1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «L''''Edat Mija''' es el periodo de l'història europea que transcorreu des de la desintegracio de l'Imperi Romà d'Occident, en el sigle V, fins el [[sigl...».
L''''Edat Mija''' es el periodo de l'història europea que transcorreu des de la desintegracio de l'[[Imperi Romà d'Occident]], en el [[sigle V]], fins el [[sigle XV]].
El seu començament se situa tradicionalment en l'any 476 en la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i el seu fi en 1492 en el descobriment d'[[Amèrica]], o en 1453 en la caiguda de l'[[Imperi Bizanti]], data que coincidix en l'invencio de l'imprenta (Biblia de Gutemberg) i en el fi de la [[Guerra dels cents anys]].
El terme implicà en el seu orige una paralisis del progres, considerant que l'edat mija fon un periodo d'estancament cultural, ubicat cronologicament entre la gloria de l'antiguetat classica i el renaiximent. L'investigacio actual tendix, no obstant, a reconeixer este periodo com un mes dels que constituixen l'evolucio historica europea, en les seues propis procesos critics i de desenroll. Se dividix generalment l'edat mija en tres epoques.
== Inicis de l'edat mija ==
Ningun event concret determina el fi de l'antiguetat i l'inici de l'edat mija: ni els ya mencionats com referencia aproximada ni el bandeig de [[Roma]] pels gots dirigits per [[Alaric I]] en el 410, ni el derrocament de [[Romul Augustul]] (ultim emperador romà d'Occident) foren succesos que les seues contemporaneus consideraren iniciadors d'una nova epoca.
La culminacio a finals del segle V d'una serie de procesos de llarga duracio, entre ells la greu recalcada economica i les invasions i assentament dels pobles german en l'[[Imperi romà]], feu canviar la faç d'[[Europa]]. Durant els següent trescents anys Europa occidental mantingue una cultura primitiva encara que instalat sobre la complexa i elaborada cultura de l'[[Imperi romà]], que mai arribà a perdre's u oblidar-se per complet.
El seu començament se situa tradicionalment en l'any 476 en la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i el seu fi en 1492 en el descobriment d'[[Amèrica]], o en 1453 en la caiguda de l'[[Imperi Bizanti]], data que coincidix en l'invencio de l'imprenta (Biblia de Gutemberg) i en el fi de la [[Guerra dels cents anys]].
El terme implicà en el seu orige una paralisis del progres, considerant que l'edat mija fon un periodo d'estancament cultural, ubicat cronologicament entre la gloria de l'antiguetat classica i el renaiximent. L'investigacio actual tendix, no obstant, a reconeixer este periodo com un mes dels que constituixen l'evolucio historica europea, en les seues propis procesos critics i de desenroll. Se dividix generalment l'edat mija en tres epoques.
== Inicis de l'edat mija ==
Ningun event concret determina el fi de l'antiguetat i l'inici de l'edat mija: ni els ya mencionats com referencia aproximada ni el bandeig de [[Roma]] pels gots dirigits per [[Alaric I]] en el 410, ni el derrocament de [[Romul Augustul]] (ultim emperador romà d'Occident) foren succesos que les seues contemporaneus consideraren iniciadors d'una nova epoca.
La culminacio a finals del segle V d'una serie de procesos de llarga duracio, entre ells la greu recalcada economica i les invasions i assentament dels pobles german en l'[[Imperi romà]], feu canviar la faç d'[[Europa]]. Durant els següent trescents anys Europa occidental mantingue una cultura primitiva encara que instalat sobre la complexa i elaborada cultura de l'[[Imperi romà]], que mai arribà a perdre's u oblidar-se per complet.