Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 45:
Llínea 45: − + − + − + − + Llínea 82:
Llínea 82: +
→Dialectes del Valencià
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro. No obstant, esta senya no es completament general, ni extenible a totes les conjugacions verbals tal i com ho demostra el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" (Lo Rat Penat 1996).
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.
=== Valencià Septentrional ===
=== Valencià Septentrional ===
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya nomes es dona a la mitat nort de la provincia de Castelló i com s'ha comentat ades sense que siga de forma general i contínua.
* -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
* -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
* Neutralisació de la b/v.
* Neutralisació de la b/v.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Manteniment dels artículs lo/los.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).
* No pronunciació de la -r final.
* No pronunciació de la -r final.
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.
== Referències ==
== Referències ==