Canvis

== Geografia ==

== Geografia ==

A l'igual que en les restants comarques de Castelló, en Penyagolosa es mante la direcció dominant (SW-NE) en les estribacions rocoses de l'interior, paraleles a la llínea llitoral. El relleu ondulat i suau del surest de la comarca, en quines estrebacions montanyoses no superen els 200 metros en el terme de Costar, penetra profundament fins l'interior, fins Llucena del Cid i Adzaneta, cedint gradualment el pas en la topografia mes agrest de les serres del Bol, del Montordi i de la Batalla. La comarca, degut al seu abrupte relleu, conta en altures considerables: Alt de l'Absenar de 1.644 metros en la Serra de la Batalla, els cims de la Serra de Montordi (1.395 m.) i sobre tot el Penyagolosa de 1.813 m.

A l'igual que en les restants comarques de [[Castelló]], en [[Penyagolosa]] es mante la direcció dominant (SW-NE) en les estribacions rocoses de l'interior, paraleles a la llínea llitoral. El relleu ondulat i suau del surest de la comarca, en quines estrebacions montanyoses no superen els 200 metros en el terme de Costar, penetra profundament fins l'interior, fins Llucena del Cid i Adzaneta, cedint gradualment el pas en la topografia mes agrest de les serres del Bol, del Montordi i de la Batalla. La comarca, degut al seu abrupte relleu, conta en altures considerables: Alt de l'Absenar de 1.644 metros en la Serra de la Batalla, els cims de la Serra de Montordi (1.395 m.) i sobre tot el Penyagolosa de 1.813 m.

Pese a les altures de la comarca, els relleus relativament plans ocupen una notable extensió, estenent-se per amples zones de les ondulacions del surest de la mateixa, de les rostàries centrals i inclús dels relleus intermijos de l'interior, en contacte en les zones mes agrests i de major altitut.

Pese a les altures de la comarca, els relleus relativament plans ocupen una notable extensió, estenent-se per amples zones de les ondulacions del surest de la mateixa, de les rostàries centrals i inclús dels relleus intermijos de l'interior, en contacte en les zones mes agrests i de major altitut.

== Rius ==

== Rius ==

Els rius de la comarca son escassament importants i mes que travessant-la, lo que permitiria aprofitar en la mida de lo possible les seues aigües, l'envolten, servint de llímit entre Penyagolosa i les demes tal com hem vist mes dalt. Únicament mereix destacar-se el riu Llucena en quines riberes, pròximes a Llucena, hi ha una estreta franja de terra aprofitable per als cultius d'horta. Les aigües del mateix riu a l'eixir de la comarca s'utilisen per al pantà d'Alcora.

Els [[riu|rius]] de la comarca son escassament importants i mes que travessant-la, lo que permitiria aprofitar en la mida de lo possible les seues aigües, l'envolten, servint de llímit entre Penyagolosa i les demes tal com hem vist mes dalt. Únicament mereix destacar-se el riu Llucena en quines riberes, pròximes a Llucena, hi ha una estreta franja de terra aprofitable per als cultius d'horta. Les aigües del mateix riu a l'eixir de la comarca s'utilisen per al pantà d'[[Alcora]].

== Climatologia ==

== Climatologia ==

La climatologia es de tipo continental en temperatures mes suaus al sur de la comarca. Les miges anuals solen oscilar entre els 4oC en giner i els 20oC durant el mes d'agost. Les pluges no son molt abundants situant-se la mija anual de 500 a 600 mm. En tendència a aumentar en la mida que nos desplacem cap al noroest.

La climatologia es de tipo continental en temperatures mes suaus al sur de la comarca. Les miges anuals solen oscilar entre els 4oC en [[giner]] i els 20oC durant el mes d'[[agost]]. Les pluges no son molt abundants situant-se la mija anual de 500 a 600 mm. En tendència a aumentar en la mida que nos desplacem cap al noroest.

{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Comarques de Castelló]]

[[Categoria:Comarques de Castelló]]

[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]