Canvis

Se denomina '''churro''' el parlar castellà de base [[Llengua aragonesa|aragonesa]] que es parla en la zona interior de la [[Comunitat Valenciana]], que inclou molts vocables de la [[llengua valenciana]]. Com a [[adjectiu]], també es diu ''churro'' a la persona que habita en eixa zona.

Se denomina '''churro''' el parlar castellà de base [[Llengua aragonesa|aragonesa]] que es parla en la zona interior de l'històric [[Regne de Valéncia]], que inclou molts vocables de la [[llengua valenciana]]. Com a [[adjectiu]], també es diu ''churro'' a la persona que habita en eixa zona.

Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians.  

Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians.  

== Orige del terme ==

== Orige del terme ==

L´orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al [[sigle XIII]], durant el regnat de [[Jaume II]], segon una de les versions més populars...

 

L'orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al [[sigle XIII]], durant el regnat de [[Jaume II]], segon una de les versions més populars...

Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la [[Corona d'Aragó]], es tenia que jurar els [[Furs]] del [[Regne de Valéncia]] per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana.

Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la [[Corona d'Aragó]], es tenia que jurar els [[Furs]] del [[Regne de Valéncia]] per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana.

L´acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei.

L'acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei.

Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s´acallàren i els caps s´inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà:

Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s'acallàren i els caps s'inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà:

 

U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta:

U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta:

''Digan: Juro''

''Digan: Juro''

Com la "jota" en valencià davant de la "u" te un sò de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren:

Com la "jota" en valencià davant de la "u" té un sò de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren:

''Churro''

''¡Churro!''

Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué.

Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué.

* Text traduït al [[Valencià|valencià]].

* Text traduït al [[Valencià|valencià]].

Font: ''Periodistas y escritores de Turismo''. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004).

 

* ''Periodistas y escritores de Turismo''. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004).

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

[[Categoria:Societat]]

[[Categoria:Societat]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]