Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:     
== Antecedents ==
 
== Antecedents ==
En anterioritat, en la década de [[1930]], durant la [[Segona República espanyola]], es van realisar i van propondre diversos proyectes d'estatut autonòmic a càrrec de distintes formacions polítiques i socials ([[Partit Radical Blasquiste]], juliol de 1931; [[CNT]], decembre de 1936; [[Esquerra Valenciana (històrica)|Esquerra Valenciana]], febrer de 1937 i [[Unió Republicana Nacional]], març de 1937) cap dels quals no obstant conseguiria eixir avant, abortant-se tot esforç autonomista després de la caiguda en [[1939]] de la regió davant l'[[Guerra Civil espanyola|eixercit sublevat]] contra la República, fins a la [[Transició espanyola|restauració democràtica]] de finals de la década de [[1970]].
+
En anterioritat, en la década de [[1930]], durant la [[Segona República espanyola]], es van realisar i van propondre diversos proyectes d'estatut autonòmic a càrrec de distintes formacions polítiques i socials ([[Partit Radical Blasquiste]], [[juliol]] de [[1931]]; [[CNT]], [[decembre]] de [[1936]]; [[Esquerra Valenciana (històrica)|Esquerra Valenciana]], [[febrer]] de [[1937]] i [[Unió Republicana Nacional]], [[març]] de 1937) cap dels quals no obstant conseguiria eixir avant, abortant-se tot esforç autonomista després de la caiguda en [[1939]] de la regió davant l'[[Guerra Civil espanyola|eixercit sublevat]] contra la República, fins a la [[Transició espanyola|restauració democràtica]] de finals de la década de [[1970]].
    
L'Estatut d'Autonomia de 1982 fon la primera vegada, des de l'abolició dels [[Furs de Valéncia]] en els [[decrets de Nova Planta]] (1707), que la Comunitat Valenciana tenia una certa capacitat d'autogovern.
 
L'Estatut d'Autonomia de 1982 fon la primera vegada, des de l'abolició dels [[Furs de Valéncia]] en els [[decrets de Nova Planta]] (1707), que la Comunitat Valenciana tenia una certa capacitat d'autogovern.
Llínea 13: Llínea 13:  
== L'Estatut de 2006 ==
 
== L'Estatut de 2006 ==
   −
Al maig del 2005, es va debatre en Les Corts Valencianes un nou estatut.
+
Al maig del [[2005]], es va debatre en Les [[Corts Valencianes]] un nou estatut.
    
La [[Comunitat Valenciana]] fon la primera a presentar una reforma del seu estatut d'autonomia davant del [[Congrés dels Diputats]]. Esta reforma fon aprovada en les [[Corts Valencianes]] per 83 vots a favor ([[PPCV]] i [[PSPV-PSOE]]) i 6 vots en contra (Entesa) el [[1 de juliol]] de [[2005]]. La reforma fon pactada prèviament per PPCV i PSPV-PSOE.
 
La [[Comunitat Valenciana]] fon la primera a presentar una reforma del seu estatut d'autonomia davant del [[Congrés dels Diputats]]. Esta reforma fon aprovada en les [[Corts Valencianes]] per 83 vots a favor ([[PPCV]] i [[PSPV-PSOE]]) i 6 vots en contra (Entesa) el [[1 de juliol]] de [[2005]]. La reforma fon pactada prèviament per PPCV i PSPV-PSOE.
Llínea 20: Llínea 20:     
En el text final de l'Estatut aprovat pel Parlament Espanyol s'ha mantingut la denominació Idioma Valencià i llengua valenciana, que no accepten els defensors de la unitat del català i el valencià, i s'ha tret la qüestió de la barrera electoral, deixant esta en el 5% pero podrà ser modificada per una Llei Valenciana, que necessitarà una majoria qualificada de dos terços per a ser aprovada.
 
En el text final de l'Estatut aprovat pel Parlament Espanyol s'ha mantingut la denominació Idioma Valencià i llengua valenciana, que no accepten els defensors de la unitat del català i el valencià, i s'ha tret la qüestió de la barrera electoral, deixant esta en el 5% pero podrà ser modificada per una Llei Valenciana, que necessitarà una majoria qualificada de dos terços per a ser aprovada.
L'estatut no reconeix com a Llengua Pròpia al Castellà, a pesar que numeroses comarques de Castelló, Valéncia i Alacant tenen com a llengua materna l'espanyol.
+
L'estatut no reconeix com a Llengua Pròpia al [[Castellà]], a pesar que numeroses comarques de Castelló, Valéncia i Alacant tenen com a llengua materna l'espanyol.
    
El proyecte de reforma d'Estatut de la Comunitat Valenciana fon aprovat en el Congrés dels Diputats per 294 vots a favor (PSOE, PP i [[CC]]) i 32 en contra ([[CiU]], [[ERC]], [[PNV]], [[IU-ICV]] i el [[Grup Mixt]])
 
El proyecte de reforma d'Estatut de la Comunitat Valenciana fon aprovat en el Congrés dels Diputats per 294 vots a favor (PSOE, PP i [[CC]]) i 32 en contra ([[CiU]], [[ERC]], [[PNV]], [[IU-ICV]] i el [[Grup Mixt]])
Llínea 26: Llínea 26:  
La reforma de l'Estatut fon posteriorment ratificada pel Parlament Valencià, ya que una peculiaritat de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és que una vegada tramitat i aprovat en les Corts Espanyoles, ha de tornar a les Corts Valencianes per a ser aprovat finalment, per si s'hagueren introduït modificacions no desijades per les Corts Valencianes. En canvi, no va haver-hi referèndum per a la seua aprovació, com en el cas dels estatuts de les comunitats autònomes que van optar per la ''via ràpida''.
 
La reforma de l'Estatut fon posteriorment ratificada pel Parlament Valencià, ya que una peculiaritat de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana és que una vegada tramitat i aprovat en les Corts Espanyoles, ha de tornar a les Corts Valencianes per a ser aprovat finalment, per si s'hagueren introduït modificacions no desijades per les Corts Valencianes. En canvi, no va haver-hi referèndum per a la seua aprovació, com en el cas dels estatuts de les comunitats autònomes que van optar per la ''via ràpida''.
   −
Posteriorment, l'Estatut fon firmat pel rei [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] el 10 d'abril del 2006 i va entrar en vigor l'11 d'abril en la seua publicació en el [[Bolletí Oficial del Estat]] (el BOE) i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
+
Posteriorment, l'Estatut fon firmat pel rei [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] el [[10 d'abril]] del [[2006]] i va entrar en vigor l'11 d'abril en la seua publicació en el [[Bolletí Oficial del Estat]] (el BOE) i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
126 643

edicions

Menú de navegació