[Crist]], [[Etiopia]] fon fundada per [[Menelik I]], fill de [[Salomó]] i la [[reina de Saba]], Makeda, qui havia visitat a Salomó en [[Israel]]. En [http://www.biblegateway.com/passage/?search=1Reyes%2010.13;&version=61; 1° Reyes 10:13] es proclama «I li va donar el rei Salomó a la reina de Saba tot lo que desijava, demanara lo que demanara, ademés de lo que li va donar del seu tesor real. I així ella va regressar al seu país, junt als seus servents». Els rastes interpreten astò com que ella va tindre un fill. Que judeus negres han vixcut en [[Etiopia]] durant segles, desconectats de la resta del judaisme pel control musulmà de l'Orient Mijà i del nort d' [[Àfrica]], és incontrovertible; se'ls diu [[Beta Israel]] o ''falashas''. L'existència de [[falasha]]s va donar un poc de crèdit i ímpetu al rastafari inicial, donat que pareixia validar la creença de que Etiopia era [[Sion|Zion]]. Alguns rastafaris decidiren classificar la seua religió com a [[Iglésia Còptica|cristianisme etíop copte]], [[cristianisme protestant]] o [[judaisme]]. D'estos, els lligams en l'iglésia etíop ortodoxa [[Iglésia Tewahedo|Tewahedo]] són els més difosos, encara que discutits de forma controvertida en el clero. Es pot considerar que el rastafari seria una escissió de l'Iglésia copta. Alguns rastafaris creuen que les traduccions estàndart de la [[Bíblia]] presenten canvis creats per l'estructura racista i [[Eurocentrisme|eurocentrista]] blanca de poder, llavors reverencien el text èpic nacional etíop, el [[Kebra Nagast]], llibre que narra la gloria dels reis de la dinastia salomònica en Etiopia, per ser l'escrit que narra en detalls l'encontre entre Salomó i Makeda (reina de Saba). No obstant, la [[Bíblia]] no deixa de ser u dels texts llegits pels rastafaris; ya que consideren que com diu Haile Selassie I, la [[Bíblia]] transcendix sense arribar a perdre la seua essència.
U dels seus tipos d'assamblea espiritual (''[[groundation]]'') del Moviment Rastafari és similar en molts aspectes als oficis religiosos [[Judaisme|judeus]], i pot haver derivat dels esclaus afroamericans que es convertiren al judaisme -cert número de judeus en els estats del sur dels [[Estats Units]] posseïen esclaus- i fugiren a [[Jamaica]].{{cita requerida}} Algunes de les característiques del rastafari inicial estaven relacionades de prop en les religions natives del [[Caribe (regió)|Caribe]] i [[Àfrica]], encara que foren porgades pels guerrers [[nyabinghi]], caracterisats pels seus [[rasta]]s i que lluitaren contra el poder «corrupte» d'alguns líders que afegiren estos elements sincrètics a les doctrines rastafaris{{cita requerida}}.
Molts rastes creuen que [[Jah]], forma abreviada del nom de [[Deu]] [[Yahveh]] en les escritures hebrees, havia tingut tres encarnacions: [[Melquisedec]], [[Jesucrist]], i finalment [[Haile Selassie]], la última expressió de Jah, sent cadascú d'ells un «Salvador».
Degut al seu alt sincretisme, no hi ha un estudi general de la cultura rastafari, puix segons ells cadascú és dependent de la seua fe, és dir, també tenen entre ells moltes diferències en la seua fe.
El moviment rastafari rep este nom degut al seu regent (Ras), que com es va anotar al principi, abans de ser reconegut com [[Haile Selassie I]] es deya Ras Tafari Makonnen.
La [[Cannabis|marihuana]] és usada pels Rastafaris com a una cosa sagrada, ya que sostenen que fon trobada en el lloc de la tomba del Rei Salomó, després de soterrar-lo. No existix registre certer del descobriment i el seu posterior us religiós en el moviment Rastafari. Des de sempre està vinculada en l'obertura de consciència facilitant la conexió interna i acostant a u a Jah.
Atre pilar fonamental és la llectura del sagrat llibre de la tradició etíop, titulat ''[[Kebra Nagast]]'',<ref>Lorenzo Mazzoni. ''Kebra Nagast. La [[Bíblia]] secreta del Rastafari''. (Roma: Coniglio editore, 2007).</ref> i la reivindicació del [[panafricanisme]] (la reivindicació d'unitat dels descendents d'africans oprimits durant l'història recent).
== Concepcions ==
=== Jah ===
Els rastafaris són [[monoteisme|monoteistes]], creent en un [[Deu]] singular a qui denominen [[Jah]]. Els rastafaris veuen a Jah com a l'essència en la forma de la [[Santa Trinitat]], la qual és, Pare, Fill i el Santíssim de la creació. Els rastafaris diuen que Jah, en la forma del Santíssim de la creació (encarnat), viu dins del [[ser humà]], i per esta raó es referixen a sovint com "I & I" (yo i yo).
== Historia ==
El moviment rastafari deu el seu nom a ''Ras'' (príncip) Tafari Makonnen (nom/llinage). En la coronació com a Emperador Haile Selassie I d'Etiopia, (1930) esta fon vista com a la culminació de la profecia de [[Marcus Garvey]] d'una década abans:
{{cita|«Mireu a Àfrica un rei negre serà coronat, el dia de la lliberació està prop»}}
[http://www.biblegateway.com/passage/?search=Salmos%2087:4-6;&version=61;; Salmos 87:4-6] és també interpretat com la predicció de la coronació de Haile Selassie:
{{cita|«Mencionaré a Rahab i Babilònia a aquells que em coneixen: observeu Filistea i Tiro, en Etiopia; est home naixqué allí. I de Zion serà dit, Este i eixe home va nàixer en ella, i el seu més alt yo l'establirà. El senyor recapitularà, quan faça contes en la gent, que est home va nàixer allí»}}
El emperador Haile Selassie fon coronat com a «Rei de Reis, Senyor de Senyors, i Lleó conqueridor de la tribu de Judà» i és, segon la tradició etíop, el número 225 d'una llínea ininterrompuda de reis del llinage de Salomó [[Fill del Rei Davit]]. Hi ha que destacar la cerimònia luxosa en la capital d'Etiopia, Addis Abeba, on va rebre el nom de Haile Selassie (poder de la santíssima trinitat), i deixant arrere el seu títul de Ras Tafari, front a representants dels principals països del món.
Garvey creya en el [[panafricanisme]], la proposta de que tota la població negra del mon deuria unir-se en germanor i reprendre el continent africà dels poders blancs colonials. Ell va promoure esta causa durant les décades dels [[anys 1920|vint]] i [[anys 1930|trenta]], i fon particularment exitós i influent entre els negres de classe baixa en Jamaica, principalment en les comunitats rurals i urbanes. Haile Selassie va arribar al tro de Etiopia en 1930, i quasi immediatament guanyà seguidors entre els que arribaren a ser coneguts com a els Rastes. El moviment Rastafari començà com a un entramat de religions similars, que se mantenien unides principalment per la idea del Sion etíop. Donat que Etiopia fon l'únic país africà que escapà del colonialisme europeu, i Haile Selassie fon l'únic líder negre acceptat entre els reis i reines europeus, els primers rastes li guardaven un gran respecte per la seua repressió i nivell de justícia que guardaven des de l'esclavitut.
El mateix Haile Selassie era cap de l'iglésia ortodoxa etíop africana. Ell no va mencionar res sobre l'estatus de divinitat que li havien donat els rastafaris. Mai va presumir de ser-lo. Després, va conéixer a varis ancians rastafaris en [[Addis Abeba]] i va permetre als rastafaris i ad atres persones de descendència africana assentar-se en les seues terres personals en [[Shashamane]].
Les primeres persecucions llegals de rastafaris varen ocórrer en 1934 per no jurar llealtat al rei d'[[Anglaterra]] [[Jordi V]]. El [[Govern britànic]] no toleraria als jamaiquins lleals a Haile Selassie en lo que era per aquell llavors la seua colònia. El moviment rastafari fon u dels primers sectors de la societat jamaiquina en recuperar la [[memòria històrica]] dels descendents dels esclaus negres. Una cançó dels anys 70 d'[[Horace Andy]], músic rasta jamaicà diu aixina:
{{Cita|«Quan era un chiquet no sabia de la meua cultura. Quan era un chiquet no sabia que els meus antepassats venien d'Àfrica. Quan era un chiquet solia dir que els Rastes no eren bons. Solia eixir fugint d'ells pels carrers. Pero ara, deixeu-me dir-vos, són els que diuen la veritat.»}}
[[Leonard Howell]] fon el més destacat dels primers líders del Moviment Rastafari. Fon arrestat i portat a presó durant dos anys per calumniar i amenaçar al govern jamaiquí. Després de ser lliberat, fundà la Comuna del Pinàcul, que es considera l'orige de l'us medicinal i sacramental de la [[Cannabis sativa#Noms vernàculs|Ganjah]] pels rastafaris. L'herba també alcançà un significat espiritual com a un sacrament sagrat entre els [[Guerreros Nyahbinghi]].
Durant els anys 30, la depressió va fer naufragar a Jamaica i Etiopia per igual. L'[[Itàlia]] del [[fascista|Fascisme]] dirigida per [[Benito Mussolini]] va invadir Etiopia en 1935, que fon considerada u dels majors events que precediren a la [[Segona Guerra Mundial]]. Haile Selassie, exiliat en el [[Regne Unit]], va crear la Federació Mundial Etíop per a unir mundialment el recolzament negre al regnat etíop. Després del final de la guerra, va donar una extensa parcela de terra en Shashamane, Etiopia, per a permetre als colons negres que regressaren a la seua terra natal.
En els [[anys 1950|anys '50]], el mensage del moviment rastafari d'orgull racial i unitat havia alertat a la classe dominant en Jamaica, i els enfrontaments entre els rastafaris negres pobres i la policia blanca de classe mijana eren comuns. Molts rastafaris foren brutalment [[repressió política|reprimits]], i alguns moriren. Atres foren humiliats fent que les seues trenes sagrades foren tallades.
El 1er de març de 1958, el Príncip Emmanuel Charles Edwards va fundar el Congrés Negre Internacional Etíop Africà (Ethiopia Africa Black International Congress), i va establir el seu Quartell Central en el 54B de Spanish Town Road en Kingston, Jamaica. Els seus membres són coneguts com a boboshantis.
La visita a Jamaica de Haile Selassie el [[21 d'abril]] de [[1966]] i la seua trobada en ancians rastafaris donà una espenta notable al moviment: la seua desaparició en 1975 va coincidir paradòxicament en l'inici del seu més espectacular periodo de creiximent, sustentat en part per la popularitat internacional de la música [[reggae]] en la qual el moviment rastafari encontrà un mig d'expressió, i en la fama mundial del creent [[Bob Marley]]. En realitat el [[reggae]] no forma part de l'orde cerimonial rastafari.<ref>Chacón Benítez, Juan David. César Cortez Méndez. Reggae y rastafari: Dos formas de entender el Caribe. Oscar Todtmann Editores. 2005.</ref> Degut a la visita de Haile Selassie, el 21 de abril és celebrat com a el ''Groundation Day''. Fon durant esta visita quan Selassie va dir als líders de la comunitat rastafari que no devien emigrar a Etiopia fins que hagueren lliberat al poble de Jamaica. Lliberació abans de la repatriació.
[[Walter Rodney]], professor en l'universitat de les [[Índies occidentals]] va començar un moviment del poder negre en 1968. Combinat en el moviment rastafari, abdós filosofies foren difoses ràpidament per varies nacions caribenyes, incloent [[Trinitat i Tobago]], [[Dominica]] i [[Granada (país)|Granada]].
A lo llarc dels [[anys 1970|anys '70]], el moviment rastafari va florir en popularitat, tantt en Jamaica com en l'exterior. Principalment es va deure a la conexió entre la música [[reggae]] i la cultura rastafari. El reggae va nàixer dels negres pobres en Trenchtown, el principal [[gueto]] de [[Kingston]], Jamaica, que escoltaven emissores de ràdio dels [[Estats Units]]. Els músics jamaicans, que eren majorotariament rastafaris, pronte fusionaren la música folk tradicional jamaicana, el [[rythm & blues]] d'EEUU i el [[jazz]] en el [[ska]], que donaria lloc al reggae baix l'influència del [[soul]]. En els anys '60 i '70, l'independència de Jamaica, i candidatures democràtiques que es mostraven més favorables a les reivindicacions dels desfavorits, fomentarien una mirada més política dins de la temàtica del [[reggae]] com a música dels habitants pobres. El reggae començà a entrar en la consciència internacional en els primers anys '70, sobre tot degut a la enorme fama de [[Bob Marley]] en el seu nou reggae un poc més lent i al que agregà instruments de fusta. Molts rastafaris ortodoxos rebujaren el Reggae com a una forma de música comercial i «venuda a Babilònia». El reggae i el ska no es deuen confondre en la música sagrada dels rastafaris, a la que diuen ''[[burru]]'' o tambors ''[[nyahbinghi]]'', encara que els músics de reggae també han vingut practicant-lo i fusionant-lo.
[[Haile Selassie]] va desaparéixer de l'escena mundial en 1975, puix no hi ha res concret respecte a lo dit sobre la seua suposta mort; diuen que fon assessinat per orde de l'usurpador [[Mengistu Haile Mariam]] o que va morir per complicacions de próstata, encara que se sap que anys després el doctor de l'emperador va negar eixa afirmació{{demostrar}}; els estudiosos del moviment rastafari i els creents en l'immortalitat estaven dividits en quant a cóm prendre's la seua suposta mort. Alguns creyen que havia transcendit la carn mortal i va seguir vivint com a ser completament diví. Atres creyen que mai va morir realment, i que la seua mort fon creada per Babilònia o el comunisme en Etiopia (terme utilisat per a descriure l'actual estructura del poder mundial) en una popular teoria entre los rastafaris.
En l'any 1992, el seu cos (algunes versions diuen que foren els seus ossos) fon supostament trobat per l'arqueòlec homònim Haile Selassie baix d'una taula en les terres del seu palau. Rumors per a desacreditar el moviment rastafari diuen que hi havia segut en la latrina de Mengistu, es diu que el seu cos es va mantindre quasi intacte fins a la seua sepultura el [[2 de novembre]] del [[2000]], data en que el seu supost cos fon portat a la ''Holy Trinity Cathedral'' d'[[Addis Abeba]], cerimònia en la que estigué present, entre d'atres, la viuda de [[Bob Marley]], Rita.
== Vestimenta rastafari relacionada en la seua cultura ==
Els Rastes apassionats per la defensa de la seua identitat i creences, fan us de l'estètica de la seua fe portant cabelleres en [[Dreadlocks]] (cabells trenats), tams (gorros teixits), robes cómodes fetes en fibres vegetals, pantalons amples i camisetes folgades. Tota la seua vestimenta mostra els colors de la Terra Mare d'Etiopia, als que adjudiquen un gran valor simbòlic. Estos colors són vert, groc i roig.
El vert representa el color de la naturalea que és cuidada i respectada pel Rasta. El groc representa la riquea de la seua terra. El color roig representa també la sanc derramada pels màrtirs negres que han lluitat per l'ideologia Rastafari. El negre, si be no forma part de la bandera de Etiopia, s'utilisa per a representar el color del poble africà.
L'estil [[dreadlocks]] tracta d'acostar-se a la figura del Lleó de Judah que forma part de la bandera d'Etiopia. El cabell dels Rasta simbolisa la cabellam del Lleó o el vot nazaré.
El moviment rastafari en els països latinoamericans hui dia en part ha seguit la cultura i en part ha segut violada per a convertir-se en una moda en la qual es mantenen els ''dreadlocks'', els colors en la vestimenta, agregant estampats en el lleó de Judah, la fulla de Marihuana, la cara de Haile Selassie, Marcus Garvey i de Bob Marley, figura jamaiquina que molts consideren erròneament la cara de Rastafari ya que utilisà els salms de la Bíblia en la seua popular música reggae.
Junior Marvin, guitarriste del grup de Bob Marley, parla sobre rastafari:
{{cita|«Lo que entenc d'ella és que qualsevol pot ser un rasta. Solament deus posseir un desig per la veritat, buscar la veritat. No importa que roba uses, o el color del teu cabell, el color de la teua pell o en que categoria de races et coloquen. Es irrellevant.»}}
== Bibliografia ==
Per al teòric rasta, Rodrigo Pérez: «L'herba és la salut de la nació, com l'alcohol és la destrucció de l'humanitat». Pérez considera que fumar ganjah és «un acte positiu cap al Creador, a on es realça el poder de la meditació i es revela la presència divina que viu dins de tots. Jah Rastafari, Deu Vivent, va crear la ganjah per a que mos sanara, mos revelara els seus camins i ho adorarem», no obstant, aclarix, els rastes no tenen l'obligació de fumar ganjah. «Deu la va dispondre per a que en estos temps de grans tribulacions, els seus fills resistixquen i l'humanitat recupere la seua salut».
«Mosatros experimentem les vibracions de l'arbust ardent com un eufòric i místic sacrament, capaç d'allumenar i aliviar la crucial realitat d'alienació social i vil pobrea». Ademés defenen la ganjah a l'argumentar que no és una droga, perque no es un fàrmac, lo que implicaria la mà de l'home. «És una planta que se sembra, germina, creix i dona els seus fruits, és una creació en la que està implicat Deu Totpoderós».
En general, les drogues sí produïxen adicció, pero la marihuana no crea dependència física. Els rastafaris no consideren prohibir-la. Creuen que és producte de l'ignorància. La defenen com una creació divina, que no pot estar subjecta a les lleis de l'home, sino a les lleis naturals, a l'igual que l'home.
«Qualsevol ser humà té dret a que en la seua llar, en la terra que habita, sembre lo que necessite per a alimentar-se i sanar-se, corporal, espiritual i mentalment».
encara que es reprocha l'us lúdic de l'herba, puix açò no està ben vist pels rastafaris.