Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  20:15 26 feb 2010
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
El '''Mercat de Colom''' és un antic mercat ubicat en la ciutat de [[Valéncia]], hui rehabilitat i dotat de comerços i establiments dedicats a l'hosteleria.
 
El '''Mercat de Colom''' és un antic mercat ubicat en la ciutat de [[Valéncia]], hui rehabilitat i dotat de comerços i establiments dedicats a l'hosteleria.
 
Es va destinar a cobrir les creixents necessitats de l'Eixamplament de Valéncia, dominat per la classe burguesa.
 
Es va destinar a cobrir les creixents necessitats de l'Eixamplament de Valéncia, dominat per la classe burguesa.
L'edifique, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple de [[arquitectura moderniste]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional.
+
L'edifique, fon concebut i realisat per l'arquitecte [[Francisco Mora Berenguer]] entre els anys [[1914]] i [[1916]]. És un clar eixemple de [[arquitectura modernista]] de principis de sigle. Està declarat ademés com a Monument Nacional.
   −
El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Cirilo Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metres i dos laterals de 7'7 metros cada una, així com d'una estructura metàlica bellament treballada.
+
El seu emplaçament llimita en els carrers Comte de Salvatierra, [[Jorge Juan]], Martínez Ferrando i [[Ciril Amorós|Ciril Amorós]] de la capital del [[Túria]]. L'edifici consta de tres naus: una principal de 18 metros i dos laterals de 7'7 metros cada una, així com d'una estructura metàlica bellament treballada.
 
Consta, d'atra banda, de dos fronteres principals i dos laterals senzilles i transparents, estes en l'estructura a la vista. Quant a les fronteres principals, la que recau al carrer [[Jorge Juan]] mostra per complet el gust i tendències regionalistes que reflexa la ideologia d'una societat burguesa valenciana en auge en l'época.
 
Consta, d'atra banda, de dos fronteres principals i dos laterals senzilles i transparents, estes en l'estructura a la vista. Quant a les fronteres principals, la que recau al carrer [[Jorge Juan]] mostra per complet el gust i tendències regionalistes que reflexa la ideologia d'una societat burguesa valenciana en auge en l'época.
 
Es nota en la seua construcció i decoració l'influència d'[[Antoni Gaudí]] i de [[Lluís Domènech i Montaner]], mestres en els que Mora va compartir taller.
 
Es nota en la seua construcció i decoració l'influència d'[[Antoni Gaudí]] i de [[Lluís Domènech i Montaner]], mestres en els que Mora va compartir taller.
Llínea 26: Llínea 26:  
El 24 de decembre de [[1916]], dia de Nit de Nadal, s'inaugurava el '''Mercat de Colom''', i segons un diari local, fon un acontenyiment espectacular: de la Plaça de Bous va eixir una cavalcada formada per la Guàrdia Municipal Montada, en els tabals i clarins de la ciutat, la Roca de la Fama, els venedors del mercat, els grups «La peixca», «Aus i carns» i «Flores, fruites i hortalices», una carrossa ocupada per la Reina de la Festa acompanyada per la seua cort d'honor. La Banda Municipal i una secció de la Guàrdia Civil van tancar el festeig.
 
El 24 de decembre de [[1916]], dia de Nit de Nadal, s'inaugurava el '''Mercat de Colom''', i segons un diari local, fon un acontenyiment espectacular: de la Plaça de Bous va eixir una cavalcada formada per la Guàrdia Municipal Montada, en els tabals i clarins de la ciutat, la Roca de la Fama, els venedors del mercat, els grups «La peixca», «Aus i carns» i «Flores, fruites i hortalices», una carrossa ocupada per la Reina de la Festa acompanyada per la seua cort d'honor. La Banda Municipal i una secció de la Guàrdia Civil van tancar el festeig.
   −
A poc a poc el mercat fon decaient a finals del [[sigle XX]], els comerciants que tenien arrendades banques a l'[[Ajuntament]] se van anar jubilant, retirant o simplement tancant pel fet que el deteriorament i la falta de manteniment del mercat espantava als seus clients. A pesar de tot, la Tinència d'Alcaldia va tindre allí la seua seu fins a l'any [[2000]].
+
A poc a poc el mercat fon decaent a finals del [[sigle XX]], els comerciants que tenien arrendades banques a l'[[Ajuntament]] se van anar jubilant, retirant o simplement tancant pel fet que el deteriorament i la falta de manteniment del mercat espantava als seus clients. A pesar de tot, la Tinència d'Alcaldia va tindre allí la seua seu fins a l'any [[2000]].
   −
En l'actualitat, després de la restauració que va culminar en el [[2003]], l'antic Mercat de Colom s'ha transformat en una galeria comercial de lux, en botigues de disseny en la seua primera planta, una cafeteria, una jamonería-tapería de lux que conviuen en els dos únics establiments originals que han perdurat: una botiga de vins delicatessen i una peixcateria; un primer soterràneu que alberga una zona d'aparcament i una atra gran zona cedida-llogada a un centre comercial El Corte Inglés, que ha instalat una botiga de llibres i discs, deixant la part central lliure per a acontenyiments culturals.
+
En l'actualitat, després de la restauració que va culminar en el [[2003]], l'antic Mercat de Colom s'ha transformat en una galeria comercial de lux, en botigues de disseny en la seua primera planta, una cafeteria, una pernileria-taperia de lux que conviuen en els dos únics establiments originals que han perdurat: una botiga de vins delicatessen i una peixcateria; un primer soterràneu que alberga una zona d'aparcament i una atra gran zona cedida-llogada a un centre comercial El Corte Inglés, que ha instalat una botiga de llibres i discs, deixant la part central lliure per a acontenyiments culturals.
    
== Descripció arquitectònica ==
 
== Descripció arquitectònica ==
Llínea 35: Llínea 35:  
L'estructura està formada per cintres i arcs de [[celosia]] metàlica realisades per mig de perfilería composta per unions reblades, i caragols en els enllaços en els pilars de fosa que soporten la coberta, en altures de 8 i 5 m, en [[capitell]] i base ornamentada.
 
L'estructura està formada per cintres i arcs de [[celosia]] metàlica realisades per mig de perfilería composta per unions reblades, i caragols en els enllaços en els pilars de fosa que soporten la coberta, en altures de 8 i 5 m, en [[capitell]] i base ornamentada.
   −
La cobertura està realisada per mig de plaques de [[fibrociment]] quadrades model «eternit», subjectes en fil d'Aram segons els seus diagonals. Les diferents altures dels draps de coberta faciliten obertures longitudinals per a iluminació i ventilació de l'espai. Al llarc del carener s'obria un lucernari que proporciona la iluminació natural de la nau.
+
La cobertura està realisada per mig de plaques de [[fibrociment]] quadrades model «eternit», subjectes en fil d'Aram segons els seus diagonals. Les diferents altures dels draps de coberta faciliten obertures longitudinals per a iluminació i ventilació de l'espai. Al llarc del carener s'obria un lucernari que proporciona l'allumenació natural de la nau.
 
[[Archiu:Mercadocolonvalencia.jpg|thumb|250px|left|Interior de l'edifici.]]
 
[[Archiu:Mercadocolonvalencia.jpg|thumb|250px|left|Interior de l'edifici.]]
Sobre la planta baixa diàfana, jalonada per les alineacions de pilars, es disponen els llocs de mercat que no corresponen als dissenys inicialment prevists, com va succeir també en la reixa perimetral. L'accés al recint es produïx per huit grans portes que proporcionen una gran permeabilitat i conecten funcionalment en l'entorn en tot el seu perímetro. Estan realisades en perfils i chapes d'acer, en elements ornamentals de fosa i forja. Les portes estan situades en els xamfrans i en els centres de cada frontera.
+
Sobre la planta baixa diàfana, jalonada per les alineacions de pilars, es disponen els llocs de mercat que no corresponen als dissenys inicialment prevists, com va succeir també en la reixa perimetral. L'accés al recint es produïx per huit grans portes que proporcionen una gran permeabilitat i conecten funcionalment en l'entorn en tot el seu perímetro. Estan realisades en perfils i chapes d'acer, en elements ornamentals de fosa i forja. Les portes estan situades en els chaflans i en els centres de cada frontera.
    
En la frontera que dona al hui carrer [[Jorge Juan]] s'ubica un pabelló destinats a usos municipals, de 31 x 7,5 m. de base, que s'eleva en un [[arc ogival]] de 16 m d'altura de clau i 13 m de llum entre soports, en la profunditat d'una crugia. Arranca de sengles cossos de base rectangular, en un dels quals es troba l'escala d'accés a la galeria superior. En l'atre es troben diverses galeries municipals distribuïdes en tres plantes. Entre abdós elements creua una galeria destinada a oficines, construïda com un pont entre els soports de l'arc. La seua eixecució, realisada a base de fàbrica de rajola en arcs, llindes, cantons i cairats de pedra artificial i basaments de pedra natural, presenta un revestiment policromat de mosaic venecià en l'arc i mosaic venecià en les voltes interiors, de la mateixa manera que els pinàculs, que estan coronats en peces ceràmiques vitrificades en colors vius. Sobre la coberta del pabelló, s'alcen dos chimeneres arrematades en formes corbes revestides en fragments ceràmics. Esta frontera presenta un programa iconogràfic i simbòlic completíssim, en el que estan presents des de la falconeria (titots, patos, gallines faisans, oques, galls) fins a la carniceria (carns, porcs, vaques, conills), passant per la peixcateria (carrancs, cigales, anguiles, peixos, moluscs), les hortalices (carabasses, dacsa, pimentons cogombres, tomaques), caragols, flors de divers tipos i, per supost, la fruita (figues, llimes, albercocs, pinyes pinyoneres, ananás, vinyes, plàtanos, melons, granades, pomes, taronges, peres). Este plantejament del programa decoratiu era comú en atres arquitectes de l'época com Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch o [[Gaudí]], pero el seu desenroll tan complet i exhaustiu recorda necessàriament a la Portada del Naiximent de la [[temple Expiatori de la Sagrada Família|Sagrada Família]] de [[Barcelona]] de [[Gaudí]], de l'erecció de la qual fon testimoni directe Francisco Mora durant els seus anys d'estudiant, en les seues visites al taller de [[Gaudí]].
 
En la frontera que dona al hui carrer [[Jorge Juan]] s'ubica un pabelló destinats a usos municipals, de 31 x 7,5 m. de base, que s'eleva en un [[arc ogival]] de 16 m d'altura de clau i 13 m de llum entre soports, en la profunditat d'una crugia. Arranca de sengles cossos de base rectangular, en un dels quals es troba l'escala d'accés a la galeria superior. En l'atre es troben diverses galeries municipals distribuïdes en tres plantes. Entre abdós elements creua una galeria destinada a oficines, construïda com un pont entre els soports de l'arc. La seua eixecució, realisada a base de fàbrica de rajola en arcs, llindes, cantons i cairats de pedra artificial i basaments de pedra natural, presenta un revestiment policromat de mosaic venecià en l'arc i mosaic venecià en les voltes interiors, de la mateixa manera que els pinàculs, que estan coronats en peces ceràmiques vitrificades en colors vius. Sobre la coberta del pabelló, s'alcen dos chimeneres arrematades en formes corbes revestides en fragments ceràmics. Esta frontera presenta un programa iconogràfic i simbòlic completíssim, en el que estan presents des de la falconeria (titots, patos, gallines faisans, oques, galls) fins a la carniceria (carns, porcs, vaques, conills), passant per la peixcateria (carrancs, cigales, anguiles, peixos, moluscs), les hortalices (carabasses, dacsa, pimentons cogombres, tomaques), caragols, flors de divers tipos i, per supost, la fruita (figues, llimes, albercocs, pinyes pinyoneres, ananás, vinyes, plàtanos, melons, granades, pomes, taronges, peres). Este plantejament del programa decoratiu era comú en atres arquitectes de l'época com Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch o [[Gaudí]], pero el seu desenroll tan complet i exhaustiu recorda necessàriament a la Portada del Naiximent de la [[temple Expiatori de la Sagrada Família|Sagrada Família]] de [[Barcelona]] de [[Gaudí]], de l'erecció de la qual fon testimoni directe Francisco Mora durant els seus anys d'estudiant, en les seues visites al taller de [[Gaudí]].
   −
A diferència de la frontera del carrer [[Jorge Juan]], la que dona a la de Comte Salvatierra, consta d'un sol pla sense volumetria, eixecutada aixina mateix en fàbrica de rajola i combinació de pedra natural i artificial. El pla d'esta frontera està llimitat lateralment per sengles columnes troncocòniques acabades en [[pinàcul]]s, en el centre del qual s'obri un gran arc parabòlic de fàbrica de rajola de dimensions semblants a l'atre i el [ del qual[Timpà (arquitectura)|tímpan]] és tancat per una colossal vidriera. La part inferior d'esta s'arremata a uns 4 m d'altura per mig de marquesina de vidre sobre tancaments metàlics. En la base dels dos grans pinàculs laterals s'ubiquen els llocs de flors, de gran llaugerea i coberta ondulada revestida també en fragments ceràmics. Esta fatada, al contrari, apareix desornamentada, a excepció d'alguns detalls aïllats i imperceptibles en el conjunt com els Moltons, els caragols, les peres i els rastos d'all.
+
A diferència de la frontera del carrer [[Jorge Juan]], la que dona a la de Comte Salvatierra, consta d'un sol pla sense volumetria, eixecutada aixina mateix en fàbrica de rajola i combinació de pedra natural i artificial. El pla d'esta frontera està llimitat lateralment per sengles columnes troncocòniques acabades en [[pinàcul]]s, en el centre del qual s'obri un gran arc parabòlic de fàbrica de rajola de dimensions semblants a l'atre i el [ del qual[Timpà (arquitectura)|tímpan]] és tancat per una colossal vidriera. La part inferior d'esta s'arremata a uns 4 m d'altura per mig de marquesina de vidre sobre tancaments metàlics. En la base dels dos grans pinàculs laterals s'ubiquen els llocs de flors, de gran llaugerea i coberta ondulada revestida també en fragments ceràmics. Esta frontera, al contrari, apareix desornamentada, a excepció d'alguns detalls aïllats i imperceptibles en el conjunt com els Moltons, els caragols, les peres i els rastos d'all.
   −
El conjunt està delimitat per una reixa perimetral d'atenció disseny, realisada en ferro i pedra natural, en els xamfrans de la qual s'alcen quatre chicotets [[edícul]]s d'una sola planta, un destinat a neteges de públic i venedors i la resta utilisats com a almagasén.
+
El conjunt està delimitat per una reixa perimetral d'atenció disseny, realisada en ferro i pedra natural, en els chaflans de la qual s'alcen quatre chicotets [[edícul]]s d'una sola planta, un destinat a neteges de públic i venedors i la resta utilisats com a almagasén.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Menú de navegació