Canvis

{{ortografia}}

{{ortografia}}

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la [[guerra civil]] que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936]] i el [[Últim part de la Guerra Civil Espanyola|últim part de guerra]] firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Es denomina '''Guerra Civil Espanyola''' a la [[guerra civil]] que va tindre lloc en [[Espanya]] entre el pronunciament del 17 i [[18 de juliol de 1936]] i el últim part de guerra firmat per [[Francisco Franco]] el [[1 d'abril]] de [[1939]].

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del sigle XIX (les [[guerres carlines]]).

Sol donar-se-li també el nom de '''[[guerra d'Espanya]]''', que compartix en atres guerres civils del [[sigle XIX]] (les [[guerres carlines]]).

Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''[[bando nacional]]'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''[[bando republicà]]'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] des de les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions de febrer de 1936]]); mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''[[fasciste]]'' i ''[[Roig (desambiguació)|roig]]'', respectivament. En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la [[esquerra política]], les [[classes altes]] (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el [[moviment obrer espanyol|moviment obrer]] (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''[[Revolució espanyola]]'' i [[Jornades de maig de 1937|violents enfrontaments interns]]), la [[església catòlica]] i el [[anticlericalisme]] (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''[[Ser d'Espanya|idees d'Espanya]]'' i opcions d'organisació territorial, de [[forma d'Estat]] o de la seua mateixa existència.

Els bandos en lluita es van denominar a si mateixos ''bando nacional'' (el vencedor, organisat entorn dels militars sublevats) i ''bando republicà'' (el perdedor, que se va anar constituint entorn del govern de la [[Segona República Espanyola]], eixercit pel Front Popular des de les eleccion generals de febrer de 1936; mentres que rebien del seu contrari els adjectius de ''[[fasciste]]'' i ''[[Roig (desambiguació)|roig]]'', respectivament.  

 

En línies generals, s'identificaven respectivament en la [[dreta política]] i la [[esquerra política]], les classes altes (que en zones de chicoteta propietat agrícola -[[Galícia]], [[Castella la Vella]], [[Navarra]]-  en recolzament més amplis) i el [[moviment obrer espanyol|moviment obrer]] (molt dividit, que va protagonisar durant la guerra una frustrada ''[[Revolució espanyola]]'' i violents enfrontaments interns, la església catòlica i el anticlericalisme (en significatives excepcions, com el [[nacionalisme vasc]]), i en distintes ''idees d'Espanya'' i opcions d'organisació territorial, de forma d'Estat o de la seua mateixa existència.

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la [[Segona Guerra Mundial]]. Mentres que les democràcies lliberals ([[Anglaterra]] i [[França]]) van procurar el manteniment d'una política de [[no intervenció]], cada un dels bandos fon clarament recolzat per les potències identificades en el [[fascisme]] (la [[Alemanya]] de [[Hitler]] i la [[Itàlia]] de [[Mussolini]]) i el [[comunisme]] (la [[Unió Soviètica]] de [[Stalin]]).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proponen la [[revolució de 1934]] com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''[[estat de guerra]]'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

El tema de la Guerra Civil és el de major producció lliterària de tota la [[historiografia]] espanyola,<ref>''La bibliografia sobre la guerra civil espanyola és jagantina. S'ha dit que supera àmpliament a l'existent respecte a qualsevol atre gran conflicte del sigle vint, inclosa la segona guerra mundial, i és cert.'' (Carlos Artola: [http://www.fundanin.org/artola3.Htm Resenya de "Espanya Traïda"]). Una busca en [[Dialnet]] dona [http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=guerra+civil&td=todo 5108 documents]. Una busca en una llibreria especialisada dona [http://www.marcialpons.es/listalibros.php?searchmat=300512 571 llibres] comercialisats a 2 de juliol del 2009.</ref> així com el més polèmic i generador de debat social i polític (veja [[memòria històrica]]). Ni tan sols en les dates hi ha acord total: els denominats ''[[Revisionisme histórico#España|revisionistas]]'' proponen la [[revolució de 1934]] com a inici de la guerra, mentres que la pròpia declaració del ''[[estat de guerra]]'' fon divergent en abdós bandos: el govern republicà no va declarar l'estat de guerra fins quasi el seu final (per a mantindre el control civil de totes les institucions), mentres que el govern de Franco no va alçar la declaració fins a diversos anys després d'acabada (per a garantisar el seu control militar).

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les [[Evolució demogràfica moderna d'España|demográficas]] (augment de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada [[Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles]]) i polítiques (la [[repressió política en Espanya|repressió]] en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'[[exili republicà|exili dels perdedors]]), i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada [[posguerra espanyola|posguerra]], incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del [[règim de Franco]] fins a 1975.

Les conseqüències de la Guerra civil han marcat en gran manera la història posterior d'Espanya, per l'excepcionalment dramàtiques i duradores: tant les demográfiques (augment de la mortalitat i descens de la natalitat que van marcar la [[piràmide de població]] durant generacions) com les materials (destrucció de les ciutats, l'estructura econòmica, el patrimoni artístic), intelectuals (fi de la denominada Edat de Plata de les lletres i ciències espanyoles) i polítiques (la repressió política en Espanya en la retaguàrdia de les dos zones -mantinguda pels vencedors en major o menor intensitat durant tot el [[franquisme]]- i l'exili dels perdedors, i que es van perpetuar molt més allà de la prolongada posguerra, incloent l'excepcionalitat geopolítica del manteniment del règim de Franco fins a [[1975]].

== Introducció ==

== Introducció ==

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les [[Eix Roma-Berlín-Tokio|potencies de l'Eix]] i la [[Unió Soviètica]], a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida [[Revolució social espanyola de 1936]], entre les principals [[ideologia]]s polítiques de caràcter [[revolucionari]] i [[reaccionari]] (o [[contra-revolucionari]]) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el [[socialisme en un sol país|Socialisme d'Estat]] del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: [[socialisme|socialistes]], [[comunisme|comunistes]], [[comunisme llibertari|comunistes llibertaris]], [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]] o [[anarquisme|anarquistes]], i [[POUM|poumistas]]. Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la [[Constitució de la República Espanyola de 1931]]. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model [[llibertari]], encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la [[dictadura del proletariat]],<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura [[jerarquia|jeràrquica]], fonamentalment a través d'una economia de caràcter [[comuniste]] i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del [[comunisme llibertari]].<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els [[Falange Espanyola|falangistes]] van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un [[Estat totalitari]]. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfons XIII d'España|Alfonso XIII]]. Els [[carlisme|carlistes]] la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

La Guerra Civil Espanyola ha segut considerada moltes vegades com el preàmbul de la [[Segona Guerra Mundial]], ja que va servir de camp de proves per a les potencies de l'Eix i la [[Unió Soviètica]], a més que va supondre un desenllaç, principalment arran de la crida Revolució social espanyola de 1936, entre les principals [[ideologia]]s polítiques de caràcter [[revolucionari]] i [[reaccionari]] (o [[contra-revolucionari]]) que llavors es disputaven en [[Europa]] i que entrarien en conflicte poc després: el [[fascisme]], el [[carlisme]], el [[constitucionalisme]] de tradició [[lliberal]] [[burgués|burguesa]] i el Socialisme d'Estat del [[PCE]] i la [[Komintern]] (liderada pel règim de [[Stalin]] en la [[URSS]]), i els diversos moviments revolucionaris: socialistes, comunistes, comunistes llibertaris, anarco-sindicalistes o anarquistes, i poumistas.  

 

Els partits republicans no revolucionaris van defendre el funcionament democràtic parlamentari del [[Estat]] per mig de la Constitució vigent, la Constitució de la República Espanyola de 1931. Els anarquistes de la [[CNT]] (i molts comunistes del [[POUM]]) defenien la implantació d'un model [[llibertari]], encara que van haver de renunciar a tot el seu esquema teòric a l'acceptar la participació en el govern a finals de [[1936]].<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 6.</ref> Els nacionalistes van defendre la seua autonomia. La majoria de revolucionaris buscaven bé implantar la [[dictadura del proletariat]],<ref>[http://www.la-moncloa.es/presidente/relacionpresidentes/relacionhistorica/1935-1976.htm La pàgina de Presidència diu de Largo Caballero]: «''Va evolucionar cap a posicions cada vegada més esquerrana, es va declarar partidari de la dictadura del proletariat i d'un front obrer''».</ref><ref>[http://www.fundanin.org/cabo5.htm Segons la Fundació Nin], la dictadura del proletariat estava en el programa polític del POUM.</ref> o be eliminar la coerció de qualsevol estructura [[jerarquia|jeràrquica]], fonamentalment a través d'una economia de caràcter [[comuniste]] i autònom, i una organisació política basada en òrguens de base i comités, sintetisat tot això en la consigna del [[comunisme llibertari]].<ref>[http://lahaine.org/index.php?blog=2&p=15894 Com dia el lluitador i pensador anarquiste Errico Malatesta]: «Yo soc comuniste, estic a favor de l'acort i crec que en una descentralisació inteligent i un intercanvi continu d'informacions podrien arribar a organisar-se els necessaris intercanvis de productes i satisfer les necessitats de tots sense recórrer al símbol moneda. Com tot bon comuniste aspire a l'abolició dels diners, i com tot bon revolucionari crec que serà necessari desarmar a la burguesia, desvalorant tots els signes de riquea que puguen servir per a viure sense treballar». La idea és conseguir una nova societat sense l'explotació de l'home per l'home, substituint l'odi per amor; la competència per la solidaritat; la busca exclusiva del propi benestar per la cooperació fraternal per al benestar de tots; l'opressió i la imposició per la llibertat; la mentira religiosa i pseudo-científica per la veritat.</ref> molts militars sublevats i els [[Falange Espanyola|falangistes]] van defendre, en paraules del propi [[Francisco Franco|Franco]], la implantació d'un [[Estat totalitari]]. Els monàrquics pretenien la volta de [[Alfons XIII d'España|Alfonso XIII]]. Els [[carlisme|carlistes]] la implantació de la dinastia carlina, etc. En abdós bandos va haver interessos trobats.

De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.

De fet, estes divisions ideològiques van quedar clarament marcades a l'esclatar la Guerra Civil: els règims fascistes europeus ([[Alemanya]] i [[Itàlia]]), [[Portugal]] i [[Irlanda]] van recolzar des del principi als militars sublevats.

El Govern republicà va rebre el recolzament de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]], únic país comuniste d'Europa, qui en un primer moment va movilisar les [[Brigades Internacionals]] i posteriorment va suministrar equip bèlic a la República. També va rebre ajuda de [[Mèxic]], on feya poc havia triumfat la [[Revolució mexicana]].

El Govern republicà va rebre el recolzament de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]], únic país comuniste d'Europa, qui en un primer moment va movilisar les Brigades Internacionals i posteriorment va suministrar equip bèlic a la República. També va rebre ajuda de [[Mèxic]], on feya poc havia triumfat la Revolució mexicana.

Les democràcies occidentals, [[França]], el [[Regne Unit]] i [[Estats Units]], van decidir mantindre's al marge, segons uns en llínea en la seua política de no-confrontació en Alemanya, segons atres perqué pareixien preferir la victòria dels sublevats. No obstant, el cas de França fon especial, ya que estava governada, igual que Espanya, per un [[Front Popular (França)|Front Popular]]. Al principi va intentar tímidament ajudar a la República, a la que va cobrar uns 150 millons de dólars en ajuda militar (avions, pilots, etc.), pero va haver de sometre's a les directrius del Regne Unit i suspendre esta ajuda.

Les democràcies occidentals, [[França]], el [[Regne Unit]] i [[Estats Units]], van decidir mantindre's al marge, segons uns en llínea en la seua política de no-confrontació en Alemanya, segons atres perqué pareixien preferir la victòria dels sublevats. No obstant, el cas de França fon especial, ya que estava governada, igual que Espanya, per un Front Popular. Al principi va intentar tímidament ajudar a la República, a la que va cobrar uns 150 millons de dólars en ajuda militar (avions, pilots, etc.), pero va haver de sometre's a les directrius del Regne Unit i suspendre esta ajuda.

En tot cas, esta alineació dels diferents països no feya més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres décades del [[sigle XX]].

En tot cas, esta alineació dels diferents països no feya més que reflectir les divisions internes que també existien en l'Espanya dels [[anys 1930]] i que només poden explicar-se dins de l'evolució de la política i la societat espanyola en les primeres décades del [[sigle XX]].

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més [[conservador]] i [[catolicisme|religiós]]. Sobretot van ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, [[terratinent]]s'o chicotets llauradors propietaris, etc.) que després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

Alguns veuen en estes profundes diferències polític-culturals lo que [[Antonio Machado]] va denominar ''les dos Espanyes''. En el bando republicà, el recolzament estava dividit entre els demócrates constitucionals, els nacionalistes perifèrics i els revolucionaris. Este era un recolzament fonamentalment urbà i secular, encara que també rural en regions com [[Catalunya]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[País Vasc]], [[Principat d'Astúries|Astúries]] i [[Andalusia]]. Al contrari, en el bando nacional, el recolzament era bàsicament rural i burgués, més [[conservador]] i [[catolicisme|religiós]]. Sobretot van ser aquelles [[classe social|classes]] més o menys privilegiades fins llavors, (burguesos, aristócrates, molts militars, part de la jerarquia eclesiàstica, terratinents'o chicotets llauradors propietaris, etc.) que després de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] veïen perillar la seua posició o consideraven que la unitat d'Espanya estava en perill.

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les execucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el ban contrari. En el [[ban nacional]] es va perseguir principalment a [[sindicalisme|sindicalistes]] i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el [[ban republicà]] esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, [[sacerdot]]s'i [[laic]]s de la [[Església Catòlica]], arribant a cremar convents i esglésies i assessinant a tretze [[bisbe]]s, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

El número de víctimes civils encara es discutix, pero són molts els que convenen a afirmar que la xifra se situaria entre 500.000 i 1.000.000 de persones. Moltes d'estes morts no van ser degudes als combats, sino a les execucions sumàries, ''passejos'', que abdós bans van dur a terme en la retaguàrdia, de forma més o menys sistemàtica o descontrolada. Els abusos es van centrar en tots aquells sospitosos de simpatisar en el ban contrari. En el [[ban nacional]] es va perseguir principalment a sindicalistes i polítics republicans (tant d'esquerres com de dretes), mentres en el [[ban republicà]] esta repressió es va dirigir preferentment cap als falangistes, burguesos, aristócrates, militars, simpatisants de la dreta o sospitosos de ser-ho, [[sacerdot]]s'i [[laic]]s de la Església Catòlica, arribant a cremar convents i esglésies i assessinant a tretze [[bisbe]]s, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants. És incalculable la pèrdua en el patrimoni històric i artístic de l'Església Catòlica, puix es van destruir uns 20.000 temples —Entre ells unes quantes catedrals— Incloent la seua ornamentació (retaules i imàgens) i arxius.<ref>[http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/histesp/contextos/7229.Htm «L'Església i la guerra civil»], per [[Javier Tusell]].</ref><ref>[http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/Biblio/BiblioGCe.Htm ''Sobre la Guerra Civil, la seua gran producció bibliogràfica i les seues chicotetes llacunes d'investigació''], per Juan García Durán.</ref>

Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, la qual cosa va conduir a molts a l'exili o a la mort. La [[economia espanyola]] tardaria décades a recuperar-se.

Després de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, la qual cosa va conduir a molts a l'exili o a la mort. La [[economia espanyola]] tardaria décades a recuperar-se.

== Fondo polític ==

== Fondo polític ==

{{AP|Segunda República Española}}

{{AP|Segunda República Española}}

A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra ([[Acció Republicana]], [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes (en [[Revolució de giner de 1933|giner]] i [[Revolució de decembre de 1933|decembre de 1933]]), reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en [[1933]].

A l'abandonar Alfons XIII Espanya, vista la falta de suport popular en les eleccions municipals de [[1931]], es proclama la República i es convoquen eleccions que guanyen les esquerres republicanes i obreres (el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol|PSOE]] es convertix en el partit en més diputats en les Corts). Comença el cridat Bieni Progressiste, durant el qual El Govern de la República, format per distintes formacions republicanes d'esquerra ([[Acció Republicana]], [[Partit Republicà Radical Socialista|radicals-socialistes]]...) i el [[PSOE|Partit Socialiste]], tracta de posar en marcha una serie de lleis d'alt contingut social. El fracàs i la llentitut en l'aplicació de les mateixes porten a un descontentament popular, que culmina en una sèrie d'alçaments anarquistes en [[giner]] i [[decembre]] de [[1933]], reprimits en duresa i que provoquen un fort escàndal polític, la caiguda del Govern i la celebració d'eleccions anticipades en 1933.

La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit [[dreta política|derechista]], gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.

La [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]], partit derechista, gana estes eleccions, pero el president de la República no els permet formar govern, per la qual cosa ho acaben formant els radicals de [[Alejandro Lerroux|Lerroux]] en l'imprescindible suport de la CEDA. Comença el govern de centre dreta cridat per l'esquerra Bieni Negre, ya que va anular molts dels drets socials i reformes progressistes aprovades durant el govern anterior, bieni progressiste, oposant-se especialment a la [[reforma agrària]]. Gran part del poble pla havia esperat grans canvis de la Segona República. Pero la victòria dels conservadors va truncar les esperances de molts i va reverdir l'agitació i les protestes al veure el rumb de ''marxa arrere'' que prenia la seua política.

Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una vaga general revolucionària, la qual cosa provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en què els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en duresa, portant de [[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.

Davant del que consideren mal govern de Lerroux, la CEDA exigix la seua participació en el govern. Es nomenen tres ministres de la CEDA, pero este nomenament (constitucional) no és acceptat ni per l'esquerra ni pels nacionalistes. ERC ([[Esquerra Republicana de Catalunya]]) proclama des de Barcelona el ''Estat Català'' dins de la ''República Federal Espanyola'' i UGT declara una vaga general revolucionària, la qual cosa provoca la [[Revolució de 1934]] i la proclamació des de [[Oviedo]] de la ''República Socialiste Espanyola''. La situació queda ràpidament dominada pel Govern, excepte en [[Principat d'Asturias|Asturias]], únic lloc en què els anarquistes s'unixen als partits i sindicats d'esquerres. El Govern reprimix la sublevació d'Astúries en duresa, portant de [[Àfrica]] a la [[Llegió Española|Legión]] i, una vegada finalisada, es produïx una forta repressió.

Els escàndols financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el [[Front Popular (Espanya)|Frente Popular]], i els anarquistes, tradicionalment [[Abstención|abstencionistas]], a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu suport.

Els escàndols financers i polítics fan caure al Govern radical-cedista i es convoquen noves eleccions, en les que, per  primera vegada en molt de temps, l'esquerra unix forces formant el Front Popular]], i els anarquistes, tradicionalment abstencionistas, a pesar de no formar part de la coalició, li donen el seu suport.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps després, basant-se estrictament en una norma sobre la disolució de les Corts, és destituït el president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrid als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

En uns resultats molt ajustats, gana les eleccions el Front Popular. Poc de temps després, basant-se estrictament en una norma sobre la disolució de les Corts, és destituït el president de la República, [[Niceto Alcalá-Zamora|Alcalá-Zamora]]; d'atra banda, es destina fora de Madrid als generals que es consideren ''desafectes'' a la República.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta [[Fascismo|fascista]] importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Durant la Segona República, la polarisació de la política espanyola que es va iniciar a finals del [[sigle XIX]] conseguix el seu zenit. Conviuen una esquerra revolucionària i una dreta fascista importants, en una esquerra moderada i una dreta republicana; un centre anticlerical i una dreta de fort component catòlic i monàrquic, una societat secular molt anticlerical i un catolicisme ultraconservador.

Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de la resta dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del [[moderantisme]] huitcentiste. Els conservadors, molts militars, [[terratinent]]s'i part de la [[jerarquia]] catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Des de [[1808]], la societat espanyola intentava eixir d'una tradició [[absolutismo|absolutista]] que, a diferència de la resta dels països d'Europa, llastava encara al país, mantenint fortes diferències econòmiques entre privilegiats i no privilegiats, derivats del [[moderantisme]] huitcentiste. Els conservadors, molts militars, terratinents'i part de la jerarquia catòlica veuen perillar la seua posició privilegiada i el seu concepte de la unitat d'Espanya.

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns buròcrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'España|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Una població rural dividida entre els jornalers anarquistes i els chicotets propietaris aferrats a (i dominats per) els [[Caciquismo|caciques]] i l'Església; uns buròcrates conformistes i una classe obrera en salaris molt baixos i, per tant, en tendències [[revolución|revolucionarias]] pròpies del nou sigle, fan que també entre les classes pobres la divisió fóra molt acusada. També existia una tradició de més d'un sigle (des dels temps del rei [[Ferran VII d'España|Fernando VII]]), segons la qual els problemes no s'arreglaven més que en els alçaments.<br />

Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguretat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.

Este conjunt de circumstàncies fa que, durant la Segona República, el clima social siga molt tens, la inseguretat ciutadana molt alta i els atentats de caràcter polític o anticlerical una alifac per al país.

No és estrany, puix, que en una [[Espanya]] marcada per la recent dictadura de [[Miguel Cosí de Rivera|Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sabres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.

No és estrany, puix, que en una [[Espanya]] marcada per la recent dictadura de [[Primo de Rivera]] i tentatives fallides, com les de [[José Sanjurjo]], tornara a haver-hi soroll de sabres i es temera un pla per a derrocar al nou Govern establit. Els acontenyiments donarien la raó als pessimistes.

=== La Revolució Social ===

=== La Revolució Social ===

{{AP|Revolución Española}}

{{AP|Revolución Española}}

[[Archiu:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del [[Consell Regional de Defensa d'Aragó]], òrgan creat durant la [[Revolució Espanyola]]]]

[[Archiu:escudoaragon.jpg|thumb|Escudo del Consell Regional de Defensa d'Aragó, òrgan creat durant la Revolució Espanyola]]

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors [[Colectivismo|colectivizaron]] la terra i la indústria i van establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es van oposar els republicans i comunistes recolzats per la Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tingut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat [[Anarquismo|anarquista]] pot florir davall certes condicions com les que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Com a conseqüència de la inacció del Govern en els primers moments de la revolta militar, en les àrees controlades pels anarquistes (principalment [[Aragó]] i [[Catalunya]]), en suma a les temporals victòries militars, es va dur a terme un gran canvi social, en el qual els treballadors i els llauradors [[Colectivismo|colectivizaron]] la terra i la indústria i van establir consells paralels al ya llavors paralisat Govern. A esta revolució es van oposar els republicans i comunistes recolzats per la Unió Soviètica. La colectivisació agrària havia tingut un considerable èxit a pesar de no tindre els recursos necessaris, quan Franco ya havia capturat les terres en millors condicions per al cultiu. Este èxit va sobreviure en les ments dels revolucionaris llibertaris com un eixemple que una societat [[Anarquismo|anarquista]] pot florir davall certes condicions com les que es van viure durant la Guerra Civil Espanyola.

Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del [[POUM]] van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''[[Jornades de maig de 1937|Jornadas de maig]]'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''[[Homenage a Catalunya]]''.

Quan la guerra va progresar, El Govern i els comunistes van ser capaços d'accedir a les armes soviètiques per a restaurar el control del Govern i esforçar-se a guanyar la guerra, a través de la diplomàcia i la força. Els anarquistes i els membres del POUM van ser integrats a l'eixèrcit regular, encara que en ressistència; el POUM fon declarat ilegal, denunciat falsament de ser un instrument dels fascistes. En les ''[[Jornades de maig de 1937|Jornadas de maig]]'' de [[1937]], les milícies anarquistes i poumistas es van enfrontar a les forces de seguretat republicanes pel control dels punts estratègics de [[Barcelona]], tal com [[George Orwell]] ho relata en ''Homenage a Catalunya''.

{{VT|Anarquismo en España}}

{{VT|Anarquismo en España}}

{{cita|España ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

{{cita|España ha deixat de ser catòlica...|''El Sol'', 14 d'octubre de 1931}}

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Església de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un [[Laicismo|Estado Laic]], en conseqüència els subsidis que s'atorgaven al clero van quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de [[Llei de Reforma Agrària d'España|desamortización de terrenys agraris]], va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el [[divorci]] i l'enterrament civil. Les reformes van ser interpretades com un atac cap a la [[Església Católica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la [[hegemonia]] eclessiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclessiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Batillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

Actuant el seu govern d'acort en això. [[Separació Iglesia-Estado|Desvinculando l'Església de l'Estat]], mostrant aixina l'alvanç cap a un [[Laicismo|Estado Laic]], en conseqüència els subsidis que s'atorgaven al clero van quedar abolits. L'educació no havia de tindre caràcter religiós, sino que havia de ser suministrada i subvencionada per l'Estat (que encara en dificultats econòmiques, a causa dels deutes per indemnisacions del programa de desamortización de terrenys agraris, va fomentar l'educació pública i va iniciar la creació de noves escoles), es va introduir el matrimoni civil, el [[divorci]] i l'enterrament civil. Les reformes van ser interpretades com un atac cap a la [[Església Católica|Iglesia]]. El cardenal [[Pedro Segura i Sáenz]] es va lamentar d'este «''sever colp''» i va témer per la hegemonia eclessiàstica en la nació. Des d'este moment les diferències entre la jerarquia eclessiàstica i el govern de la [[Segona República Espanyola]] s'anirien fent majors.<ref>''Història d'Espanya''. Batillerat Matèria comuna. Ed. Almadrava.</ref>

==== La guerra civil: una croada ====

==== La guerra civil: una croada ====

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un caire religiós. La [[Església Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Treze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants van ser asassinats per [[Revolució social espanyola de 1936|revolucionarios]] oposats al colp militar, que equiparaven a l'Església Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a esglésies i monestirs. Davant d'esta barbàrie, l'Església va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Església''».

El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un caire religiós. La [[Església Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Treze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants van ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Església Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a esglésies i monestirs. Davant d'esta barbàrie, l'Església va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Església''».

La realitat no era senzilla, puix alguns de què es trobaven en el ban republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu [[PNB]]), per la qual cosa els capellans bascos van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

La realitat no era senzilla, puix alguns de què es trobaven en el ban republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans bascos van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, després de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, després de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br />

Arriba la ilicitud a la monstruositat quan l'enemic és este monstre modern, el [[marxisme]] o [[comunisme]], hidra de set caps, síntesi de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

 

Arriba la ilicitud a la monstruositat quan l'enemic és este monstre modern, el marxisme o comunisme, hidra de set caps, síntesi de tota heregia, oposat diametralment al cristianisme en la seua doctrina religiosa, política, social i econòmica...|<ref name=goma>[http://atzoatzokoa.gipuzkoakultura2.net/1937/index.php ''Resposta obligada: Carta oberta AL Sr. D. José Antonio Aguirre per l'Emm. Sr. Dr. D. Isidro Goma Tomás Cardenal arquebisbe de Toledo'']. Gràfiques Bescansa, Pamplona, 1937.</ref>}}

El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:

El [[cardenal]] [[Isidro Goma]], [[arquebisbe]] de [[Arxidiòcessi de Toledo|Toledo]] i [[primat d'Espanya]], va escriure:

{{Cita|España i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

{{Cita|España i l'Antiespanya, la religió i l'ateisme, la civilisació cristiana i la barbàrie.|''La Guerra d'Espanya, 1936–1939'', pàgina 261.}}

Al gener de 1937, en el seu ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu:

Al giner de [[1937]], en el seu ''Resposta obligada: Carta oberta al Sr. D. José Antonio Aguirre''<ref name=goma /> diu:

{{cita|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />

{{cita|El amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes en mà de la mitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha manejat contra Déu les de l'atra mitat...<br />

De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />

De fet no hi ha acte cap religiós d'orde social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'eixèrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...<br />

Quasi un any després d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], després de la cruel persecució patida per l'Església en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols van publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en què expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exposant que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:

Quasi un any després d'iniciada la guerra, el [[11 de juliol]] de [[1937]], després de la cruel persecució patida per l'Església en la major part de l'Espanya republicana, els bisbes espanyols van publicar una carta colectiva als bisbes de tot el món en què expliquen la seua posició respecte a la guerra civil, exposant que no estan defenent un règim totalitari contra un règim democràtic.<ref>[http://blogs.periodistadigital.com/carloscorral.php/2007/10/16/dos_enciclicas_y_una_pastoral_colectiva  Dos encícliques i una Pastoral colectiva fa 70 anys.]</ref> Entre atres coses Deia el següent:

{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha a Espanya més esperança per a reconquister la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el ban contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creiem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava disociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no alliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />La irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultània en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les xifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mijana del 40 per 100 en les diòcessis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Li ls va caçar en gosos, se'ls va perseguir a través dels montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marxa, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha a Espanya més esperança per a reconquister la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el ban contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creiem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava disociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no alliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultània en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les xifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mijana del 40 per 100 en les diòcessis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Li ls va caçar en gosos, se'ls va perseguir a través dels montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marxa, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}

En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Església i el Moviment Nacional van fer causa comuna, colaborant l'Església activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Església Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en la idea de la [[croada]], servint els [[bisbe]]s'i sacerdots com [[Capellán|capellanes]] als combatents nacionals, administrant-los els [[sagraments]] i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triomf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va suposar el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Església i el Moviment Nacional van fer causa comuna, colaborant l'Església activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Església Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en la idea de la croada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triomf de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va suposar el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>

El 20 de maig de [[1939]], en la [[Església de Santa Bárbara (Madrit)|Iglesia de Santa Bárbara]] ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Església van celebrar junts aquell triomf.

El [[20 de maig]] de [[1939]], en l'Iglesia de Santa Bárbara]] ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Església van celebrar junts aquell triomf.

En el mensage ''En immens goig'', difós per Ràdio Vaticà el 16 d'abril de 1939, el recentment triat papa [[Pius XII]] saludava el resultat de la guerra.<ref name="stanley" /><ref>''Navarra 1936: de l'esperança al terror''. VV.AA., Grup Cultural Altaffaylla, Tafalla, 2003, ISBN 84-930957-9-6.</ref>

En el mensage ''En immens goig'', difós per Ràdio Vaticà el 16 d'abril de 1939, el recentment triat papa [[Pius XII]] saludava el resultat de la guerra.<ref name="stanley" /><ref>''Navarra 1936: de l'esperança al terror''. VV.AA., Grup Cultural Altaffaylla, Tafalla, 2003, ISBN 84-930957-9-6.</ref>

I el [[12 de juliol]], el mencionat [[José del Castillo Sáez de Tejada]] mor asassinat mentres passeja tranquilament pel carrer (probablement per falangistes.<ref>Hugh Thomas, tom I, p. 230.</ref> Castillo era conegut pel seu [[activisme]] esquerrà i per negar-se a intervindre contra els rebels de la Revolució d'Astúries, «''Yo no tir sobre el poble''» van ser les seues paraules, i este acte de rebelia li costaria un any de presó.

I el [[12 de juliol]], el mencionat [[José del Castillo Sáez de Tejada]] mor asassinat mentres passeja tranquilament pel carrer (probablement per falangistes.<ref>Hugh Thomas, tom I, p. 230.</ref> Castillo era conegut pel seu [[activisme]] esquerrà i per negar-se a intervindre contra els rebels de la Revolució d'Astúries, «''Yo no tir sobre el poble''» van ser les seues paraules, i este acte de rebelia li costaria un any de presó.

La commoció per l'asassinat no va tardar a estendre's entre la pròpia [[Guàrdia d'Assalt]] a la que ell pertanyia. I a la matinada següent, en represàlia, un grup de guàrdies, al no trobar en sa casa a [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]], segresten i maten a [[José Calvo Sotelo]], qui era membre de les Corts i líders de l'oposició al Front Popular i havia sigut ministre de finances durant la [[dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]]. Este crim va convéncer de la necessitat donar el colp d'Estat als militars que encara estaven indecisos, entre ells i segons Preston, a Franco. Este colp d'Estat estava preparat per Mola (''el director'') per a mijan o finals de juliol des de feia temps (el [[Dragó Rapide]] ya estava en camí), i  en el suport de la Falange i dels moviments conservadors i catòlics. L'alçament acabava de començar.

La commoció per l'asassinat no va tardar a estendre's entre la pròpia [[Guàrdia d'Assalt]] a la que ell pertanyia. I a la matinada següent, en represàlia, un grup de guàrdies, al no trobar en sa casa a [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]], segresten i maten a [[José Calvo Sotelo]], qui era membre de les Corts i líders de l'oposició al Front Popular i havia sigut ministre de finances durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]]. Este crim va convéncer de la necessitat donar el colp d'Estat als militars que encara estaven indecisos, entre ells i segons Preston, a Franco. Este colp d'Estat estava preparat per Mola (''el director'') per a mijan o finals de juliol des de feia temps (el [[Dragó Rapide]] ya estava en camí), i  en el suport de la Falange i dels moviments conservadors i catòlics. L'alçament acabava de començar.

== La guerra ==

== La guerra ==

Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on van ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] davall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el norest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

Excepte cassos aïllats, els militars triumfen en les zones on van ser més votades les candidatures de dretes en les eleccions de febrer de [[1936]], i fracassen on la victòria electoral va correspondre al [[Front Popular]], com en [[Madrit]] i [[Barcelona]], on la insurrecció és esclafada sense miraments. Aixina, el [[21 de juliol]] els rebels han pres el control de la zona de [[El Marroc]] davall [[Protectorat espanyol de Marroc|protectorat espanyol]], les [[illes Canàries]] (excepte [[La Palma]]), les [[illes Balears]] (excepte [[Menorca]]), part de la província de [[Cadis]] i el seu capital homònima, junt en les ciutats de [[Córdova (Espanya)|Córdova]], [[Sevilla]] i [[Granada (Espanya)|Granada]] en [[Andalusia]] i la zona situada al nort de la [[Serra de Guadarrama]] i del riu [[Ebre]] (incloent a [[Galícia]], la [[regió de Lleó]], [[Castella la Vella]] -excepte la província de Santander actual [[Cantàbria]]-, el nort de [[Extremadura]], [[Navarra]] i la part occidental de [[Aragó]]), excepte [[Principat d'Astúries|Astúries]] (excepte el seu capital [[Oviedo]] que va quedar en mans nacionals), [[Cantàbria]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]] en la costa nort, la part oriental de [[Aragó]], la regió de [[Catalunya]] en el norest, [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], part de [[Castella la Nova]] i l'orient de [[Andalusia]]. El [[27 de juliol]] de 1936 va arribar a Espanya el primer esquadró d'avions italians enviat per [[Benito Mussolini]].<ref>[[:wikisource:Speech delivered by Premier Benito Mussolini. Rome, Italy, February 23, 1941|Discurs de Benito Mussolini. Roma, Itàlia, 23 de febrer de 1941]], traducció anglesa.</ref>

Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les [[milícia]]s acabades d'armar de [[Socialisme|socialistes]], [[comunisme|comunistes]] i [[anarquisme|anarquistes]], aixina com a la llealtat de la major part de la [[Guàrdia d'Assalt]] i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de Cartagena, Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, la qual cosa unit als tumults populars dels dies 19 i 20 van fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].

Les forces republicanes, per la seua banda, conseguixen sofocar l'alçament en la major part d'Espanya, incloent totes les zones industrialisades, gràcies en part a la participació de les milícias acabades d'armar de socialistes, comunistes i anarquistes, aixina com a la llealtat de la major part de la [[Guàrdia d'Assalt]] i, en el cas de Barcelona, de la Guàrdia Civil. El governador militar de [[Cartagena]], Toribi Martínez Cabrera, era simpatisant del Front Popular i la marineria també era contrària al colp militar, la qual cosa unit als tumults populars dels dies 19 i 20 van fer fracassar el moviment colpiste en [[Múrcia]].

D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalusia|andaluses]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Llano]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Córdova (Espanya)|Córdova]] i [[Granada (Espanya)|Granada]]. D'estes, les tres primeres es van convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].

D'atra banda, cauen en mans dels sublevats algunes de les ciutats [[Andalusia|andaluses]] més grans, incloent [[Sevilla]] (on el general [[Gonzalo Queipo de Llano]] es fa en inusitada facilitat en el comandament de la 2a Divisió Orgànica), [[Cadis]], [[Córdova]] i [[Granada]]. D'estes, les tres primeres es van convertir en centres de l'alçament militar en la regió de [[Andalusia]].

=== Centres de l'alçament militar ===

=== Centres de l'alçament militar ===

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdoba]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Guerra Civil Espanyola en Salamanca|Salamanca]] i [[Guerra Civil Espanyola en León|León]] en la llavors existent regió de [[Lleó (Espanya)|León]]; [[Guerra Civil Espanyola en Valladolit|Valladolit]] i [[Guerra Civil Espanyola en Burgos|Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova (Espanya)|Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Els centres de l'alçament militar eren 13: [[Ceuta]] en el nort d'Àfrica; [[Cadis]], [[Sevilla]] i [[Córdova]] en [[Andalusia]]; [[Ferrol]] (la ciutat natal de Franco), província de [[La Corunya]], en [[Galícia]]; [[Oviedo]], capital de  [[Principat d'Astúries|Astúries]], la qual va soportar un [[Sege d'Oviedo|asedio]] per part dels republicans durant 90 dies, fins a l'entrada de les tropes franquistes el [[17 d'octubre]]; [[Salamanca]] i [[León]] en la llavors existent regió de [[Lleó]]; [[Valladolit]] i [[Burgos]] en l'antiga [[Castella la Vella]]; [[Vitòria]], capital de la província de [[Àlava]], en el [[País Vasc]]; [[Pamplona]], capital de [[Navarra]] i [[Saragossa]], capital de la província del mateix nom, en [[Aragó]]. Els principals núcleus republicans eren 7: [[Madrit]] en l'antiga [[Castella la Nova]], [[Bilbao]], capital de [[Viscaya]], en el País Vasc; [[Barcelona]] en [[Catalunya]]; [[Valéncia]] actual capital de la [[Comunitat Valenciana]]; [[Cartagena]] i [[Albacete]] en la [[regió de Múrcia]]; i [[Màlaga]] a Andalusia.

Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la [[Reconquiste]], per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del [[setge d'Oviedo]] i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones van ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, la qual cosa nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la [[guerra civil]] havia deslligat.

Dels citats centres de la sublevació partixen les ofensives del [[Eixèrcit d'Espanya]], a fer el que la propaganda nacional va cridar la Reconquista, per a prendre les ciutats en mans de la República o a lliberar als llocs en mans dels rebels assejats per les tropes governamentals, com són els cassos del [[setge d'Oviedo]] i de l'Alcazar toledà. En este context, els nacionalistes i els republicans procedixen a organisar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol oposició o sospita d'oposició. Una estimació mínima senyala que més de 50.000 persones van ser eixecutades, mortes o assessinades en cada bando, la qual cosa nos dona una indicació de la gran durea de les passions que la guerra civil havia deslligat.

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en la qual cosa cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

El resultat de l'alçament és incert. Aproximadament un terç del territori espanyol ha passat a les mans rebels, en la qual cosa cap dels dos bandos té absoluta supremacia sobre l'atre. La tentativa de derrocar d'un colp a la República havia fracassat estrepitosament. Abdós bans es preparen per a l'inevitable. Un enfrontament que dessagnaria Espanya durant tres llarcs anys. La Guerra Civil Espanyola acabava de començar.

==== La guerra terrestre ====

==== La guerra terrestre ====

===== 1936 =====

===== 1936 =====

Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema amb què s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de pasar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aeri, al principi només en mijans propis, i després recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algeciras (Espanya)|Algeciras]], i s'inicia la [[Campanya d'Extremadura]] per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes després de l'alçament militar. La rapidea en que van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del [[Eixèrcit Espanyol d'Àfrica|Eixercit d'Àfrica]] de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Al fracassar el colp d'Estat i prevore's una guerra de llarga duració, el primer problema amb què s'enfronten els sublevats és un problema llogístic. L'Eixèrcit d'Àfrica està al Marroc, i ha de pasar a la península, la flota republicana bloqueja el [[estret de Gibraltar]] impedint el seu pas i l'eixèrcit de Mola està escàs de municions. Es posa en marcha immediatament un pont aeri, al principi només en mijans propis, i després recolzat per avions italians i alemans, entre El Marroc i Sevilla. En els pocs avions d'atac i bombardeig disponibles, es fustiga a l'esquadra republicana en l'estret, permetent el pas d'un primer comboi naval pràcticament desprotegit entre [[Ceuta]] i [[Algecires]], i s'inicia la Campanya d'Extremadura per a tractar d'unir les dos zones en poder dels sublevats, la qual cosa es conseguix en la presa de [[Badajoz]] a mijan d'agost de 1936, menys d'un mes després de l'alçament militar. La rapidea en que van caure l'una darrere de l'atra les poblacions en l'alvanç per [[Extremadura]] i el Tall pot atribuir-se a l'alvanç del Eixercit d'Àfrica de Franco, les tropes millor entrenades i asaonades en combat, potser les úniques verdaderament professionals en els primers caòtics mesos de guerra.<ref>''La guerra civil espanyola'', Dir. Edward Malefakis, cap. 4.</ref><br />

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta sèrie d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el [[Alcàser de Toledo|Alcázar]] de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] suportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la [[Batalla de Madrit]] pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

 

Una vegada unides les dos forces, s'inicia l'alvanç sobre Madrit, com a intent d'esmenar la contienda com més pronte millor. En esta sèrie d'accions, va passar a la mitologia de la guerra la lliberació dels rebels [[Assejament de l'Alcázar|asediados]] en el Alcázar de [[Toledo]] el [[28 de setembre]], que davall el comandament del coronel [[José Moscardó]] suportaven els atacs republicans des del [[22 de juliol]]; al rebre Moscardó a Varela (encapçalant a l'Eixèrcit d'Àfrica) este li va dir la famosa frasse: ''El meu general, sense novetat en l'Alcàser''. Franco va ordenar desviar-se cap a Toledo en contra de l'opinió dels seus consellers que li van recomanar prendre Madrit; hui en dia hi ha els que pensen que d'haver pres Madrid immediatament la guerra s'hauria acurtat substancialment de no haver-se alliberat l'Alcàser toledà, puix de totes maneres les tropes assejadores havien de defendre a la capital, pero el fet va alçar la moral franquiste. El [[8 de novembre]] comença la Batalla de Madrit pero els rebels no conseguixen el seu objectiu (la presa de la capital), estabilisant-se el front el dia 23.<br />

 

D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix després de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Llarc Caballero]].

D'atra banda, El Govern de la República passa successivament de les mans de [[Santiago Casares Quiroga]], qui dimitix després de l'alçament, a les de [[Diego Martínez Barri]], que ni tan sols jura el càrrec. Darrere d'ell arriben [[José Giral]], dirigent de [[Esquerra Republicana]], i el membre del [[PSOE]] [[Francisco Llarc Caballero]].

===== 1937 =====

===== 1937 =====

Entorn de Madrit es produïxen diferents ofensives i batalles, tractant un bando d'aïllar Madrit i l'atre d'alleujar la pressió sobre la capital. Són la [[batalla del Jarama]], del [[6 de febrero|6]] al [[24 de febrer]], la [[batalla de Guadalajara]], en victòria republicana en part gràcies als plans d'ofensiva contra les tropes italianes de [[José Miqueta]], del [[8 de marzo|8]] al [[18 de març]]; i la [[batalla de Brunete]] del [[6 de julio|6]] al [[26 de juliol]], en victòria dels nacionals. Les dos primeres són iniciatives dels sublevats i la tercera dels republicans. Cap conseguix el seu objectiu.

Entorn de Madrit es produïxen diferents ofensives i batalles, tractant un bando d'aïllar Madrit i l'atre d'alleujar la pressió sobre la capital. Són la batalla del Jarama, del [[6 de febrero|6]] al [[24 de febrer]], la batalla de Guadalajara, en victòria republicana en part gràcies als plans d'ofensiva contra les tropes italianes de [[José Miqueta]], del [[8 de marzo|8]] al [[18 de març]]; i la batalla de Brunete del [[6 de julio|6]] al [[26 de juliol]], en victòria dels nacionals. Les dos primeres són iniciatives dels sublevats i la tercera dels republicans. Cap conseguix el seu objectiu.

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distants com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgués, el nacionalisme regional i, uns mesos després, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

A pesar que Llarc Caballero va millorar la coordinació de l'Eixèrcit republicà, fon incapaç de contindre les disputes entre les formacions polítiques de la coalició governamental (que incloïa pensaments tan distants com el socialisme, el comunisme, el republicanisme burgués, el nacionalisme regional i, uns mesos després, l'anarquisme) i, per tant, fon substituït per [[Juan Negrín]], sobre el qual pronte va caure l'acusació d'estar dominat pels comunistes.

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en [[Batalla de Belchite de 1937|Belchite]], per a intentar alleujar la presió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el cridat ''[[Cinturó de Hierro]]'' i ocupen [[Bilbao]], [[Batalla de Santander|Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort van ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />

En el front d'Aragó, la República inicia a finals d'agost una ofensiva en Belchite, per a intentar alleujar la presió en el front del nort. Quasi al mateix temps, els nacionals trenquen en el nort el cridat ''Cinturó de Hierro'' i ocupen [[Bilbao]], [[Santander]] i finalment, el [[20 d'octubre]], [[Gijón]], posant fi al front nort. Els presoners del Front Nort van ser reclosos en el [[camp de concentració de Miranda d'Ebro|campo de Miranda d'Ebre]].<br />

En el sur, prenen [[Màlaga]] el [[8 de febrer]], estabilisant-se el front en la província de [[Almeria]]. Al finalisar l'any, la República presa la iniciativa i comença la [[batalla de Terol]] seguint els plans del general [[Vicente Rojo Lluch|Vicente Rojo]].

En el sur, prenen [[Màlaga]] el [[8 de febrer]], estabilisant-se el front en la província de [[Almeria]]. Al finalisar l'any, la República presa la iniciativa i comença la batalla de Terol seguint els plans del general [[Vicente Rojo Lluch|Vicente Rojo]].

===== 1938 =====

===== 1938 =====

El 7 de març s'inicia la [[ofensiva d'Aragó]] per part dels nacionals, en el ferm propòsit de dividir en dos la zona republicana. Es va realisar en 3 fases, en us intensiu de tàctiques modernes en mijans motorisats i aviació (és probable que en el Davall Aragó s'asajara per primera vegada la "Blitzkrieg" o guerra rellamp alemanya). [[Alcanyís]] és bombardejat el 3 de març, i pres poc després, [[Casp]] cau el 17 de març i Lleida el 3 d'abril.

El 7 de març s'inicia la [[ofensiva d'Aragó]] per part dels nacionals, en el ferm propòsit de dividir en dos la zona republicana. Es va realisar en 3 fases, en us intensiu de tàctiques modernes en mijans motorisats i aviació (és probable que en el Davall Aragó s'asajara per primera vegada la "Blitzkrieg" o guerra rellamp alemanya). [[Alcanyís]] és bombardejat el 3 de març, i pres poc després, [[Casp]] cau el 17 de març i Lleida el 3 d'abril.

Les tropes de Franco prenen [[Vinaròs]] el [[15 d'abril]], partint finalment en dos l'Espanya republicana. La República contraataca el [[24 de juliol]] per mig de la [[batalla de l'Ebre]], que es convertix en una dura guerra de desgast per a abdós bans i acaba el [[16 de novembre]] en la retirada republicana. A partir d'este moment, la ruta d'accés a [[Catalunya]] queda aclarida. El [[23 de desembre]] s'inicia la [[Ofensiva de Catalunya]].

Les tropes de Franco prenen [[Vinaròs]] el [[15 d'abril]], partint finalment en dos l'Espanya republicana. La República contraataca el [[24 de juliol]] per mig de la batalla de l'[[Ebre]], que es convertix en una dura guerra de desgast per a abdós bans i acaba el [[16 de novembre]] en la retirada republicana. A partir d'este moment, la ruta d'accés a [[Catalunya]] queda aclarida. El [[23 de desembre]] s'inicia la Ofensiva de Catalunya.

===== 1939 =====

===== 1939 =====

En les últimes Talls republicanes, les de [[Figueras (Girona)|Figueras]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de la imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

En les últimes Talls republicanes, les de [[Figueras (Girona)|Figueras]], Negrín demana entre atres coses que el poble puga decidir sobre el futur del règim, pero davant de la imminència de la victòria els nacionals rebugen les seues peticions.

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un [[colp d'Estat]] anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «[[Posició Yuste]]».

A Madrid, el [[Segimon Casado|Coronel Casat]] dóna un colp d'Estat anticomuniste al març, creant-se el Consell Nacional de Defensa, mentres que [[Juan Negrín]] —Seguint el seu criteri de mantindre la ressistència— I bona part del Govern es refugien en [[Elda]] i [[Petrer]], en la crida «Posició Yuste».

La nova institució es fa en el control de Madrid després d'un cruent enfrontament entre les mateixes tropes republicanes i inicia les diligències en El Govern de Burgos en l'objectiu d'acordar la pau. Fracasades estes, el [[26 de març]] cau la ciutat. I El Govern republicà perd ràpidament les últimes capitals de província que mantenia: el [[29 de març]] Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén i Almeria; el [[30 de març]] Valéncia i Alacant, i el [[31 de març]] Múrcia.<ref>[http://www.guerracivil1936.galeon.com/vicder.Htm Història d'Espanya. La Guerra Civil Espanyola, Ramón Puche Maciá].</ref>

La nova institució es fa en el control de Madrid després d'un cruent enfrontament entre les mateixes tropes republicanes i inicia les diligències en El Govern de Burgos en l'objectiu d'acordar la pau. Fracasades estes, el [[26 de març]] cau la ciutat. I El Govern republicà perd ràpidament les últimes capitals de província que mantenia: el [[29 de març]] Conca, Albacete, Ciudad Real, Jaén i Almeria; el [[30 de març]] Valéncia i Alacant, i el [[31 de març]] Múrcia.<ref>[http://www.guerracivil1936.galeon.com/vicder.Htm Història d'Espanya. La Guerra Civil Espanyola, Ramón Puche Maciá].</ref>

[[Archiu:Spain final-guerra-civil2.jpg|thumb|200px|Otra versió del comunicat emés pel Quarter General del Generalísim]]

[[Archiu:Spain final-guerra-civil2.jpg|thumb|200px|Otra versió del comunicat emés pel Quarter General del Generalísim]]

El primer d'abril Franc emet el [[Últim part de la Guerra Civil Española|último part]], que diu el següent:

El primer d'abril Franc emet el últim part de la Guerra Civil Española, que diu lo següent:

{{cita|En el dia de hui, captiu i desarmat l'eixèrcit roig, han conseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat. Burgos, 1r d'abril de 1939, any de la victòria. El Generalísim. Fdo. Francisco Franco Bahamonde.}}  

{{cita|En el dia de hui, captiu i desarmat l'eixèrcit roig, han conseguit les tropes nacionals els seus últims objectius militars. La guerra ha acabat. Burgos, 1r d'abril de 1939, any de la victòria. El Generalísim. Fdo. Francisco Franco Bahamonde.}}  

* En el costat republicà:

* En el costat republicà:

** el [[Cuirasat Jaume I]],

** el Cuirasat Jaume I,

** els creuers lleugers [[Creuer Galicia|''Llibertat'']], [[Creuer Miguel de Cervantes|''Miguel de Cervantes'']] i [[Creuer Méndez Nuñez|''Méndez Núñez'']],

** els creuers lleugers ''Llibertat'', ''Miguel de Cervantes'' i ''Méndez Núñez'',

** catorze [[destructor]]és en servici o a punt d'entregar,

** catorze destructorés en servici o a punt d'entregar,

** set torpediners,

** set torpediners,

** doze [[submarí]]s

** doze submarís

** la quasi totalitat de l'Aeronàutica Naval.

** la quasi totalitat de l'Aeronàutica Naval.

* En el ban nacional,

* En el ban nacional,

** el [[Cuirasat Alfonso XIII|acorazado ''Espanya'']],

** el acorazado ''Espanya'',

** els creuers pesats [[Creuer Canarias|''Canàries'']] i [[Creuer Baleares|''Balears'']], en molt avançada fase de construcció en Ferrol,

** els creuers pesats ''Canàries'' i ''Balears'', en molt avançada fase de construcció en Ferrol,

** els creuers lleugers [[Creuer almirall Cervera|''almirall Cervera'']] i [[Creuer Navarra|''República'' (rebatejat com ''Navarra'')]],

** els creuers lleugers ''almirall Cervera'' i ''República'' (rebatejat com ''Navarra''),

** el [[destructor Velasco]],

** el destructor Velasco,

** cinc torpediners

** cinc torpediners

** i diversos canoners i guardacostes.

** i diversos canoners i guardacostes.

===== El bloqueig de l'Estret =====

===== El bloqueig de l'Estret =====

[[Archiu:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya després de la contesa]]

[[Archiu:Canàries C21.jpg|thumb|left|200px|El creuer pesat Canàries, ya després de la contesa]]

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix pasar un chicotet comboi en uns mil hòmens, la qual cosa s'interpreta des del ban franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este alleugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el 29 de setembre de 1936 afonen un dels destructors (el [[Destructor almirall Ferrándiz (AF)|''almirall Ferrándiz'']]) de la [[classe Churruca]] després d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi imposible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el [[Destructor Gravina (G)|''Gravina'']], que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'Àfrica.

L'esquadra republicana, conscient que ha d'impedir el pas de l'Eixèrcit d'Àfrica a la península, bloqueja l'estret de Gibraltar, sent fustigada per uns pocs avions nacionals. Només conseguix pasar un chicotet comboi en uns mil hòmens, la qual cosa s'interpreta des del ban franquiste com un gran èxit. Pero davant de l'alvanç dels nacionals en el Nort d'Espanya, la República decidix enviar l'Esquadra (excepte dos destructors que queden a càrrec del bloqueig de l'Estret) al front Nort, conseguint aixina ajudar a les operacions terrestres i retardar l'alvanç dels sublevats, a l'impedir-los avançar per la costa. Pero este alleugeriment en el front nort és fatal per a la República, ya que els creuers ''Canàries'' i ''Cervera'' acudixen a l'Estret, i el 29 de setembre de 1936 afonen un dels destructors (el ''almirall Ferrándiz'') de la classe Churruca després d'inutilisar una de les calderes en un tir quasi imposible (la tercera salva a 20 km) i fan fugir a l'atre, el ''Gravina'', que es refugia en Casablanca, deixant lliure el pas a l'Eixèrcit d'Àfrica.

===== La Campanya del Cantàbric =====

===== La Campanya del Cantàbric =====

Al setembre, la República decidix enviar al Cantàbric al [[Cuirasat Jaume I]], dos creuers, sis destructors i cinc submarins, deixant en l'Estret només dos destructors i un submarí.<br />

Al [[setembre]], la República decidix enviar al [[Cantàbric]] al Cuirasat Jaume I, dos creuers, sis destructors i cinc submarins, deixant en l'Estret només dos destructors i un submarí.<br />

El 24 de setembre, l'Esquadra republicana arriba al [[Cantàbric]] i paralisa o retarda les operacions en terra dels sublevats. Impedix les operacions a Guipúscoa i retarda l'alvanç de les columnes gallegues cap a Oviedo, obligant-los a anar per l'interior.<br />

El 24 de setembre, l'Esquadra republicana arriba al Cantàbric i paralisa o retarda les operacions en terra dels sublevats. Impedix les operacions a Guipúscoa i retarda l'alvanç de les columnes gallegues cap a Oviedo, obligant-los a anar per l'interior.<br />

La seua superioritat és absoluta, i durant l'estada de la flota republicana en el Cantàbric, no hi ha activitat en el mateix de la marina rebel. Pero este triomf relatiu permet, al tindre abandonat el bloqueig del [[Estret de Gibraltar]], el pas del gros de les tropes d'Àfrica a la península.<br />

La seua superioritat és absoluta, i durant l'estada de la flota republicana en el Cantàbric, no hi ha activitat en el mateix de la marina rebel. Pero este triomf relatiu permet, al tindre abandonat el bloqueig del [[Estret de Gibraltar]], el pas del gros de les tropes d'Àfrica a la península.<br />

El 13 d'octubre de 1936, el gros de l'esquadra republicana torna al Mediterrani.<br />

El 13 d'octubre de 1936, el gros de l'esquadra republicana torna al Mediterrani.<br />

Les accions navals en el ban nacional la resta de l'any 1936 es llimiten a les protagonisades pel ''Espanya'', el ''Velasco'', els [[bous]] i alguns mercants armats pel ban nacional, dedicant-se al bloqueig, a minar els ports republicans i al bombardeig de costa. La República només havia deixat en el Cantàbric al destructor [[Destructor José Luis Díez (JD)|''José Luis Díez'']] (conegut a Bilbao per «Pepe el del port», per la seua poca agressivitat) i dos submarins.

Les accions navals en el ban nacional la resta de l'any 1936 es llimiten a les protagonisades pel ''Espanya'', el ''Velasco'', els [[bous]] i alguns mercants armats pel ban nacional, dedicant-se al bloqueig, a minar els ports republicans i al bombardeig de costa. La República només havia deixat en el Cantàbric al destructor ''José Luis Díez'' (conegut a Bilbao per «Pepe el del port», per la seua poca agressivitat) i dos submarins.

El Govern basc, nacionalistes aliats al ban republicà, crega la [[Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi]],<ref>[http://www.gipuzkoa.net/kultura/museos/um/castella/mgae/mgae.Htm la Marina de Guerra Auxiliar d'Euskadi (1936–37)].</ref> al comandament de Joaquín Eguía, en alguns bous armats (quatre bacallaners en canons de 101,6 mm), nou bous en misió de pescamines i fins a 24 pesquers chicotets més com a pescamines costaners o de port. Estes unitats del Govern nacionaliste basc, a diferència de les unitats aliades republicanes, demostren un alt grau de preparació i esperit combatiu, interceptant mercants alemanys en carregament per als franquistes i arribant a enfrontar-se al [[Destructor Velasco|''Velasco'']] el 15 de novembre de 1936.

El Govern basc, nacionalistes aliats al ban republicà, crega la Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi,<ref>[http://www.gipuzkoa.net/kultura/museos/um/castella/mgae/mgae.Htm la Marina de Guerra Auxiliar d'Euskadi (1936–37)].</ref> al comandament de Joaquín Eguía, en alguns bous armats (quatre bacallaners en canons de 101,6 mm), nou bous en misió de pescamines i fins a 24 pesquers chicotets més com a pescamines costaners o de port. Estes unitats del Govern nacionaliste basc, a diferència de les unitats aliades republicanes, demostren un alt grau de preparació i esperit combatiu, interceptant mercants alemanys en carregament per als franquistes i arribant a enfrontar-se al ''Velasco'' el [[15 de novembre]] de 1936.

Es tanca l'any en la desaparició del [[submarí C5]].  

Es tanca l'any en la desaparició del [[submarí C5]].  

L'any 1937, la misió de la flota rebel és recolzar les operacions de terra encaminades a acabar en el front Nort, bloquejant i minant els ports del Cantàbric per a evitar l'aprovisionament de les forces republicanes i recolzar en foc naval l'alvanç de les tropes de terra. Van intervindre en base principal en [[Ferrol]], recolzant-se en [[Pasages]], [[Bilbao]] i [[Santander (Cantàbria)|Santander]], a mesura que anaven sent conquistades.

L'any 1937, la misió de la flota rebel és recolzar les operacions de terra encaminades a acabar en el front Nort, bloquejant i minant els ports del Cantàbric per a evitar l'aprovisionament de les forces republicanes i recolzar en foc naval l'alvanç de les tropes de terra. Van intervindre en base principal en [[Ferrol]], recolzant-se en Pasages, [[Bilbao]] i [[Santander]], a mesura que anaven sent conquistades.

Van participar el ''Espanya'', el ''Velasco'', els minadors besons ''Vulcà'' i ''Júpiter'', tres mercants armats i unes flotilles de bous. Esporàdicament es van incorporar els creuers ''Canàries'' i [[Creuer almirall Cervera|''almirall Cervera'']].<br />

Van participar el ''Espanya'', el ''Velasco'', els minadors besons ''Vulcà'' i ''Júpiter'', tres mercants armats i unes flotilles de bous. Esporàdicament es van incorporar els creuers ''Canàries'' i ''almirall Cervera''.<br />

La República va reforçar les seues forces en el destructor [[Destructor Embrutar (CR)|''Embrutar'']] i els submarins [[submarí C6|C6]] i [[submarí C4|C4]]. Pero s'enfronta en el problema de falta de comandament únic. Els nacionalistes bascos no accepten que els seus barcos siguen manats per la República. Açò, unit a la baixa moral de les dotacions republicanes, fa que els nacionals tinguen pràcticament el domini del mar.<br />

La República va reforçar les seues forces en el destructor [[Destructor Embrutar (CR)|''Embrutar'']] i els submarins [[submarí C6|C6]] i [[submarí C4|C4]]. Pero s'enfronta en el problema de falta de comandament únic. Els nacionalistes bascos no accepten que els seus barcos siguen manats per la República. Açò, unit a la baixa moral de les dotacions republicanes, fa que els nacionals tinguen pràcticament el domini del mar.<br />

Les operacions de bloqueig impost es van vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]]'', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]]'' i ''[[HMS Resolution (09)|HMS Resolution]]'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en la qual cosa arribaven en facilitat (només quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.<br />

 

El 5 de març de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes bascos que, pese la seua inferioritat manifesta, li van fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br />

Les operacions de bloqueig impost es van vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]]'', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]]'' i ''HMS Resolution'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en la qual cosa arribaven en facilitat (només quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.<br />

El 30 d'abril, enfront de Santander, el [[Cuirasat Alfonso XIII|acorazado ''Espanya'']] s'afona després de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />

 

Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i [[Submarí C2|C2]] es van refugiar a França, des d'on van tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, després a França i a l'agost de 1938 va intentar pasar al Mediterrani camuflat com el destructor anglés [[HMS Grenville (H-03)|HMS Grenville (D 19)]], sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al desembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.

El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes bascos que, pese la seua inferioritat manifesta, li van fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br />

 

El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona després de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br />

Al finalisar la campanya del nort, la República havia perdut al destructor ''Embrutar'', afonat per l'aviació en el port de Gijón, i al submarí C6. Els submarins C4 i C2 es van refugiar a França, des d'on van tornar a les mans republicanes a mijan de 1938, i el ''José Luis Díez'' es va refugiar a Anglaterra, després a França i a l'agost de 1938 va intentar pasar al Mediterrani camuflat com el destructor anglés HMS Grenville (D 19), sent interceptat pel ''Canàries''. Es va refugiar a Gibraltar, i al desembre de 1938, a l'intentar unir-se a la flota republicana, fon inutilisat pel minador ''Vulcà''.

===== Guerra naval en el Mediterrani =====

===== Guerra naval en el Mediterrani =====

[[Archiu:Proves de mar Cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer almirall Cervera]]

[[Archiu:Proves de mar Cervera.jpg|thumb|left|200px|El creuer almirall Cervera]]

En el Mediterrani, la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el suport a operacions terrestres.

En el [[Mediterraneu]], la guerra naval es va centrar en el bloqueig dels ports enemics, la protecció de combois, el bombardeig de costa i el suport a operacions terrestres.

El 20 de juliol de 1936, el ''Llibertat'' i diversos destructors bombardegen Ceuta, i el dia 22 en el [[Creuer Miguel de Cervantes|''Cervantes'']], Algessires i La Llínea.<br />

El [[20 de juliol]] de 1936, el ''Llibertat'' i diversos destructors bombardegen Ceuta, i el dia 22 en el ''Cervantes'', Algessires i La Llínea.<br />

El 5 d'agost, els nacionals fan pasar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia 7 d'agost de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis.

El 5 d'agost, els nacionals fan pasar un comboi en èxit a través de l'Estret. El dia [[7 d'agost]] de 1936, el ''Llibertat'' i el ''Jaume I'' bombardegen Algessires (a on van afonar al canoner ''Dada'') i Cadis.

A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el suport d'unitats de submarins i de l'Esquadra republicana basada a Tànger. L'intent de [[Desembarcament de Mallorca|toma de Mallorca]], mal organisat i pijor dirigit, fon un rotund fracàs, havent de retirar-se després del fallit intent de desembarcament en l'illa per la costa este.

A l'agost de 1936, la Generalitat de Catalunya i el ''Comité Central de Milícies Antifascistes'' intenten recuperar Mallorca enviant a un conglomerat de forces de milícies, al comandament del capità d'aviació Alberto Bayo, en el suport d'unitats de submarins i de l'Esquadra republicana basada a Tànger. L'intent de toma de [[Mallorca]], mal organisat i pijor dirigit, fon un rotund fracàs, havent de retirar-se després del fallit intent de desembarcament en l'illa per la costa este.

El 12 de desembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre repercusió internacional i va fer als soviètics més reticents a utilisar els seus mercants en suport dels republicans.<br />

El 12 de desembre de 1936, el ''Canàries'' va afonar el vapor soviètic ''Konsomol'' enfront d'Orà, afonament que va tindre repercusió internacional i va fer als soviètics més reticents a utilisar els seus mercants en suport dels republicans.<br />

La flota franquiste recolza l'alvanç sobre Màlaga, en bombardejos en la costa.<br />

La flota franquiste recolza l'alvanç sobre Màlaga, en bombardejos en la costa.<br />

El 7 de setembre de 1937, el creuer [[Creuer Baleares|''Balears'']] es troba en els creuers republicans [[Creuer Galicia|''Llibertat'']], ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escortant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir avaries, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />

El 7 de setembre de 1937, el creuer ''Balears'' es troba en els creuers republicans ''Llibertat'', ''Méndez Núñez'' i diversos destructors escortant un comboi enfront del cap Cherchel. Entaula combat i, a pesar de patir avaries, obliga als barcos de guerra republicans a retirar-se i als mercants del comboi a refugiar-se en el port de [[Cherchell]].<br />

El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el [[Creuer Canarias|''Canàries'']] i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena després de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunyen per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />

 

El 6 de març de 1938 és torpedinat i afonat el creuer ''Balears'', després d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrags. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />

El 23 d'abril de 1938, el ''Llibertat'', [[Cuirasat Jaime I|''Jaume I'']], ''Méndez Núñez'' i alguns destructors republicans van bombardejar Màlaga. El 25 d'abril de 1937, el ''Canàries''  i el ''Balears'' acacen a l'esquadra republicana quan entra a Cartagena després de bombardejar Màlaga. Després d'un curt intercanvi de tirs, els creuers nacionals s'allunyen per a evitar a les bateries de costa (380 mm).<br />

Al gener de 1938, el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i escorten diversos combois.

 

El [[6 de març]] de 1938 és torpedinat i afonat el creuer ''Balears'', després d'una trobada nocturna de les dos esquadres en la [[Batalla de Cap Pals]]. Les esquadres se separen i els destructors anglesos ''Bòrees'' i ''Kempenfelt'' acudixen a ajudar al salvament dels nàufrags. Rescaten a 435 hòmens i desapareixen 786. Durant el salvament, avions republicans bombardegen als destructors anglesos, causant-los baixes (un mort i quatre ferits en el Bòrees).<br />

Al [[giner]] de [[1938]], el ''Canàries'' bombardeja Barcelona, i al febrer els creuers nacionals bombardegen diversos ports de la costa republicana i escorten diversos combois.

===== Participació estrangera en la guerra naval =====

===== Participació estrangera en la guerra naval =====

[[Archiu:C3y cangur.jpg|thumb|El submarí republicà C-3.]]

[[Archiu:C3y cangur.jpg|thumb|El submarí republicà C-3.]]

Fins a febrer del 38, la marina franquiste va tindre un fort suport de l'Armada Italiana, que participa en creuers auxiliars i submarins en el bloqueig dels enviaments d'armament rus. L'escàndol produït a l'afonar per error un submarí italià a un destructor britànic, fa que els italians deixen de participar directament, cedint quatre «submarins llegionaris» i venent quatre destructors i dos [[Classe General Mola|submarinos]] a Franco.<br />

Fins a febrer del 38, la marina franquiste va tindre un fort suport de l'Armada Italiana, que participa en creuers auxiliars i submarins en el bloqueig dels enviaments d'armament rus. L'escàndol produït a l'afonar per error un submarí italià a un destructor britànic, fa que els italians deixen de participar directament, cedint quatre «submarins llegionaris» i venent quatre destructors i dos submarins a Franco.<br />

Els alemanys van enviar dos submarins al Mediterrani en la coneguda com [[Operació Úrsula]], afonant el [[U-34]] al submarí republicà [[Submarí C-3|C3]] enfront de Màlaga.<br />

Els alemanys van enviar dos submarins al Mediterrani en la coneguda com [[Operació Úrsula]], afonant el [[U-34]] al submarí republicà [[Submarí C-3|C3]] enfront de Màlaga.<br />

També van aportar creuers, pero estos no van intervindre, excepte en el [[Incident Deutschland (1937)|bombardeo d'Almeria]] pel ''[[Cuirasat de butaca Admiral Scheer|Admiral Scheer]]'' el 31 de maig de 1937, efectuat en represàlia per l'atac aeri que havia patit el 28 de maig de 1937 el [[cuirasat de butaca]] ''[[Cuirasat de butaca Deutschland|Deutschland]]'' a Eivisa. Este atac fon efectuat probablement per tripulacions ruses, sense coneiximent per part del comandament republicà. Pero l'escàndol internacional que va provocar va fer que la República diguera que era un error i que es tractava d'avions republicans que creien atacar al ''Canàries''. El bombardeig d'Almeria, que s'havia produït obertament (exhibint el pavelló alemany), va arribar a ser considerat com a motiu perquè la República declarara la guerra a Alemanya (posició defesa pel [[Vicente Rojo Lluch|coronel Rojo]] i Indalecio Prieto, a la recerca de la generalisació del conflicte a tot Europa), pero finalment es va impondre la postura contrària de Negrín i Azaña.<ref>[[Jorge Martínez Revore't]] [http://www.elpais.com/articulo/espana/Guerra/Hitler/elpepuesp/20081018elpepunac_4/Tes ''Guerra contra Hitler. Documents inèdits proven que el coronel Vicente Rojo, cap de l'Estat Major de la República, va proposar al Govern de Negrín que provocara una guerra en l'Alemanya nazi''], El País, 18/10/2008; alvanç d'un llibre que va a titular-se ''L'art de matar'', a publicar l'any 2009.</ref><br />

També van aportar creuers, pero estos no van intervindre, excepte en el bombardeig d'Almeria]] pel ''Admiral Scheer'' el 31 de maig de 1937, efectuat en represàlia per l'atac aeri que havia patit el 28 de maig de 1937 el [[cuirasat de butaca]] ''Deutschland'' a [[Eivisa]]. Este atac fon efectuat probablement per tripulacions ruses, sense coneiximent per part del comandament republicà. Pero l'escàndol internacional que va provocar va fer que la República diguera que era un error i que es tractava d'avions republicans que creien atacar al ''Canàries''. El bombardeig d'Almeria, que s'havia produït obertament (exhibint el pavelló alemany), va arribar a ser considerat com a motiu perquè la República declarara la guerra a Alemanya (posició defesa pel [[Vicente Rojo Lluch|coronel Rojo]] i Indalecio Prieto, a la recerca de la generalisació del conflicte a tot Europa), pero finalment es va impondre la postura contrària de Negrín i Azaña.<ref>[[Jorge Martínez Revore't]]  

 

[http://www.elpais.com/articulo/espana/Guerra/Hitler/elpepuesp/20081018elpepunac_4/Tes ''Guerra contra Hitler. Documents inèdits proven que el coronel Vicente Rojo, cap de l'Estat Major de la República, va proposar al Govern de Negrín que provocara una guerra en l'Alemanya nazi''], El País, 18/10/2008; alvanç d'un llibre que va a titular-se ''L'art de matar'', a publicar l'any 2009.</ref><br />

 

L'aportació dels URS fon mínima. Van aportar uns pocs comandaments i especialistes als submarins i a algun barco de superfície.<br />

L'aportació dels URS fon mínima. Van aportar uns pocs comandaments i especialistes als submarins i a algun barco de superfície.<br />

França i Gran Bretanya van participar en diverses unitats per a evitar el presa de barcos propis per la flota nacional, sent la participació francesa pràcticament testimonial.

França i Gran Bretanya van participar en diverses unitats per a evitar el presa de barcos propis per la flota nacional, sent la participació francesa pràcticament testimonial.

* En el cas del bloqueig de l'Estret, la superioritat aérea local dels sublevats va compensar la seua inferioritat naval.

* En el cas del bloqueig de l'Estret, la superioritat aérea local dels sublevats va compensar la seua inferioritat naval.

* En la utilisació de l'aviació de caça, hi ha un canvi important, primant sobre les capacitats maniobreres d'avions i pilots, el sostre i la velocitat. Açò significa el fi dels biplans com a avions de caça.

* En la utilisació de l'aviació de caça, hi ha un canvi important, primant sobre les capacitats maniobreres d'avions i pilots, el sostre i la velocitat. Açò significa el fi dels biplans com a avions de caça.

* Per part d'abdós bans es bombardegen poblacions indefenses, partint de basses aérees o improvisats camps de vol (com el [[aeròdrom de Càceres]] o el [[aeròdrom dels Plans]]). Els primers van ser els avions de la República, al bombardejar la mesquita de Tetuan el mateix 18 de juliol. Pero estos atacs van ser molt poc efectius. El més famós fon el de [[Bombardeig de Guernica|Guernica]], i els que van produir més danys i baixes van ser provablement els de Madrit i Barcelona. Atres ciutats bombardejades van ser Alacant, Bilbao, [[Càceres]], Cartagena, Córdova, Gijón, Granollers, Màlaga, Santander, Sevilla, Valéncia i Valladolit.

* Per part d'abdós bans es bombardegen poblacions indefenses, partint de basses aérees o improvisats camps de vol (com el [[aeròdrom de Càceres]] o el aeròdrom dels Plans). Els primers van ser els avions de la República, al bombardejar la mesquita de Tetuan el mateix 18 de juliol. Pero estos atacs van ser molt poc efectius. El més famós fon el de [[Guernica]], i els que van produir més danys i baixes van ser provablement els de Madrit i Barcelona. Atres ciutats bombardejades van ser Alacant, Bilbao, [[Càceres]], Cartagena, Córdova, Gijón, Granollers, Màlaga, Santander, Sevilla, Valéncia i Valladolit.

* Abdós bans van efectuar atacs aéreus a unitats navals, en port i en la mar.

* Abdós bans van efectuar atacs aéreus a unitats navals, en port i en la mar.

* Quasi totes les operacions terrestres van ser prèviament preparades per bombardejos aeris i metrallaments de les unitats enemigues.

* Quasi totes les operacions terrestres van ser prèviament preparades per bombardejos aeris i metrallaments de les unitats enemigues.

===== Els mijans aeris en l'Estret de Gibraltar =====

===== Els mijans aeris en l'Estret de Gibraltar =====

* El 19 de juliol, una vegada que les tropes de Queipo de Pla dominen l'aeroport de Cleda, Kindelán organisa en tres avions [[Fokker V.VII]] el primer [[pont aeri]] de l'historia{{cita requerida}}, portant a chicotets grups de llegionaris (10 a 15 per vol) de Tetuan a Cleda. Este pont aeri es prolonga, ya en més mijans, a l'haver-se rebuts avions de transport italians i alemanys, fins a finals de setembre. Va efectuar un total de 677 vols i va transportar 12.000 hòmens en el seu material.

* El 19 de juliol, una vegada que les tropes de Queipo de Pla dominen l'aeroport de Cleda, Kindelán organisa en tres avions [[Fokker V.VII]] el primer pont aeri de l'historia{{cita requerida}}, portant a chicotets grups de llegionaris (10 a 15 per vol) de Tetuan a Cleda. Este pont aeri es prolonga, ya en més mijans, a l'haver-se rebuts avions de transport italians i alemanys, fins a finals de setembre. Va efectuar un total de 677 vols i va transportar 12.000 hòmens en el seu material.

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Savoia 81 italians, dels que arriben 9, ya que tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 29 de juliol arriben al Marroc els primers avions alemanys i italians. L'enviament inicial és de 12 Savoia 81 italians, dels que arriben 9, ya que tres es perden en el viage des d'Itàlia, 20 [[Junkers-52/3m|Junkers 52]] (transport i bombardeig) i 6 Heinkel 51 (caces) per part alemanya. Hitler manifesta que presta esta ajuda a Franco, no als sublevats.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Savoia 81 conseguixen allunyar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

* El 5 d'agost, cinc bombarders Savoia 81 conseguixen allunyar de l'Estret a l'esquadra republicana, permetent el pas d'un comboi en uns 1.000 hòmens i els seus pertrets.

===== La campanya d'Extremadura =====

===== La campanya d'Extremadura =====

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el ban nacional els caces italians [[Fiat CR-32|Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

En els avions que la República va comprar a França, [[André Malraux]] forma l'Esquadrilla Espanya i passa a actuar a Extremadura  al principi obté èxits relatius, retardant a les tropes nacionalistes en el seu alvanç per a unir les dos zones sublevades. A mijan d'agost de 1936, al rebre's en el ban nacional els caces italians [[Fiat]], estos comencen a recolzar l'alvanç a Extremadura, proporcionant a les tropes sublevades el domini de l'aire i impedint l'actuació de l'aviació republicana.

===== La guerra aèria en la batalla de Madrid =====

===== La guerra aèria en la batalla de Madrid =====

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrid. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèries, no encendre llums de nit, etc., situació que després patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrid té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* El 23 i 25 d'agost de 1936, els nacionalistes bombardegen els aeroports de Getafe i Quatre Vents, i a partir del 27, comencen a bombardejar Madrid. Este és el primer bombardeig d'este tipos, en el que es força a la població civil a viure pendent de les alarmes aèries, no encendre llums de nit, etc., situació que després patirien moltes ciutats europees en la Segona Guerra Mundial. Madrid té el trist privilegi d'haver sigut la primera.

* Avions republicans bombardegen el [[Alcàser de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una altra de Franco.

* Avions republicans bombardegen el [[Alcàsar de Toledo]], i un avió Junker alemany llança sobre l'Alcàser aliments i dos cartes d'ànim, una de Mola i una altra de Franco.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions rusos i donen un bolcada a la situació. Els [[Polikarpov I-15|Chatos]] i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèria i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* A l'octubre de 1936 arriben a Cartagena els primers avions rusos i donen un bolcada a la situació. Els Chatos i els Mosques proporcionen a la República la superioritat aèria i fan que Franco es replantege els seus plans de l'assalt definitiu a la capital.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per [[Junkers Ju 52]]. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escortaven als Ju 52 que bombardejarien Madrid. En els primers dies derroquen sis avions.

* Del 23 al 30 d'octubre, aumenta el ritme dels bombardejos per Junkers Ju 52. El 4 de novembre comencen a actuar els Xatos i dispersen als Fiat que escortaven als Ju 52 que bombardejarien Madrid. En els primers dies derroquen sis avions.

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Xatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions rusos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* El 13 de novembre s'enfronten 14 Fiat CR.42 contra 13 Xatos sobre el cel de Madrid. Combaten sobre el passeig de Rosers i, a pesar de la seua major velocitat, els avions rusos no conseguixen eliminar del cel als avions rebels.  

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio pasar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

* Els avions de la Llegió Còndor, en la seua primera intervenció, recolzen l'alvanç de [[José Enrique Varela|Varela]] i [[José Asensio Torrado|Asensio]], conseguint aixina Asensio pasar el Pomerars i ocupar part de la Ciutat Universitària.

El 20 de novembre de 1936  es dóna per acabada la primera ofensiva sobre Madrid, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

El 20 de novembre de 1936  es dóna per acabada la primera ofensiva sobre Madrid, encara que continuen els bombardejos aeris i artillers sobre la capital.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos rusos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, després d'un combat aeri dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la [[Patrulla Blava]], els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els rusos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* Al febrer de 1937, en  la [[batalla del Jarama]], els Xatos rusos impedixen els atacs dels Ju52 alemanys. La República té el domini de l'aire. Pero el 18 de febrer, després d'un combat aeri dirigit per [[Joaquín García-Morato]] al capdavant de la Patrulla Blava, els nacionals recuperen el domini de l'aire. En un combat entre Fiat i Xatos, a pesar de la seua menor velocitat, els Fiat derroquen huit Xatos. A partir d'este moment, els rusos, per precaució, decidixen no enviar més Xatos a la batalla del Jarama.

* El 8 de març, en la [[batalla de Guadalajara]], els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra psicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

* El 8 de març, en la batalla de Guadalajara, els aeroports de fortuna dels nacionals estan enfangats a causa de les fortes pluges i no permeten que envol l'aviació. Els republicans tenen el domini de l'aire i fustiguen a les forces italianes, utilisant els avions inclús per a la guerra psicològica, bombardejant a les tropes en pasquins que els inviten a desertar. El dia 12, l'aviació recolza l'alvanç de les tropes republicanes.

===== La campanya del Nort =====

===== La campanya del Nort =====

* En [[agost]] de [[1936]], Junkers alemanys bombardegen Irun i Sant Sebastià.

* En [[agost]] de [[1936]], Junkers alemanys bombardegen Irun i Sant Sebastià.

* El [[27 de desembre]] de [[1936]] 18 avions rebels bombardegen el Barri Obrer de [[Santandé|Santander]] i atres punts de la ciutat, produint uns 70 morts i 50 ferits entre població civil inocent. La rèplica no es va fer esperar i eixe mateix dia eren asassinats 156 presos del barco-presó "Alfonso Pérez", assortixc en la dàrsena de Maliaño. Ya en anterioritat la ciutat havia sigut bombardejada.

* El [[27 de desembre]] de [[1936]] 18 avions rebels bombardegen el Barri Obrer de [[Santander]] i atres punts de la ciutat, produint uns 70 morts i 50 ferits entre població civil inocent. La rèplica no es va fer esperar i eixe mateix dia eren asassinats 156 presos del barco-presó "Alfonso Pérez", assortixc en la dàrsena de Maliaño. Ya en anterioritat la ciutat havia sigut bombardejada.

* El [[4 de giner]] de [[1937]], [[Ju52]] de la Llegió Còndor bombardegen [[Bilbao]]. Dos són derrocats, i un dels pilots, linxat. Es produïx una revolta popular que asalta les presons, asassinant a més de 200 presoners polítics. La revolta, recolzada per un batalló de milícies de UGT, és reprimida per la força de les armes dels [[gudari]]s, que conseguixen aixina salvar la vida de part dels presoners polítics.

* El [[4 de giner]] de [[1937]], Ju52 de la Llegió Còndor bombardegen [[Bilbao]]. Dos són derrocats, i un dels pilots, linxat. Es produïx una revolta popular que asalta les presons, asassinant a més de 200 presoners polítics. La revolta, recolzada per un batalló de milícies de UGT, és reprimida per la força de les armes dels gudaris, que conseguixen aixina salvar la vida de part dels presoners polítics.

* El [[22 de març]] de [[1937]], els nacionals concentren la seua aviació en el front nort. Es reunixen a Vitòria 80 avions alemanys i 70 italians.  

* El [[22 de març]] de [[1937]], els nacionals concentren la seua aviació en el front nort. Es reunixen a Vitòria 80 avions alemanys i 70 italians.  

* El [[31 de març]], els alemanys bombardegen Durango, causant 127 morts (segons Hugh Thomas 258, o 500 segons atres fonts). Este és, en el front nort, el primer bombardeig aeri a una ciutat indefensa.

* El [[31 de març]], els alemanys bombardegen Durango, causant 127 morts (segons Hugh Thomas 258, o 500 segons atres fonts). Este és, en el front nort, el primer bombardeig aeri a una ciutat indefensa.

* Fins al [[4 d'abril]], de 40 a 50 avions bombardegen diàriament Ochandiano.

* Fins al [[4 d'abril]], de 40 a 50 avions bombardegen diàriament Ochandiano.

* El [[20 d'abril]] comença l'alvanç dels nacionals a Biscaia, precedit per bombardeig aeri i artiller.

* El [[20 d'abril]] comença l'alvanç dels nacionals a Biscaia, precedit per bombardeig aeri i artiller.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Bombardeig de Guernica|Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es van llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces [[Me-109|Messerschmitt-109]], en vol rasant, van metrallar als que fugien del poble.

* El [[26 d'abril]], la Llegió Còndor bombardeja [[Guernica]]. El resultat és d'uns 1.000 morts (150 a 1.600 segons fonts), el 70% de les cases destruïdes i el 20% danyades. S'estima que es van llançar uns 50.000 kg de bombes des de 43 avions. Els caces Me-109|Messerschmitt-109, en vol rasant, van metrallar als que fugien del poble.

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al [[Cuirasat Alfonso XIII|acorazado Espanya]] i al [[destructor Velasco]] tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del cuirasat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santandé|Santander]].

* El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del cuirasat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]].

* Al maig la Llegió Còndor bombardeja els boscos en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans.

* Al maig la Llegió Còndor bombardeja els boscos en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans.

* A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports bascos, travesant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i [[Katiuskes]], dels que es perden 5.

* A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports bascos, travesant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i Katiuskes], dels que es perden 5.

* L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos masius sobre el [[Cinturó de Hierro]] de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes.

* L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos masius sobre el Cinturó de Ferro de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes.

* El [[14 de juny]] la caça efectua atacs rasants sobre la carretera de Bilbao a Santander, atacant el personal nacionaliste i republicà que fuig de Bilbao.

* El [[14 de juny]] la caça efectua atacs rasants sobre la carretera de Bilbao a Santander, atacant el personal nacionaliste i republicà que fuig de Bilbao.

* El [[6 d'agost]] l'aviació republicana perd 12 caces en una batalla aèria sobre [[Torrelavega]] ([[Cantàbria]]).

* El [[6 d'agost]] l'aviació republicana perd 12 caces en una batalla aèria sobre [[Torrelavega]] ([[Cantàbria]]).

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrilla de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 29 d'octubre de 1936, una esquadrilla de Katiuska rusos bombardeja [[Sevilla]].

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrilla de Malraux protegix eixa retirada.

* El 8 de febrer de 1937, avions nacionals ataquen a les tropes que es retiren de [[Màlaga]]. En la seua última actuació, l'esquadrilla de Malraux protegix eixa retirada.

* A primers d'abril de 1937 cau en mans republicanes el [[santuari de Santa Maria del Cap]], en la [[província de Jaén (Espanya)|provincia de Jaén]]. Durant el seu assejament fon aprovisionat per aire, havent rebut unes 70 tones d'aliments des de Còrdova i unes 80 des de Sevilla. Els nacionals utilisaven per a l'aprovisionament tècniques de bombardeig en picat, i, per al material delicat (com a medicines), la “tècnica del titot”, que consistia a llançar en la vertical del santuari un titot viu a què se li lligava el material delicat.

* A primers d'abril de 1937 cau en mans republicanes el santuari de Santa Maria del Cap, en la [[provincia de Jaén]]. Durant el seu assejament fon aprovisionat per aire, havent rebut unes 70 tones d'aliments des de Còrdova i unes 80 des de Sevilla. Els nacionals utilisaven per a l'aprovisionament tècniques de bombardeig en picat, i, per al material delicat (com a medicines), la “tècnica del titot”, que consistia a llançar en la vertical del santuari un titot viu a què se li lligava el material delicat.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] és bombardejada la ciutat de [[Bombardeig de Cabra|Cabra]] acció considerada el [[Bombardeig de Guernica|Guernica]] republicà.

* El [[7 de novembre]] de [[1938]] és bombardejada la ciutat de Cabra acció considerada el Guernica republicà.

===== La guerra aèria en el Mediterrani =====

===== La guerra aèria en el Mediterrani =====

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[5 de novembre]] de [[1936]] és bombardejada per primera vegada [[Alacant]] i tornaria a ser-ho el dia [[28 de noviembre|28]] durant 8 hores.

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]].

* El [[25 de novembre]] de [[1936]], avions alemanys de la Llegió Còndor efectuen un bombardeig nocturn sobre [[Cartagena]].

* En giner de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Savoia 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac masiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* En giner de [[1938]] i com a represàlia a diversos atacs republicans, nou Savoia 79 de l'aviació Llegionària italiana basats en [[Palma de Mallorca]] bombardegen [[Barcelona]], en un atac masiu d'uns pocs minuts de duració, que produïx 150 morts i 500 ferits, tots civils.

* Des del [[16 de marzo|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset misions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Xatos», els bombardejos van cesar.

* Des del [[16 de marzo|16]] fins al [[18 de març]] de [[1938]], durant l'ofensiva sobre Catalunya i llevant, [[Heinkel He-111|Heinkel «Sabatots»]] bombardegen a baixa altura i baixa velocitat el nucli urbà de Barcelona en dèsset misions separades unes tres hores, deixant caure les bombes deliberadament espaiades. La població civil comença a fugir de Barcelona. Segons Hugh Thomas, va haver-hi uns 1.300 morts i 2.000 ferits. Des del primer dia, [[García Lacalle]], cap de la caça, solicita l'enviament de I-16, i quan va conseguir que li enviaren tan sols quatre «Xatos», els bombardejos van cesar.

==== Alemanya ====

==== Alemanya ====

Va ajudar Franco enviant a Espanya la [[Llegió Còndor]], i milers de tècnics i assessors militars.<br />

Va ajudar Franco enviant a Espanya la [[Llegió Còndor]], i milers de tècnics i assessors militars.<br />

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces [[Messerschmitt Bf 109]] [[Junkers Ju 87 A/B]] i els bombarders [[Junkers Ju 52]] i [[Heinkel He 111]].<br />

Va aprofitar la guerra per a provar els seus nous models d'armes i tàctiques. Es van provar els caces Messerschmitt Bf 109, Junkers Ju 87 A/B i els bombarders Junkers Ju 52 i [[Heinkel He 111]].<br />

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]]'', exposat en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.<br />

Va estrenar a Espanya les seues tàctiques de bombardeig sobre ciutats. Encara que no fon l'únic, el més famós fon el [[bombardeig de Guernica]] representat per [[Picasso]] en el seu quadro ''[[Guernica (quadro)|Guernica]]'', exposat en el pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París de 1937.<br />

La Llegió va fer el seu última desfilada oficial a Espanya el 22 de maig de 1939, quatre dies després 5.136 oficials i soldats alemanys van eixir per barco per a Alemanya, emportant-se en ells unes 700 tones d'equip i la major part dels avions que quedaven. Des de la seua arribada a Espanya al juliol de 1936 havien reivindicat la destrucció de 386 avions enemics (313 d'ells en combat aeri), en la pèrdua de 232 dels seus ( dels quals només 72 van ser destruïts per l'acció enemiga). Ademés, els avions de la Llegió Còndor havien llançat unes 21.000 tones de bombes, contribuint en no escasa mesura a la victòria final dels nacionals. 226 membres de la Llegió van perdre la vida a Espanya.

La Llegió va fer el seu última desfilada oficial a Espanya el 22 de maig de 1939, quatre dies després 5.136 oficials i soldats alemanys van eixir per barco per a Alemanya, emportant-se en ells unes 700 tones d'equip i la major part dels avions que quedaven. Des de la seua arribada a Espanya al juliol de 1936 havien reivindicat la destrucció de 386 avions enemics (313 d'ells en combat aeri), en la pèrdua de 232 dels seus ( dels quals només 72 van ser destruïts per l'acció enemiga). Ademés, els avions de la Llegió Còndor havien llançat unes 21.000 tones de bombes, contribuint en no escasa mesura a la victòria final dels nacionals. 226 membres de la Llegió van perdre la vida a Espanya.

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per rusos bombardegen al cuirasat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivisa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tard moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

El 26 de de 1937, dos avions pilotats per rusos bombardegen al cuirasat alemany ''Deustchland'' en aigües de [[Eivisa]], matant a 22 mariners i ferint a 75, dels que més tard moririen 9.<ref>Thomas, tom II, p. 739.</ref>

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una quantitat indeterminada d'armes, vehiculs i material. Alguns autors parlen de 680 [[avión|aviones]], 331 [[carro de combate|carros de combat]], 1.699 peces de [[artilleria]], 60 cotes blindats, 450.000 fusells [[Mosin Nagant]], 20.486 metralladores i fusells metralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un altre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dòlars, dels que es van pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condemnat, possiblement en raó, als URS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també van enviar molts assessors militars, els quals van participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el ban nacional com els propis republicans van criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia sigut un espoli, i es va encunyar l'expressió «[[L'or de Moscú|Oro de Moscou]]», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

La [[Unió Soviètica]] va vendre a la República una quantitat indeterminada d'armes, vehiculs i material. Alguns autors parlen de 680 avións, 331 carros de combat, 1.699 peces de artilleria, 60 cotes blindats, 450.000 fusells Mosin Nagant, 20.486 metralladores i fusells metralladors [[DPM]] i 30.000 tones de munició.<ref>José Mª Manrique Lucas Molina Franco, ''Les armes de la Guerra Civil Espanyola'', L'esfera dels llibres, ISBN 84-9734-475-8.</ref> La República presuntament va pagar estos i un altre enviaments en les reserves d'or del Banc d'Espanya. Cal tindre en conte que, llavors, Espanya poseïa la quarta reserva d'or més gran del món, en un valor aproximat de 783 millons de dòlars, dels que es van pagar als URS uns 500 millons de dòlars.<ref>Thomas, tom I, p. 483.</ref> Alguns han condemnat, possiblement en raó, als URS d'abusar de la precària situació republicana per a vendre'ls armes a preus excessius, arribant alguns (Gerald Howson) a parlar d'una verdadera ''estafa''. Els soviètics també van enviar molts assessors militars, els quals van participar activament, inclús en els combats.<ref>Thomas.</ref> Tant el ban nacional com els propis republicans van criticar l'eixida de reserves d'or, realisada en secret, sostenint que havia sigut un espoli, i es va encunyar l'expressió «L'or de Moscú», alegant que era una espècie de conte del Govern republicà, depositada a Moscou i no un pagament pel material bèlic adquirit.

==== COMINTERN ====

==== COMINTERN ====

El [[Comintern]] va organisar i va dirigir a través del [[NKVD]] una tropa de voluntaris perquè foren a lluitar en favor de la República, les popularment conegudes com ''[[Brigades Internacionals]]''. Els voluntaris americans van formar el [[Batalló Lincoln]] i els canadencs el [[Batalló Mackenzie-Papineau]] (els ''Mac-Paps''). També va haver-hi un chicotet grup de pilots nort-americans que van formar el [[Esquadró Yankee]], liderat per [[Bert Acosta]]. Va haver-hi brigadistes famosos, escriptors i poetes com [[Ralph Fox]], [[Ernest Hemingway]], [[Charles Donelly]], [[John Cornford]] i [[Christopher Caudwell]] que descriurien les seues experiències en el front. Van lluitar al voltant de 40.000 brigadistes i atres 20.000 van servir en unitats mèdiques o auxiliars. El [[23 de setembre]] de [[1938]] es va ordenar la seua retirada total, a fi de modificar la posició de ''no-intervenció'' mantinguda pel Regne Unit i França.

El [[Comintern]] va organisar i va dirigir a través del [[NKVD]] una tropa de voluntaris perquè foren a lluitar en favor de la República, les popularment conegudes com ''Brigades Internacionals''. Els voluntaris americans van formar el Batalló Lincoln i els canadencs el Batalló Mackenzie-Papineau (els ''Mac-Paps''). També va haver-hi un chicotet grup de pilots nort-americans que van formar el Esquadró Yankee, liderat per [[Bert Acosta]]. Va haver-hi brigadistes famosos, escriptors i poetes com [[Ralph Fox]], [[Ernest Hemingway]], [[Charles Donelly]], [[John Cornford]] i [[Christopher Caudwell]] que descriurien les seues experiències en el front. Van lluitar al voltant de 40.000 brigadistes i atres 20.000 van servir en unitats mèdiques o auxiliars. El [[23 de setembre]] de [[1938]] es va ordenar la seua retirada total, a fi de modificar la posició de ''no-intervenció'' mantinguda pel Regne Unit i França.

==== atres països ====

==== atres països ====

* Van ajudar als sublevats [[Irlanda]], en la [[Brigada Irlandesa|brigada]] del general [[Eoin Duffy]] i [[Portugal]], en tropes de voluntaris, denominades [[Viriatos|Os Viriatos]] i permetent el pas de suministraments alemanys pels seus ports.

* Van ajudar als sublevats [[Irlanda]], en la brigada del general Eoin Duffy i [[Portugal]], en tropes de voluntaris, denominades Viriatos i permetent el pas de suministraments alemanys pels seus ports.

* [[Mèxic]] va recolzar la causa republicana de forma militar, diplomàtica i moral: proveint a les forces lleials de 20.000 [[rifle]]s, municions (es parla d'un aproximat de 28 millons de cartutos), 8 bateries, alguns avions i menjar així com creant asils per a intelectuals, famílies i chiquets que van arribar al port de [[Veracruz]].

* [[Mèxic]] va recolzar la causa republicana de forma militar, diplomàtica i moral: proveint a les forces lleials de 20.000 [[rifle]]s, municions (es parla d'un aproximat de 28 millons de cartutos), 8 bateries, alguns avions i menjar així com creant asils per a intelectuals, famílies i chiquets que van arribar al port de [[Veracruz]].

* [[França]] va facilitar a la República al principi de la guerra avions i pilots, pels que va cobrar uns 150 millons de dòlars.

* [[França]] va facilitar a la República al principi de la guerra avions i pilots, pels que va cobrar uns 150 millons de dòlars.

* [[EE. UU.]] va vendre avions a la República i gassolina a Franco.<ref>Noam Chomsky, ''Estats fallits: l'abús de poder i l'atac a la democràcia'', Barcelona, Edicions B, 2007, p. 77.</ref>

* [[EE. UU.]] va vendre avions a la República i gassolina a Franco.<ref>Noam Chomsky, ''Estats fallits: l'abús de poder i l'atac a la democràcia'', Barcelona, Edicions B, 2007, p. 77.</ref>

* La majoria de les [[enaixades i llegacions estrangeres (Guerra civil espanyola)|embajadas i llegacions estrangeres]] de Madrid i alguns consolats de capitals de província van eixercir una important labor humanitària donant [[asil polític]] a milers d'espanyols d'abdós bans que es trobaven en perill de mort.<ref>[http://www.secc.es/media/docs/6_4_Moral_Roncal.Pdf ''L'ASIL DIPLOMÀTIC: UN CONDICIONANT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS DE LA REPÚBLICA DURANT LA GUERRA CIVIL'' Antonio Manuel Moral Rosinyol Universitat d'Alcalá de Fenars]</ref> Argentina va cooperar en l'evacuació d'asilats cap a França en dos barcos de la [[Armada Argentina]], el ''25 de maig'' i el ''Tucumán''

* La majoria de les [[enaixades i llegacions estrangeres embajadas i llegacions estrangeres de Madrid i alguns consolats de capitals de província van eixercir una important labor humanitària donant [[asil polític]] a milers d'espanyols d'abdós bans que es trobaven en perill de mort.<ref>[http://www.secc.es/media/docs/6_4_Moral_Roncal.Pdf ''L'ASIL DIPLOMÀTIC: UN CONDICIONANT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS DE LA REPÚBLICA DURANT LA GUERRA CIVIL'' Antonio Manuel Moral Rosinyol Universitat d'Alcalá de Fenars]</ref> Argentina va cooperar en l'evacuació d'asilats cap a França en dos barcos de la [[Armada Argentina]], el ''25 de maig'' i el ''Tucumán''

=== La repressió en retaguàrdia ===

=== La repressió en retaguàrdia ===

Durant els primers dies, unes 50.000 persones que van quedar atrapades en el bando contrari van ser eixecutades per mig dels cridats ''passejos''. Estos eren realisats per grups armats que buscarien la gent a les seues cases o les presons on es trobaven presos i davall l'eufemisme de ''vamos a hacer un paseo'' els portaven a qualsevol carretera o a les tàpies del cementeri i els eixecutaven.  

Durant els primers dies, unes 50.000 persones que van quedar atrapades en el bando contrari van ser eixecutades per mig dels cridats ''passejos''. Estos eren realisats per grups armats que buscarien la gent a les seues cases o les presons on es trobaven presos i davall l'eufemisme de ''vamos a hacer un paseo'' els portaven a qualsevol carretera o a les tàpies del cementeri i els eixecutaven.  

Possiblement el més divulgat, per la personalitat de l'eixecutat, de tals ajusticiaments, entre els duts a terme pel ban nacionaliste, siga el del poeta i dramaturc [[Federico García Lorca]] en el barranc de [[Víznar]] a Granada. També va adquirir gran rellevància la [[massacre de Badajoz]], perpetrada per les tropes sublevades després de la presa de la ciutat. Per part del bando republicà es pot citar el cas dels presos trets de les presons de Madrit (entre els que es trobava el dramaturc [[Pedro Muñoz Seca]]) i executats en la localitat de [[Paracuellos de Jarama|Paracuellos]], fet que s'associa en la figura de [[Santiago Carrillo]], responsable d'Orde Públic en aquells dies.

Possiblement el més divulgat, per la personalitat de l'eixecutat, de tals ajusticiaments, entre els duts a terme pel ban nacionaliste, siga el del poeta i dramaturc [[Federico García Lorca]] en el barranc de Víznar en [[Granada]]. També va adquirir gran rellevància la massacre de Badajoz, perpetrada per les tropes sublevades després de la presa de la ciutat. Per part del bando republicà es pot citar el cas dels presos trets de les presons de Madrit (entre els que es trobava el dramaturc [[Pedro Muñoz Seca]]) i executats en la localitat de Paracuellos, fet que s'associa en la figura de [[Santiago Carrillo]], responsable d'Orde Públic en aquells dies.

En el context de la guerra van ser molts els que es van aprofitar per a realisar tan macabres actes, a vegades per venjança sense relació en la pròpia guerra, i quan una zona caïa en mans d'un o atre bando, no tardaven a arribar els ''passejos''. Especialment cruel per a la població fon el cas de les localitats que van ser intermitentment ocupades per abdós bans, en les consegüents i repetides eixecucions i venjances.  

En el context de la guerra van ser molts els que es van aprofitar per a realisar tan macabres actes, a vegades per venjança sense relació en la pròpia guerra, i quan una zona caïa en mans d'un o atre bando, no tardaven a arribar els ''passejos''. Especialment cruel per a la població fon el cas de les localitats que van ser intermitentment ocupades per abdós bans, en les consegüents i repetides eixecucions i venjances.  

En la zona baix control de la República, els enfrontaments entre milícies i faccions opostes també van servir de coartada a episodis de repressió sagnants, com en el cas dels [[Jornades de maig de 1937|alçaments populars]] de Barcelona al maig de [[1937]].

En la zona baix control de la República, els enfrontaments entre milícies i faccions opostes també van servir de coartada a episodis de repressió sagnants, com en el cas dels alçaments populars de Barcelona al maig de [[1937]].

El militar [[Ramón Salas Larrazábal]] va estudiar les sifres de víctimes que van poder morir en estes retaguàrdies. Va considerar, segons els seus estudis que totes les víctimes van ser inscrites en els [[Registre Civil|Registres Civils]], fent un càlcul aproximat de les morts de la Guerra. En el [[Anex:Mortalitat en la Guerra Civil Espanyola, per inscripció en jujats]], es pot vore un resum de les seues conclusions. No obstant en estudis posteriors, i per eixemple, en [[Navarra]] que el considerava lloc ''testimoni'', s'ha pogut comprovar que les [[víctimes de la Guerra Civil en Navarra|víctimes de la repressió]] eren molt superiors a les sifres que ell havia calculat.

El militar [[Ramón Salas Larrazábal]] va estudiar les sifres de víctimes que van poder morir en estes retaguàrdies. Va considerar, segons els seus estudis que totes les víctimes van ser inscrites en els Registres Civils, fent un càlcul aproximat de les morts de la Guerra. En el [[Anex:Mortalitat en la Guerra Civil Espanyola, per inscripció en jujats]], es pot vore un resum de les seues conclusions. No obstant en estudis posteriors, i per eixemple, en [[Navarra]] que el considerava lloc ''testimoni'', s'ha pogut comprovar que les víctimes de la repressió eren molt superiors a les sifres que ell havia calculat.

== Conseqüències ==

== Conseqüències ==

El número de morts en la Guerra Civil espanyola només pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes van posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen així mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que van morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada.

El número de morts en la Guerra Civil espanyola només pot ser estimat de manera aproximada. Les forces nacionalistes van posar la sifra de 500.000, incloent no sols als morts en combat, sino també a les víctimes de bombardejos, eixecucions i assessinats. Estimacions recents donen així mateix la sifra de 500.000 o menys. Açò no inclou a tots aquells que van morir de malnutrició, fam i malalties engendrades per la guerra. La sifra de 1.000.000, a vegades nomenada, procedix d'una novela de Gironella, que la justifica entre els 500.000 reconeguts i atres tants la vida del qual va resultar irremediablement destrossada.

Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra van transcendir del que és un conflicte nacional, ya que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la [[religió]] i l'[[ateisme]], la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous mètodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos després del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en la Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'Europa.

 

Les repercusions polítiques i emocionals de la guerra van transcendir del que és un conflicte nacional, ya que, per molts atres països, la Guerra Civil espanyola fon vista com a part d'un conflicte internacional que es lliberava entre la religió i l'ateisme, la revolució i el fascisme. Per als URSS, Alemanya i Itàlia, Espanya fon terreny de prova de nous mètodos de guerra aérea i de carros de combat. Per a Gran Bretanya i França, el conflicte va representar una nova amenaça a l'equilibri internacional que tractaven dificultosament de preservar, el qual es va afonar en [[1939]] (pocs mesos després del fi de la guerra espanyola) en la [[Segona Guerra Mundial]]. El pacte d'Alemanya en la Unió Soviètica va supondre el fi de l'interés d'esta a mantindre la seua pressió revolucionària en el sur d'[[Europa]].

Quant a la política exterior, la GCE va supondre l'aïllament d'Espanya i la retirada d'enaixadors de quasi tot el món. Només uns pocs països van mantindre relacions diplomàtiques en Espanya des del final de la II Guerra Mundial fins a l'inici de la [[Guerra Freda]]. A partir dels anys 50, les relacions internacionals espanyoles, en el recolzament d'EE.UU passen a ser quasi normals, excepte en els països del Bloc Soviètic.

Quant a la política exterior, la GCE va supondre l'aïllament d'Espanya i la retirada d'enaixadors de quasi tot el món. Només uns pocs països van mantindre relacions diplomàtiques en Espanya des del final de la II Guerra Mundial fins a l'inici de la [[Guerra Freda]]. A partir dels anys 50, les relacions internacionals espanyoles, en el recolzament d'EE.UU passen a ser quasi normals, excepte en els països del Bloc Soviètic.

Al suprimir-se tots els regiments de l'Eixèrcit, es va deixar temporalment d'utilisar, sent substituïda per les de les diferents milícies, que van adoptar banderes roges o rojinegras, en molts cassos en emblemes partidistes, com la falç i el martell, un puny tancat, o l'escut d'algun sindicat.

Al suprimir-se tots els regiments de l'Eixèrcit, es va deixar temporalment d'utilisar, sent substituïda per les de les diferents milícies, que van adoptar banderes roges o rojinegras, en molts cassos en emblemes partidistes, com la falç i el martell, un puny tancat, o l'escut d'algun sindicat.

A primers d'octubre de 1936 es crega el [[Eixèrcit Popular Republicà]], disposant-se que es torne a usar la tricolor.<ref name="mde">[http://www.ejercito.mde.es/ihycm/cursos/vexilologia/histobandera.Htm La Bandera d'Espanya]</ref>

A primers d'octubre de 1936 es crega el Eixèrcit Popular Republicà, disposant-se que es torne a usar la tricolor.<ref name="mde">[http://www.ejercito.mde.es/ihycm/cursos/vexilologia/histobandera.Htm La Bandera d'Espanya]</ref>

==== Banderes d'unitats ====

==== Banderes d'unitats ====

</ref>

</ref>

=== Conte i relat ===

=== Conte i relat ===

És inenarrable el nombre de contes i relats basats en  la Guerra Civil espanyola. Es tracta, com diu l'escriptor Ignacio Martínez de Picó, de "relats concebuts des del compromís explícit en un o atre ban, i no està de més recordar que els autors d'alguns d'eixos relats van colaborar molt activament en labors de propaganda: Arturo Barea i María Teresa Lleó per a l'Espanya republicana; Edgar Neville per a la nacional. Sens dubte, en el fragor de la contesa van ser molts els escriptors que es van adaptar a la situació d'emergència i van alterar el seu sistema de prioritats: contribuir a la victòria bèlica, encara que fora en alguna cosa tan modest com una narració o un poema, estaria sempre per damunt de qualsevol atra consideració"</ref> Una de les principals antologies de relats que aborden diferents perspectives sobre la Guerra Civil espanyola és [[Parts de guerra]] (RBA, 2009) d'Ignacio Martínez de Picó (Saragosa, 1960).

És inenarrable el nombre de contes i relats basats en  la Guerra Civil espanyola. Es tracta, com diu l'escriptor Ignacio Martínez de Picó, de "relats concebuts des del compromís explícit en un o atre ban, i no està de més recordar que els autors d'alguns d'eixos relats van colaborar molt activament en labors de propaganda: Arturo Barea i María Teresa Lleó per a l'Espanya republicana; Edgar Neville per a la nacional. Sens dubte, en el fragor de la contesa van ser molts els escriptors que es van adaptar a la situació d'emergència i van alterar el seu sistema de prioritats: contribuir a la victòria bèlica, encara que fora en alguna cosa tan modest com una narració o un poema, estaria sempre per damunt de qualsevol atra consideració"</ref> Una de les principals antologies de relats que aborden diferents perspectives sobre la Guerra Civil espanyola és Parts de guerra (RBA, 2009) d'Ignacio Martínez de Picó (Saragosa, 1960).

Sobre esta antologia, diu l'autor: “Quan vaig reunir els 35 contes de 31 autors de diferents generacions, diferents llocs, que parlen del camp i en la ciutat, des del front i en la rereguarda, la idea era que l'antologia comprenguera la guerra en la seua totalitat; i que este llibre de relats arribara a substituir a eixa novela colectiva sobre la Guerra Civil que no s'ha escrit; i no sabem si alguna vegada s'escriurà”.<ref>[http://www.aviondepapel.tv/2009/02/ignacio-martinez-de-pison-recopila-una-antologia-de-relatos-que-suple-la-gran-novela-sobre-la-guerra-civil-espanola/ Relats que suplixen la gran novela sobre la Guerra Civil espanyola

Sobre esta antologia, diu l'autor: “Quan vaig reunir els 35 contes de 31 autors de diferents generacions, diferents llocs, que parlen del camp i en la ciutat, des del front i en la rereguarda, la idea era que l'antologia comprenguera la guerra en la seua totalitat; i que este llibre de relats arribara a substituir a eixa novela colectiva sobre la Guerra Civil que no s'ha escrit; i no sabem si alguna vegada s'escriurà”.<ref>[http://www.aviondepapel.tv/2009/02/ignacio-martinez-de-pison-recopila-una-antologia-de-relatos-que-suple-la-gran-novela-sobre-la-guerra-civil-espanola/ Relats que suplixen la gran novela sobre la Guerra Civil espanyola