Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Silla''' es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l' [[Horta Sur]].  

'''Silla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Sur]].  

== Geografia ==

== Geografia ==

    

    

Situat en la part meridional de la comarca i en les proximitats del llac de [[L' Albufera]] de Valéncia.

Situat en la part meridional de la comarca i en les proximitats del llac de [[L'Albufera]] de Valéncia.

El relleu es totalment pla i es mante sempre per baix dels 20 m. d'altitut, excepte en els llímits ab [[Picassent]] on hi ha una elevació apenes perceptible per damunt dels 30m. Per la seua part occidental discorre la Séquia Real, de la que naixen les sequies per al rec, mentres que tota la mitat oriental es troba ocupada per camps d'arròs i el Parc Natural de l'Albufera.

El relleu es totalment pla i es mante sempre per baix dels 20 m. d'altitut, excepte en els llímits ab [[Picassent]] on hi ha una elevació apenes perceptible per damunt dels 30m. Per la seua part occidental discorre la Séquia Real, de la que naixen les sequies per al rec, mentres que tota la mitat oriental es troba ocupada per camps d'arròs i el Parc Natural de l'Albufera.

Popularment, es conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap "Suhayla", que vol dir "terreny pla i pantanós", i pel pas del temps en el nom actual.

Popularment, es conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap "Suhayla", que vol dir "terreny pla i pantanós", i pel pas del temps en el nom actual.

L'alqueria de Silla va ser donada per el rei [[Jaume I de Aragó|Jaume I]] el 15 de giner de [[1233]] a l' [[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui  conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa després a l' [[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren  els primers cristians vinguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.

L'alqueria de Silla va ser donada per el rei [[Jaume I de Aragó|Jaume I]] el 15 de giner de [[1233]] a l'[[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui  conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa després a l'[[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren  els primers cristians vinguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.

En l'any [[1248]] es el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 ab unes condicions molt oneroses per als llauradors.

En l'any [[1248]] es el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 ab unes condicions molt oneroses per als llauradors.

La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.  

La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.  

Dins del regadiu es troben l' [[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, el terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta ab caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i varies granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.

Dins del regadiu es troben l'[[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, el terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta ab caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i varies granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.

Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta ab un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.

Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta ab un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.