Canvis

{{ortografia}}

{{ortografia}}

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la [[guerra civil]] que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i el últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la guerra civil que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i el últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).

Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccion generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''[[fasciste]]'' i ''[[Roig (desambiguació)|roig]]'', respectivament.  

Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccion generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''fasciste'' i ''roig'', respectivament.  

En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la [[esquerra política]], les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el [[moviment obrer espanyol|moviment obrer]] (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''[[Revolució espanyola]]'' i violents enfrontaments interns, la església catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la esquerra política, les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el moviment obrer (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''Revolució espanyola'' i violents enfrontaments interns, la església catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proponen la [[revolució de 1934]] com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''[[estat de guerra]]'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proponen la revolució de 1934 com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''estat de guerra'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (augment de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (aument de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

== Introducció ==

== Introducció ==

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i la [[Unió Soviètica]], a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals [[ideologia]]s polítiques de caràcter [[revolucionari]] i [[reaccionari]] (o [[contra-revolucionari]]) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i la Unió Soviètica, a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals ideologias polítiques de caràcter revolucionari i reaccionari (o contra-revolucionari) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model [[llibertari]], encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la [[dictadura del proletariat]],<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura [[jerarquia|jeràrquica]], fonamentalment a través d'una economia de caràcter [[comuniste]] i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del [[comunisme llibertari]].<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els [[Falange Espanyola|falangistes]] van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un [[Estat totalitari]]. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfons XIII d'España|Alfonso XIII]]. Els [[carlisme|carlistes]] la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model llibertari, encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la dictadura del proletariat,<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura jeràrquica, fonamentalment a través d'una economia de caràcter comunista i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del comunisme llibertari.<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els falangistes van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un Estat totalitari. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfonso XIII]]. Els carlistes la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.

De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.

El Govern republicà va rebre el recolzament de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]], únic país comuniste d'Europa, qui en un primer moment va movilisar les Brigades Internacionals i posteriorment va suministrar equip bèlic a la República. També va rebre ajuda de [[Mèxic]], on feya poc havia triumfat la Revolució mexicana.

El Govern republicà va rebre el recolzament de l'[[URSS]], únic país comuniste d'Europa, qui en un primer moment va movilisar les Brigades Internacionals i posteriorment va suministrar equip bèlic a la República. També va rebre ajuda de [[Mèxic]], on feya poc havia triumfat la Revolució mexicana.

Les democràcies occidentals, [[França]], el [[Regne Unit]] i [[Estats Units]], van decidir mantindre's al marge, segons uns en llínea en la seua política de no-confrontació en Alemanya, segons atres perqué pareixien preferir la victòria dels sublevats. No obstant, el cas de França fon especial, ya que estava governada, igual que Espanya, per un Front Popular. Al principi va intentar tímidament ajudar a la República, a la que va cobrar uns 150 millons de dólars en ajuda militar (avions, pilots, etc.), pero va haver de sometre's a les directrius del Regne Unit i suspendre esta ajuda.

Les democràcies occidentals, [[França]], el [[Regne Unit]] i [[Estats Units]], van decidir mantindre's al marge, segons uns en llínea en la seua política de no-confrontació en Alemanya, segons atres perqué pareixien preferir la victòria dels sublevats. No obstant, el cas de França fon especial, ya que estava governada, igual que Espanya, per un Front Popular. Al principi va intentar tímidament ajudar a la República, a la que va cobrar uns 150 millons de dólars en ajuda militar (avions, pilots, etc.), pero va haver de sometre's a les directrius del Regne Unit i suspendre esta ajuda.

En tot cas, esta alineació dels diferents països no feya més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres décades del [[sigle XX]].

En tot cas, esta alineació dels diferents països no feya més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres décades del [[sigle XX]].

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més [[conservador]] i [[catolicisme|religiós]]. Sobretot van ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents'o chicotets llauradors propietaris, etc.) que després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més conservador i religiós. Sobretot van ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents'o chicotets llauradors propietaris, etc.) que després de la victòria del Front Popular veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les execucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el ban contrari. En el [[ban nacional]] es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el [[ban republicà]] esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, [[sacerdot]]s'i [[laic]]s de la Església Catòlica, arribant a cremar convents i esglésies i assessinant a tretze [[bisbe]]s, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les execucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el ban contrari. En el ban nacional es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el ban republicà esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, sacerdots'i laics de la Església Catòlica, arribant a cremar convents i esglésies i assessinant a tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, la qual cosa va conduir a molts a l'exili o a la mort. La [[economia espanyola]] tardaria décades a recuperar-se.

Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, la qual cosa va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.

Els simpatisants republicans van vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països van participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la van vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).

Els simpatisants republicans van vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països van participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la van vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).

== Fondo polític ==

== Fondo polític ==

{{AP|Segunda República Española}}

{{AP|Segunda República Española}}

A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra ([[Acció Republicana]], [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.

A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra (Acció Republicana, [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.

La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.

La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de la resta dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del [[moderantisme]] huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents'i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de la resta dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del moderantisme huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents'i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns buròcrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'España|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns buròcrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'España|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

{{AP|Revolución Española}}

{{AP|Revolución Española}}

[[Archiu:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

[[Archiu:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors [[Colectivismo|colectivizaron]] la terra i la indústria i van establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es van oposar els republicans i comunistes recolzats per la Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tingut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat [[Anarquismo|anarquista]] pot florir davall certes condicions com les que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors colectiviçaren la terra i la indústria i van establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es van oposar els republicans i comunistes recolzats per la Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tingut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat anarquista pot florir davall certes condicions com les que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''[[Jornades de maig de 1937|Jornadas de maig]]'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''|Jornades de maig'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

{{VT|Anarquismo en España}}

{{VT|Anarquismo en España}}

{{cita|España ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

{{cita|España ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Església de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un [[Laicismo|Estado Laic]], en conseqüència els subsidis que s'atorgaven al clero van quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortización de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el [[divorci]] i l'enterrament civil. Les reformes van ser interpretades com un atac cap a la [[Església Católica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclessiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclessiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Batillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Església de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un Estat Laic, en conseqüència els subsidis que s'atorgaven al clero van quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortización de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el divorci i l'enterrament civil. Les reformes van ser interpretades com un atac cap a la [[Església Católica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclessiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclessiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Batillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

==== La guerra civil: una croada ====

==== La guerra civil: una croada ====

Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on van ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] davall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el norest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on van ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] davall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el norest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les milícias acabades d'armar de socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com a la llealtat de la major part de la [[Guàrdia d'Assalt]] i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de [[Cartagena]], Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, la qual cosa unit als tumults populars dels dies 19 i 20 van fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].

Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les milícias acabades d'armar de socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com a la llealtat de la major part de la Guàrdia d'Assalt i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de [[Cartagena]], Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, la qual cosa unit als tumults populars dels dies 19 i 20 van fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].

D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalusia|andaluses]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Llano]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Córdova]] i [[Granada]]. D'estes, les tres primeres es van convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].

D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalusia|andaluses]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Llano]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Córdova]] i [[Granada]]. D'estes, les tres primeres es van convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Salamanca]] i [[León]] en la llavors existent regió de [[Lleó]]; [[Valladolit]] i [[Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Salamanca]] i [[León]] en la llavors existent regió de [[Lleó]]; [[Valladolit]] i [[Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la Reconquista, per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del [[setge d'Oviedo]] i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones van ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, la qual cosa nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la guerra civil havia deslligat.

Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la Reconquista, per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del setge d'Oviedo i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones van ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, la qual cosa nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la guerra civil havia deslligat.

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en la qual cosa cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en la qual cosa cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

Es precipiten els acontenyiments, caient Barcelona el [[26 de giner]] i [[Girona]] el [[5 de febrer]]. En dates successives, les tropes nacionals avancen cap a la frontera francesa i prenen els passos des de [[Puigcerdá]] fins a [[Portbou]] (Girona).

Es precipiten els acontenyiments, caient Barcelona el [[26 de giner]] i [[Girona]] el [[5 de febrer]]. En dates successives, les tropes nacionals avancen cap a la frontera francesa i prenen els passos des de [[Puigcerdá]] fins a [[Portbou]] (Girona).

[[Archiu:GCE front en feb 1939.svg|thumb|left|200px|Situación aproximada al febrer de 1939.]]

[[Archiu:GCE front en feb 1939.svg|thumb|left|200px|Situación aproximada al febrer de 1939.]]

En les últimes Talls republicanes, les de [[Figueras (Girona)|Figueras]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de la imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

En les últimes Talls republicans, les de [[Figueres]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de la imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».

===== El bloqueig de l'Estret =====

===== El bloqueig de l'Estret =====

[[Archiu:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya després de la contesa]]

[[Archiu:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya després de la contesa]]

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix pasar un chicotet comboi en uns mil hòmens, la qual cosa s'interpreta des del ban franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este alleugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el 29 de setembre de 1936 afonen un dels destructors (el ''almirall Ferrándiz'') de la classe Churruca després d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi imposible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'Àfrica.

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix pasar un chicotet comboi en uns mil hòmens, la qual cosa s'interpreta des del ban franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este alleugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el [[29 de setembre]] de [[1936]] afonen un dels destructors (el ''almirall Ferrándiz'') de la classe Churruca després d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi imposible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'[[Àfrica]].

===== La Campanya del Cantàbric =====

===== La Campanya del Cantàbric =====

El 24 de setembre, l'Esquadra republicana arriba al Cantàbric i paralisa o retarda les operacions en terra dels sublevats. Impedix les operacions a Guipúscoa i retarda l'alvanç de les columnes gallegues cap a Oviedo, obligant-los a anar per l'interior.<br />

El 24 de setembre, l'Esquadra republicana arriba al Cantàbric i paralisa o retarda les operacions en terra dels sublevats. Impedix les operacions a Guipúscoa i retarda l'alvanç de les columnes gallegues cap a Oviedo, obligant-los a anar per l'interior.<br />

La seua superioritat és absoluta, i durant l'estada de la flota republicana en el Cantàbric, no hi ha activitat en el mateix de la marina rebel. Pero este triomf relatiu permet, al tindre abandonat el bloqueig del [[Estret de Gibraltar]], el pas del gros de les tropes d'Àfrica a la península.<br />

La seua superioritat és absoluta, i durant l'estada de la flota republicana en el Cantàbric, no hi ha activitat en el mateix de la marina rebel. Pero este triomf relatiu permet, al tindre abandonat el bloqueig del [[Estret de Gibraltar]], el pas del gros de les tropes d'Àfrica a la península.<br />

El 13 d'octubre de 1936, el gros de l'esquadra republicana torna al Mediterrani.<br />

El 13 d'octubre de 1936, el gros de l'esquadra republicana torna al Mediterraneu.<br />

Les accions navals en el ban nacional la resta de l'any 1936 es llimiten a les protagonisades pel ''Espanya'', el ''Velasco'', els [[bous]] i alguns mercants armats pel ban nacional, dedicant-se al bloqueig, a minar els ports republicans i al bombardeig de costa. La República només havia deixat en el Cantàbric al destructor ''José Luis Díez'' (conegut a Bilbao per «Pepe el del port», per la seua poca agressivitat) i dos submarins.

Les accions navals en el ban nacional la resta de l'any 1936 es llimiten a les protagonisades pel ''Espanya'', el ''Velasco'', els [[bous]] i alguns mercants armats pel ban nacional, dedicant-se al bloqueig, a minar els ports republicans i al bombardeig de costa. La República només havia deixat en el Cantàbric al destructor ''José Luis Díez'' (conegut a Bilbao per «Pepe el del port», per la seua poca agressivitat) i dos submarins.