Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
9 bytes afegits ,  12:59 13 oct 2010
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu [[Palància]] de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
 
El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu [[Palància]] de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la [[serra d’Espadà]] en la zona nort i per la [[serra Calderona]] en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]].
   −
El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.
+
El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos llomes situades a la vora del riu.
    
=== Pedanies ===
 
=== Pedanies ===
Llínea 21: Llínea 21:  
== Historia ==
 
== Historia ==
   −
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobats en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, un turó des del que es domina el camí natural entre la costa mediterrànea i [[Aragó]].
+
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobades en el tossal de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any [[1550 a. C.|1550 a. C.]] Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, una lloma des de la que es domina el camí natural entre la costa mediterrànea i [[Aragó]].
    
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].
 
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].
Llínea 27: Llínea 27:  
Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[València]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l’últim rei musulmà de la [[Taifa de València]], en [[1229]]. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de València en [[1238]].
 
Després de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[València]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l’últim rei musulmà de la [[Taifa de València]], en [[1229]]. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de València en [[1238]].
   −
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila turolense de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de València, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].
+
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de València, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en [[1259]].
   −
Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el segle XIV a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
+
Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei [[Martí I d’Aragó]] durant el [[segle XIV]] a causa del matrimoni d’este en la sogorbina [[Maria de Lluna]].
    
En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
 
En [[1435]] va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del [[Senyoriu de Sogorp]] per part de [[Alfons V d'Aragó]] ''El Magnànim'' per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el [[Regne de Castella]]. En [[1459]], [[Joan II d’Aragó]] li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer [[duc de Sogorp]] l’infant [[Enric d’Aragó]] també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de [[Medinaceli]].
Llínea 64: Llínea 64:  
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[segle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [[1791]] d’estil academicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per la irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
+
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[segle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
   −
* '''Museo catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del [[segle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
+
* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del [[segle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
    
* '''Iglésia de Sant Martí'''
 
* '''Iglésia de Sant Martí'''
* '''Iglésia de Sant Joaquim i Santa Anna'''
+
* '''Iglésia de Sant Joaquim i Santa Ana'''
 
* '''Iglésia de Sant Pere'''
 
* '''Iglésia de Sant Pere'''
 
* '''Iglésia de Santa Maria'''
 
* '''Iglésia de Santa Maria'''
Llínea 76: Llínea 76:  
=== Monuments civils ===
 
=== Monuments civils ===
   −
* '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del [[segle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població
+
* '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al [[segle XIII]], en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del [[segle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població
 
* '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
 
* '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
   −
* '''Torre del bochí''' És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al segle XIV.
+
* '''Torre del bochí''' És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[segle XIV]].
    
* '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.  
 
* '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.  
 
* '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[segle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].  
 
* '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[segle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].  
   −
El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipos italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de [[llaceries]]s mudéixars.
+
El saló de sessions es troba adornat per un magnífic treginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en casunys octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre treginat es troba en un dels salons del Círcul Sogorbí, en la planta baixa; és de casunys quadrats de tipo italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conten entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceries mudéixars.
    
* '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[segle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
 
* '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[segle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
Llínea 121: Llínea 121:  
== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
 
== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
   −
* [[José Gambeta Bonanat]]: pintor ilustrat del segle XVIII
+
* [[José Camarón Bonanat]]: pintor ilustrat del segle XVIII
   −
* [[Carlos Pau Espanyol]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX
+
* [[Carlos Pau Español]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX
    
* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món
 
* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món

Menú de navegació