Canvis

Després de la victòria del Partit Nacional Surafricà en [[1948]], en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobra importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la ''Campanya de desobediència civil'' de [[1952]] , i el ''Congrés del Poble'' de [[1955]] , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta época, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell llegal de baix cost a molts negres que d'una atra manera no hagueren tingut representació llegal.

Després de la victòria del Partit Nacional Surafricà en [[1948]], en la seua política de segregació racial, (l'apartheid), Mandela cobra importància dins del Congrés Nacional Africà, especialment en la ''Campanya de desobediència civil'' de [[1952]] , i el ''Congrés del Poble'' de [[1955]] , en el que l'adopció de la "Carta de la Llibertat" proveïx el programa principal en la causa contra l'apartheid. Durant esta época, Mandela i el seu advocat amic, Oliver Hostal, dirigixen l'estudi d'advocacia que proveïx consell llegal de baix cost a molts negres que d'una atra manera no hagueren tingut representació llegal.

Inicialment compromés en els mètodos no violents de resistència, seguint la inspiració de [[Ghandi]] , Mandela i atres 150 companyers són arrestats el 5 de decembre de [[1956]], i sentenciats a presó, que complixen entre 1956 i 1961 fins a ser lliberats. Entre [[1952]] i [[1959]] el '''Congrés Nacional Africà''' patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional.

Inicialment compromés en els mètodos no violents de resistència, seguint la inspiració de [[Ghandi]] , Mandela i atres 150 companyers són arrestats el 5 de decembre de [[1956]], i sentenciats a presó, que complixen entre [[1956]] i [[1961]] fins a ser lliberats. Entre [[1952]] i [[1959]] el '''Congrés Nacional Africà''' patix una ruptura, i sorgix una nova classe d'activistes negres, els africanistes, en demanda d'accions més dràstiques contra el règim del Partit Nacional.

La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes.

La conducció del Congrés, liderada per Albert Luthuli, Oliver Hostal i Walter Sisulu senten no sols que els acontenyiments es precipiten, sino també que el seu liderage comença a estar en joc. En conseqüència reforcen la seua posició per mig d'aliances en chicotets partits polítics de diversa representació ètnica, intentant aparéixer en horisons més amplis que els africanistes.