Canvis

A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pasa formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.

A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pasa formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.

Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.

Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.

En la creació del departament de Pirineos Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per exemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.

En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per exemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.

Després la derrota de la Segona República Espanyola després la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.

Després la derrota de la Segona República Espanyola després la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.