Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 509: Llínea 509:  
[[1911]].- [[Eduart Genovés i Olmos]], religiós i escritor valencià. publica : ‘Catalech descriptiu de les obres impreses en [[llengua valenciana]] des de 1474 fins 1700’.  
 
[[1911]].- [[Eduart Genovés i Olmos]], religiós i escritor valencià. publica : ‘Catalech descriptiu de les obres impreses en [[llengua valenciana]] des de 1474 fins 1700’.  
   −
[[1912]].- Manuel de Montoliu i de Togores, català, el millor filòlec català del sigle XX, erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitarie historiador de la literatura: "La costumbre de llamar valenciana a la lengua popular de Valencia la vemos seguida constantemente por los escritores valencianos de los siglos XIV y XV. Lo más cuerdo y prudente es aceptar sin discusión esta costumbre que ha perdurado hasta el presente. Aunque parezca una paradoja quiero declarar que el elogio que escribió Cervantes (en 'Persiles y Segismunda') de '''la lengua valenciana''' tiene para mi más peso que la opinión de tres o cuatro sabios. ¡Salve, pues, dulce '''lengua valenciana'''!"
+
[[1912]].- [[Manuel de Montoliu i de Togores]], català, el millor filòlec català del sigle XX, erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitarie historiador de la literatura: "La costumbre de llamar valenciana a la lengua popular de Valencia la vemos seguida constantemente por los escritores valencianos de los siglos XIV y XV. Lo más cuerdo y prudente es aceptar sin discusión esta costumbre que ha perdurado hasta el presente. Aunque parezca una paradoja quiero declarar que el elogio que escribió Cervantes (en 'Persiles y Segismunda') de '''la lengua valenciana''' tiene para mi más peso que la opinión de tres o cuatro sabios. ¡Salve, pues, dulce '''lengua valenciana'''!"
   −
[[1912]].- Manuel de Montoliu i de Togores, català, el millor filòlec català del sigle XX, erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitarie historiador de la literatura: "La individualidad de la Lengua Valenciana dentro de la familia de las lenguas latinas, nadie que tenga una mediana cultura la pone hoy en duda".
+
[[1912]].- [[Manuel de Montoliu i de Togores]], català, el millor filòlec català del sigle XX, erudit, traductor, ensagiste, crític lliterari i professor universitarie historiador de la literatura: "La individualidad de la Lengua Valenciana dentro de la familia de las lenguas latinas, nadie que tenga una mediana cultura la pone hoy en duda".
 +
 
 +
[[1913]].- [[Gaetà Huguet i Breva]], empresari, mestre, escritor i mecenes castellonenc. Considerat un dels pares del valencianisme. "Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal Cervantes, que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra literatura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra 'Tirant lo Blanch' ne fa'l primer en 'Don Quixot de la Mancha' y en lo fet que'l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià Ausias March." en 'Valencià imitant altres llengües' ('Revista de Castellón', 1913), per Gaetà Huguet i Breva.  
    
[[1914]].- El filòlec franciscà [[Lluís Fullana i Mira]] redactà unes normes ortogràfiques “Proyecte de Normes Ortogràfiques” per a la llengua valenciana. En la sèu de [[Lo Rat Penat]] es conseguí el primer acort social sobre la normativa valenciana.
 
[[1914]].- El filòlec franciscà [[Lluís Fullana i Mira]] redactà unes normes ortogràfiques “Proyecte de Normes Ortogràfiques” per a la llengua valenciana. En la sèu de [[Lo Rat Penat]] es conseguí el primer acort social sobre la normativa valenciana.
32 117

edicions

Menú de navegació