Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  15:03 5 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 28: Llínea 28:  
|-
 
|-
 
|}
 
|}
  −
  −
   
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) (* Mvezo, 18 de juliol de [[1918]]) fon el primer president de Suràfrica en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'apartheid que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".
 
'''Nelson Rolihlahla Mandela''' (IPA: [roli'ɬaɬa]) (* Mvezo, 18 de juliol de [[1918]]) fon el primer president de Suràfrica en ser triat per mijos democràtics baix sufragi universal. Temps abans de ser triat president fon un important activiste contra l'apartheid que, a pesar de ser empresonat durant 27 anys, va estar involucrat en el planejament d'activitats de resistència armada. No obstant, la lluita armada fon, per a Mandela, una "última alternativa".
   Llínea 46: Llínea 43:  
La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes.
 
La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes.
   −
L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia sigut secretament reconstituït.
+
L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.
    
En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport  militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], després de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament  "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
 
En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport  militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], després de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament  "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.
Llínea 63: Llínea 60:  
Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa després del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.
 
Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa després del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.
   −
En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'abril de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Masacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que van fer plorar a la multitut:
+
En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'abril de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que van fer plorar a la multitut:
    
{{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964. }}
 
{{Cita|Durant tota la meua vida m'he dedicat a esta lluita del poble africà. He barallat contra la dominació blanca, i he barallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en la que totes les persones vixquen juntes en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espere poder viure per a vore realisat. Pero si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per a morir|Nelson Mandela, en el tancament del seu alegat davant de la Suprema Cort, 1964. }}
Llínea 94: Llínea 91:  
[[Image:180px-Nelson mandela.jpg|thumb|right|Escultura de Nelson Mandela en Johannesburg]]
 
[[Image:180px-Nelson mandela.jpg|thumb|right|Escultura de Nelson Mandela en Johannesburg]]
 
   
 
   
Mandela ha rebut al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha sigut l'únic estranger que ha sigut distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].
+
Mandela ha rebut al voltant de 50 doctorats honoris causa per distintes universitats del món. Junt en la [[Mare Teresa de Calcuta]], ademés de Khan Abdul Ghaffar Khan, ha sigut l'únic estranger que ha segut distinguit en Bharat Ratna, el premi civil de major prestigi de l'[[Índia]].
    
*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])  
 
*Embaixador de la consciència, premi otorgat per [[Amnistia Internacional]] ([[2006]])  
Llínea 142: Llínea 139:     
== Referències ==
 
== Referències ==
   
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson  
 
*Mandela: The Authorised Biography, per Anthony Sampson  
 
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.
 
*Long Walk to Freedom (Llarc camí a la llibertat), autobiografia de Nelson Mandela escrita en presó.
Llínea 148: Llínea 144:     
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
   
*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
 
*[http://www.zdnet.co.za/mandela Discurs en audio de 1964 , previ a la seua condena a cadena perpètua]]
 
*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]
 
*[http://www.www.anc.org.za/people/mandela.html ANC perfil de Mandela]
Llínea 154: Llínea 149:  
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
      
{{Traduït de|es|Mandela}}
 
{{Traduït de|es|Mandela}}

Menú de navegació