Llínea 76: |
Llínea 76: |
| === Monuments civils === | | === Monuments civils === |
| | | |
− | * '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del segle XIV que servia per a abastir d’aigua a la població | + | * '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del [[segle XIV]] que servia per a abastir d’aigua a la població |
| * '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà. | | * '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà. |
| | | |
Llínea 82: |
Llínea 82: |
| | | |
| * '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m. | | * '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m. |
− | * '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del segle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]]. | + | * '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del [[segle XVI]]. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]]. |
| | | |
| El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipos italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de [[llaceries]]s mudéixars. | | El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipos italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de [[llaceries]]s mudéixars. |
| | | |
− | * '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors. | + | * '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del [[segle XVIII]]. Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors. |
− | * '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al riu destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola | + | * '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al [[riu]] destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola |
| * '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]]''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera. | | * '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]]''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera. |
| | | |