Canvis

Capital del comtat del Roselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampuries, Gerardo II de Roselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, frut del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pedro el Ceremonioso. En 1349 este rei establix el Estudi General de Perpinyà, refrendat com universitat per el papa Clemente VII en 1379.

Capital del comtat del Roselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampuries, Gerardo II de Roselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, frut del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pedro el Ceremonioso. En 1349 este rei establix el Estudi General de Perpinyà, refrendat com universitat per el papa Clemente VII en 1379.

A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pas a formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.

A la mort de Fernando el Católic, el seu net Carlos fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones de Castella i Aragó. En eixe context pasa formar part de la Corona espanyola baix la dinastia dels Austries. D'esta forma, el Roselló es convertix en terreny fronteriç entre la Monarquia Hispànica i Francia. En 1542, Perpinyà fon defenguda per el duc d'Alba contra les tropes d'Enrique, delfí de França (el futur Enrique II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineos en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carlos I i Felipe II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.

Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.

Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades per els sublevats catalans en setembre de 1642. Tras la rendició de Barcelona davant lo rei Felipe IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineos (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territores catalans que formarien la província del Roselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat es suprimida per la monarquia francesa.