Canvis

[[Image: Desembocadura_del_riu_Segura_en_Guardamar_del_Segura.jpg‎|thumb|right|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]]

[[Image: Desembocadura_del_riu_Segura_en_Guardamar_del_Segura.jpg‎|thumb|right|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]]

=== Curs alt ===

===Curs alt===

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots con règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Així el mòdul es elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia e hidràulic, puix es on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en la agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots con règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Així el mòdul es elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia e hidràulic, puix es on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en la agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

=== Curs mig ===

===Curs mig===

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i es ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita "vega" i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i es ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita "vega" i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa només voltant als 50 msnm, de ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o ab escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa només voltant als 50 msnm, de ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o ab escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha sigut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

=== Curs baix ===

===Curs baix===

Una vegada modificat el recorregut cap al noroest s'inicia el tram final en la [[província d'Alacant]], lo que es la [[Vega Baixa del Segura]], on la gran cantitat dels depòsits fluvials i el treball agrícola han determinat una planura casi total, ab una pendent mija al 0,5 per mil. El llit ordinari, incapaç de desaiguar riuades de consideració, apareix encaixat una decena de metros en el major, un ampli pla d'inundació que configura la "vega" en el sentit estricte. Es cridanera la posició excèntrica del riu en dita vega, causada per un fenomen de subsidència encara operativu i l'espenta dels depòsits acumulats per les rambles de la seua esquerra, rebujat cap a la seua dreta, per lo que el Segura s'adossa als relleus meridionals ab curs ondulat i cambiant per l'estrangulament de meandres i costa artificial en els mateixos per a favorir el desaigüe de les avingudes. En gran part està canalisat per a evitar inundacions, encara així el llit es considerat insuficient per molts experts ya que te una capacitat aproximada de 250 m³/s en [[Oriola]], quant les majors avingudes han superat els 1.000 m³/s. Atre dels nomenats "cuellos de botella" se troba en [[Rojals]], al travessar el Pont de Carles III.

Una vegada modificat el recorregut cap al noroest s'inicia el tram final en la [[província d'Alacant]], lo que es la [[Vega Baixa del Segura]], on la gran cantitat dels depòsits fluvials i el treball agrícola han determinat una planura casi total, ab una pendent mija al 0,5 per mil. El llit ordinari, incapaç de desaiguar riuades de consideració, apareix encaixat una decena de metros en el major, un ampli pla d'inundació que configura la "vega" en el sentit estricte. Es cridanera la posició excèntrica del riu en dita vega, causada per un fenomen de subsidència encara operativu i l'espenta dels depòsits acumulats per les rambles de la seua esquerra, rebujat cap a la seua dreta, per lo que el Segura s'adossa als relleus meridionals ab curs ondulat i cambiant per l'estrangulament de meandres i costa artificial en els mateixos per a favorir el desaigüe de les avingudes. En gran part està canalisat per a evitar inundacions, encara així el llit es considerat insuficient per molts experts ya que te una capacitat aproximada de 250 m³/s en [[Oriola]], quant les majors avingudes han superat els 1.000 m³/s. Atre dels nomenats "cuellos de botella" se troba en [[Rojals]], al travessar el Pont de Carles III.