Llínea 3:
Llínea 3:
'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.
'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' ([[Valéncia]], c. [[1436]] - † [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), fon un prestamiste, escrivà i mercader encarregat dels assunts financers del rei [[Ferrando el Catòlic]]. Luís de Santàngel tingué un paper decisiu en el [[primer viage de Colon]], ya que conseguí convéncer als [[Reis Catòlics]] per a que acceptaren el proyecte de [[Cristòfol Colon|Colon]] i ell mateixa finançà la major part de l'expedició.
+
+
==Orígens familiars==
+
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el sigle XV, dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa (1413-1414). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].
== Biografia ==
== Biografia ==
−
+
En la seua activitat professional Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En 1453, el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de cereals a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en 1475, Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume.Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, el 13 de setembre de 1481 el nomenaren escrivà de ració de rei Fernando el Catòlic substituint a Gaspar Maymó. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.
−
Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]].
−
−
Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]].
−
−
Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].
== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==
== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==