Canvis

== Història ==

== Història ==

[[Image:EscutUcraniasoviètica.png|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana.]]

[[Image:EscutUcraniasoviètica.png|thumb|left|200px|Escut de la República Socialista Soviètica Ucraniana.]]

Els primers pobladors d¡este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures dle nort del Mar Negre des de el sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies al llarc de la costa del [[Mar Negre]].

Els primers pobladors d'este territori foren els escites, un poble que s'assentà en les planures del nort del [[Mar Negre]] des del sigle VII a. C. i que desaparexeria exterminat pels sàrmates alrededor del sigle IV a. C. Estos pobles entraren en contacte en colons i comerciants del Món Antic, entre els que es troben grecs i romans que fundaren numeroses colònies al llarc de la costa del [[Mar Negre]].

El orige dels eslaus es incert. Segons uns historiadors en els sigles VI i VII tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents d eles zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest hasda el Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aillats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, le rutes de comerç  feren prosperar a la ciutat de [[Kiuev]]., una vegà conuistà pels vikincs, convertint-la en el entre de Rus, el estat més pròsper de la zona.

El orige dels eslaus es incert. Segons uns historiadors en els sigles VI i VII tribus eslaves arribaren a territori ucranià procedents de les zones que ocupen [[Polònia]] i [[Bielorrúsia]], atres la consideren part del territori originari dels eslaus antics. Els historiadors i arqueòlecs Lubor Niederle, Max Vasmer i Boris Rybakov consideren la zona originaria entre el Oder-Vístula en el oest hasda el Dniéper en el est, en una franja entre els pantans del riu Pripiet i les estepes, quedant amagats en els boscs aïllats dels nòmades de les etapes. Per estes dates, les rutes de comerç  feren prosperar a la ciutat de [[Kiev]]., una vegà conquistada pels vikincs, convertint-la en el centre de Russia, el estat més pròsper de la zona.

L'actual territori que forma '''Ucrània''' sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. Sa capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikiincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al 860 fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev ila va fer sa capital. Més tart els varecs foren asimilatsper la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

L'actual territori que forma Ucrània sigué el cor i la part meridional del primer Estat eslau oriental: [[Rus de Kiev]]. La seua capital sigué [[Kiev]]. Eixe estat fon fundat pels vikiincs varecs, procedents de l'actual [[Suècia]]. Els varecs fundaren la primera dinastia, la ruríkida, descendent del varec [Rurik]], qui cara al [[860]] fundà la República de Novgorod. A este li va succeir el seu fill Oleg que conquistà Kiev i la va fer la seua capital. Més tart els varecs foren asimilats per la població eslava local, tant rutens com proto-ucranians.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev perteneixia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà a son fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El terme ''Rus'' fea referència als principats eslaus d ela regió. Kiev i la Rus de Kiev perteneixia al Gran Príncep de la dinastia ruríkida, governat sobre el rest de principats Rus. En tot i això, este Estat arribà al seu fin a causa de la invasió i la destrucció de Kiev per part des mongols i tàrtars.

El estat Rus fon succeit pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en 1253 pel llegat pontifici, permaneixent independent hasda la unió dinàstica de 1349 en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

El estat Rus fon succeit pels principals de Halych i Volodymyr-Vollynskii, unint-se en el estat de Halych-Volynia, en el que el príncep Danylo fon coronat rei en [[1253]] pel llegat pontifici, permaneixent independent hasta l'unió dinàstica de [[1349]] en el rei Casimir de Polònia. El rest de la Rus més tart fon absorbida per Lituània i Polònia.  

A mijans del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertenència ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

A mijans del [[sigle XVII]], siervos fugits d ela servidumbre als confins de Polònia crearen une stat independent en el centre del país, revelant.se com a la ''salachta'' (aristocràcia) polaca o millor dit campesins per sa classe més que per sa pertenència ètnica i cultural, els cosacs de Zaporzhia, eren majoritàriament ucranians fugits de la servidumbre, molts oficials (especialment Hetmanes) eren menbres de la aristocràcia ortodoxa, en presència de rumans, bielorrussos i atres esclaus fugits de galeres turques mentre el orient fon asimilat al Imperi Rus.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistà pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció hasda [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

L'atra mitat de '''Ucrània''' occidental fon conquistà pels polacs en [[1340]]. Remaneixqué baix sa autoritat casi sense interrupció hasda [[1772]], any en que passà a mans austriaques i es va convertir en la província de Galitzia. La aparició en el romanticisme del [[sigle XIX]] de un resurgiment lliterari en ucranià. Pocs anys després naixqué el nacionalisme ucranià, que inspiraria a lliterats i artistes a pesar de que en [[1876]] els zares prohibiren el idioma ucranià en les escoles, en els periòdics i en la lliteratura.

Son desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d¡importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta icutat del Imperi Austrohúngar.

El seu desenrol fon molt important durant el [[sigle XIX]] convertint-se en un centre cultural d'importància, realisant-se importants obres i aumentant la seua població de modo que en [[1910]], Lviv (actual ciutat de Ucrània), era la quarta ciutat del Imperi Austrohúngar.

Tras el trencament del imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] es genraren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisa construint el seu propi govern i el 15 de febrer de [[1919]], s¡aproba una llei que fa el idioma ucranià la llengua oficial del estat.

Tras el trencament del imperi Austrohúngar i en el fi de la [[Primera Guerra Mundial]] es genwraren nous estats. En [[1918]] '''Ucrània''' occidental s'independisà construint el seu propi govern i el [[15 de febrer]] de [[1919]], s'aprobà una llei que fa del idioma ucranià la llengua oficial del estat.

El govern de la República Nacional de '''Ucrània''' Occidental se va unir a la República Nacional de '''Ucrània''' el 22 de giner de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren son propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

El govern de la República Nacional de Ucrània Occidental se va unir a la República Nacional de Ucrània el [[22 de giner]] de [[1919]]. Açò fon un acte simbòlic, perque els ucranians occidentals mantingueren son propi Eixèrcit Ucranià de Galícia i les seues estructures de govern. En la guerra de [[Polònia]] i Ucrània, el govern de la República Nacional d'Ucrània Occidental, en la toma de Lviv pel eixèrcit polac, s'exila en [[Àustria]].

Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], '''Ucrània''' alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el pais fon dividit entre Polònia i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberà dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocà, psoterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes.

Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el pais fon dividit entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberà dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocà, psoterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes.

En [[1939]] la '''Ucrània''' polaca fon ocupà per la Unió Soviètica, seguida d ela deportació maisva de polacs i el xtermini de tota la inteligentsia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de represió predisposà a polacs i ucrnians contra els rusos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en sa terra les majors batalles, provoc`ala mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. La important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremà portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

En [[1939]] la Ucrània polaca fon ocupà per la Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de represió predisposà a polacs i ucrnians contra els rusos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremà portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians.

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de '''Ucrània''' (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig.La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a Sibèria, pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota '''Ucrània''' i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a Sibèria, pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]].

== Organisació político-administrativa ==

== Organisació político-administrativa ==