| [[Image: Riu_Segura_per_Oriola.jpg|thumb|right|El riu per el centre d'Oriola, Alacant]] | | [[Image: Riu_Segura_per_Oriola.jpg|thumb|right|El riu per el centre d'Oriola, Alacant]] |
| Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots con règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Així el mòdul es elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia e hidràulic, puix es on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en la agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans. | | Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots con règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Així el mòdul es elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia e hidràulic, puix es on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en la agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans. |