2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Millars''' (en àrap rep el nom de ''Albentosa'') es un riu de la Península Ibèrica que naix en la Serra de Gúdar en el terme municipal de [[...».
El '''Millars''' (en àrap rep el nom de ''Albentosa'') es un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal de [[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els termes de [[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], després de 156 [[quilómetro|km]] de recorregut.
== Naiximent ==
El riu Millars naix en el terme municipal de [[El Castellar]] en [[Terol]].
== Afluents ==
Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars son el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]].
== Règim fluvial ==
El règim del riu es pluvial mediterràneu si be ab un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència de un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de [[1922]] ab un màxim de 3000 m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí els dades.
== Desembocadura ==
En la seua [[desembocadura]] forma una espècie d'[[albufera]] allargada d'uns 90 metros d'amplària, que se fa més angosta en la llínea de la costa per el avanç d'un cordó litoral des de el nort que la tanca parcialment (40 metros).
== Conca del riu ==
La superfície de la conca es de 4028 [[quilómetro quadrat|km²]] i el cabal mig es de 14,72 m³/s., en la localitat de [[Cirat]].
== Curs Alt ==
El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat per el [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera te unes manifestacions formidables en las immediacions de [[Montanejos]], el estret de la Cuaz en [[Aranyol]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, així com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], ab un desnivell de 300 m de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.
== Aprofitament ==
L'aprofitament de les aigües del riu per al rec es molt important, següent un total de 43.530 [[hectàrea|ha]] les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065 ha (94 %) se troben en la [[província de Castelló]], mentres que les 2.470 ha restants (6 %) estan en la [[província de Terol]]. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de [[Sijar]]. En esta zona, la superfície en regadiu es molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, ab un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona.
Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se ab varies centrals hidràuliques casi des de la seua capçalera. Des de el [[Pantà de los Toranes]], existix un canal subterràneu fins a la central de [[Olba]]. Allí se recullen en un assut les aigües fins a la central de [[Los Cantos]] en [[La Pobla d'Arenós]], ya en la [[província de Castelló]]. Les aigües apleguen al pantà d'Arenós i a dos quilómetros esta la Presa de [[Cirat]], en [[Motanejos]], que recull les aigües fins a la Central del mateix nom. Allí la presa de [[Vallat]], en [[Cirat]], ídem, fins a la Central de Vallat, on existix la presa de [[Ribesalbes]]. De nou l'aigua es traslladada fins a la Central del Colmenar, rodejant el Pantà de Sichar. Totes les centrals pertanyen a [[Iberdrola]] Renovables. Ecològicament es un desastre per al ecosistema fluvial del riu, puix la realitat es que l'aigua del riu circula per els canals de les centrals elèctriques i no se deixa cap tipo de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sijar.
=== Pantans i preses ===
==== Pantà d'Arenós ====
{{AP|Pantà d'Arenós }}
El riu, entra a la [[província de Castelló]] per el pantà d'Arenós, construït sobre el antic poble de [[Camps d'Arenós]], derruït e inundat per les aigües del pantà.
El pantà te una capacitat de 136,9 hm³.
Tant el desaigüe de fondo, com la presa de rec i el nou aliviadero intermig, creuen per túnels l'ala de montanya esquerra del pantà i desaigüen aigües avall de la presa.
==== Pantà de Sijar ====
{{AP|Pantà de Sijar}}
El pantà de Sijar, es el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu.
El pantà te una capacitat de 49,3 hm³.
===== Desaigües =====
El pantà te tres desaigües:
*'''Desaigüe de Fondo''': buida per complet el pantà (te una capacitat de 60m<sup>3</sup> per [[segon]])
*'''Desaigüe Intermig''': expulsa 12m<sup>3</sup> per segon.
*'''Superior''': expulsa 180m<sup>3</sup> per segon.
*'''Vàlvula de Rec''': expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona de un dia.
==== Atres pantans ====
*[[Pantà de L'Alcora]], de 2'2 hm³.
*[[Pantà de Maria Cristina]], en la [[Rambla de la Viuda]], prop de la seua confluència ab el Millars, de 18,4 hm³.
== Veja's també ==
* [[Desembocadura del Millars]]
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Mijares}}
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
== Naiximent ==
El riu Millars naix en el terme municipal de [[El Castellar]] en [[Terol]].
== Afluents ==
Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars son el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]].
== Règim fluvial ==
El règim del riu es pluvial mediterràneu si be ab un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència de un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de [[1922]] ab un màxim de 3000 m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí els dades.
== Desembocadura ==
En la seua [[desembocadura]] forma una espècie d'[[albufera]] allargada d'uns 90 metros d'amplària, que se fa més angosta en la llínea de la costa per el avanç d'un cordó litoral des de el nort que la tanca parcialment (40 metros).
== Conca del riu ==
La superfície de la conca es de 4028 [[quilómetro quadrat|km²]] i el cabal mig es de 14,72 m³/s., en la localitat de [[Cirat]].
== Curs Alt ==
El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat per el [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera te unes manifestacions formidables en las immediacions de [[Montanejos]], el estret de la Cuaz en [[Aranyol]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, així com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], ab un desnivell de 300 m de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.
== Aprofitament ==
L'aprofitament de les aigües del riu per al rec es molt important, següent un total de 43.530 [[hectàrea|ha]] les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065 ha (94 %) se troben en la [[província de Castelló]], mentres que les 2.470 ha restants (6 %) estan en la [[província de Terol]]. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de [[Sijar]]. En esta zona, la superfície en regadiu es molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, ab un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona.
Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se ab varies centrals hidràuliques casi des de la seua capçalera. Des de el [[Pantà de los Toranes]], existix un canal subterràneu fins a la central de [[Olba]]. Allí se recullen en un assut les aigües fins a la central de [[Los Cantos]] en [[La Pobla d'Arenós]], ya en la [[província de Castelló]]. Les aigües apleguen al pantà d'Arenós i a dos quilómetros esta la Presa de [[Cirat]], en [[Motanejos]], que recull les aigües fins a la Central del mateix nom. Allí la presa de [[Vallat]], en [[Cirat]], ídem, fins a la Central de Vallat, on existix la presa de [[Ribesalbes]]. De nou l'aigua es traslladada fins a la Central del Colmenar, rodejant el Pantà de Sichar. Totes les centrals pertanyen a [[Iberdrola]] Renovables. Ecològicament es un desastre per al ecosistema fluvial del riu, puix la realitat es que l'aigua del riu circula per els canals de les centrals elèctriques i no se deixa cap tipo de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sijar.
=== Pantans i preses ===
==== Pantà d'Arenós ====
{{AP|Pantà d'Arenós }}
El riu, entra a la [[província de Castelló]] per el pantà d'Arenós, construït sobre el antic poble de [[Camps d'Arenós]], derruït e inundat per les aigües del pantà.
El pantà te una capacitat de 136,9 hm³.
Tant el desaigüe de fondo, com la presa de rec i el nou aliviadero intermig, creuen per túnels l'ala de montanya esquerra del pantà i desaigüen aigües avall de la presa.
==== Pantà de Sijar ====
{{AP|Pantà de Sijar}}
El pantà de Sijar, es el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu.
El pantà te una capacitat de 49,3 hm³.
===== Desaigües =====
El pantà te tres desaigües:
*'''Desaigüe de Fondo''': buida per complet el pantà (te una capacitat de 60m<sup>3</sup> per [[segon]])
*'''Desaigüe Intermig''': expulsa 12m<sup>3</sup> per segon.
*'''Superior''': expulsa 180m<sup>3</sup> per segon.
*'''Vàlvula de Rec''': expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona de un dia.
==== Atres pantans ====
*[[Pantà de L'Alcora]], de 2'2 hm³.
*[[Pantà de Maria Cristina]], en la [[Rambla de la Viuda]], prop de la seua confluència ab el Millars, de 18,4 hm³.
== Veja's també ==
* [[Desembocadura del Millars]]
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Mijares}}
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Rius d'Espanya]]