621
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antoni de Bofarull y Brocà''' (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fon un historiador, arqueòlec, ...».
'''Antoni de Bofarull y Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]].
== Biografia ==
Nebot de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]].
Era conegut entre els intelectuals de sa època pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]".
El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'articuls en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''.
== Bibliografia ==
*Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
*Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.
== Biografia ==
Nebot de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]].
Era conegut entre els intelectuals de sa època pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]".
El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'articuls en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''.
== Bibliografia ==
*Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
*Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.