− | El '''Mercat de Colom''', com qualsevol obra moderniste participa d'una vasta visió de l'arquitectura com a obra d'art total, en la que el disseny s'estén des de la concepció de l'edifici fins a cada un dels elements que ho formen, fent especial insistència en les arts aplicades. D'esta manera, Mora va posar especial interés en el disseny de les columnes de fosa de ferro, en la rajola, en la ceràmica policromada: utilisada com a element estètic i ornamental en mosaics i revestiments de frontres, el vidre, el cadirage de pedra, la pedra artificial, utilisada per al programa iconogràfic del Mercat i la fusteria. Segons tot allò que s'ha expost, queda patent el gust de Francisco Mora pel detall i l'estima que este arquitecte sentia per artesans i artistes. | + | El '''Mercat de Colom''', com qualsevol obra moderniste participa d'una vasta visió de l'arquitectura com a obra d'art total, en la que el disseny s'estén des de la concepció de l'edifici fins a cada un dels elements que ho formen, fent especial insistència en les arts aplicades. D'esta manera, Mora va posar especial interés en el disseny de les columnes de fosa de ferro, en la rajola, en la ceràmica policromada: utilisada com a element estètic i ornamental en mosaics i revestiments de fronteres, el vidre, el cadirage de pedra, la pedra artificial, utilisada per al programa iconogràfic del Mercat i la fusteria. Segons tot allò que s'ha expost, queda patent el gust de Francisco Mora pel detall i l'estima que este arquitecte sentia per artesans i artistes. |
| El 24 de decembre de [[1916]], dia de Nit de Nadal, s'inaugurava el '''Mercat de Colom''', i segons un diari local, fon un acontenyiment espectacular: de la Plaça de Bous va eixir una cavalcada formada per la Guàrdia Municipal Montada, en els tabals i clarins de la ciutat, la Roca de la Fama, els venedors del mercat, els grups «La peixca», «Aus i carns» i «Flores, fruites i hortalices», una carrossa ocupada per la Reina de la Festa acompanyada per la seua cort d'honor. La Banda Municipal i una secció de la Guàrdia Civil van tancar el festeig. | | El 24 de decembre de [[1916]], dia de Nit de Nadal, s'inaugurava el '''Mercat de Colom''', i segons un diari local, fon un acontenyiment espectacular: de la Plaça de Bous va eixir una cavalcada formada per la Guàrdia Municipal Montada, en els tabals i clarins de la ciutat, la Roca de la Fama, els venedors del mercat, els grups «La peixca», «Aus i carns» i «Flores, fruites i hortalices», una carrossa ocupada per la Reina de la Festa acompanyada per la seua cort d'honor. La Banda Municipal i una secció de la Guàrdia Civil van tancar el festeig. |
− | En l'actualitat, després de la restauració que va culminar en el [[2003]], l'antic Mercat de Colom s'ha transformat en una galeria comercial de lux, en botigues de disseny en la seua primera planta, una cafeteria, una jamonería-tapería de lux que conviuen en els dos únics establiments originals que han perdurat: una botiga de vins delicatesen i una peixcateria; un primer soterràneu que alberga una zona d'aparcament i una atra gran zona cedida-llogada a un centre comercial El Corte Inglés, que ha instalat una botiga de llibres i discs, deixant la part central lliure per a acontenyiments culturals. | + | En l'actualitat, després de la restauració que va culminar en el [[2003]], l'antic Mercat de Colom s'ha transformat en una galeria comercial de lux, en botigues de disseny en la seua primera planta, una cafeteria, una jamonería-tapería de lux que conviuen en els dos únics establiments originals que han perdurat: una botiga de vins delicatessen i una peixcateria; un primer soterràneu que alberga una zona d'aparcament i una atra gran zona cedida-llogada a un centre comercial El Corte Inglés, que ha instalat una botiga de llibres i discs, deixant la part central lliure per a acontenyiments culturals. |
− | En la fatada que dona al hui carrer [[Jorge Juan]] s'ubica un pabelló destinats a usos municipals, de 31 x 7,5 m. de base, que s'eleva en un [[arc ogival]] de 16 m d'altura de clau i 13 m de llum entre soports, en la profunditat d'una crugia. Arranca de sengles cossos de base rectangular, en un dels quals es troba l'escala d'accés a la galeria superior. En l'atre es troben diverses galeries municipals distribuïdes en tres plantes. Entre abdós elements creua una galeria destinada a oficines, construïda com un pont entre els soports de l'arc. La seua eixecució, realisada a base de fàbrica de rajola en arcs, llindes, cantons i cairats de pedra artificial i basaments de pedra natural, presenta un revestiment policromat de mosaic venecià en l'arc i mosaic venecià en les voltes interiors, de la mateixa manera que els pinàculs, que estan coronats en peces ceràmiques vitrificades en colors vius. Sobre la coberta del pabelló, s'alcen dos chimeneres arrematades en formes corbes revestides en fragments ceràmics. Esta frontera presenta un programa iconogràfic i simbòlic completíssim, en el que estan presents des de la falconeria (titots, patos, gallines faisans, oques, galls) fins a la carniseria (carns, porcs, vaques, conills), passant per la pescateria (carrancs, cigales, anguiles, peixos, moluscs), les hortalices (carabasses, dacsa, pimentons cogombres, tomaques), caragols, flors de divers tipos i, per supost, la fruita (figues, llimes, albercocs, pinyes pinyoneres, ananás, vinyes, plàtanos, melons, granades, pomes, taronges, peres). Este plantejament del programa decoratiu era comú en atres arquitectes de l'época com Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch o [[Gaudí]], pero el seu desenroll tan complet i exhaustiu recorda necessàriament a la Portada del Naiximent de la [[temple Expiatori de la Sagrada Familia|Sagrada Família]] de [[Barcelona]] de [[Gaudí]], de l'erecció de la qual fon testimoni directe Francisco Mora durant els seus anys d'estudiant, en les seues visites al taller de [[Gaudí]]. | + | En la frontera que dona al hui carrer [[Jorge Juan]] s'ubica un pabelló destinats a usos municipals, de 31 x 7,5 m. de base, que s'eleva en un [[arc ogival]] de 16 m d'altura de clau i 13 m de llum entre soports, en la profunditat d'una crugia. Arranca de sengles cossos de base rectangular, en un dels quals es troba l'escala d'accés a la galeria superior. En l'atre es troben diverses galeries municipals distribuïdes en tres plantes. Entre abdós elements creua una galeria destinada a oficines, construïda com un pont entre els soports de l'arc. La seua eixecució, realisada a base de fàbrica de rajola en arcs, llindes, cantons i cairats de pedra artificial i basaments de pedra natural, presenta un revestiment policromat de mosaic venecià en l'arc i mosaic venecià en les voltes interiors, de la mateixa manera que els pinàculs, que estan coronats en peces ceràmiques vitrificades en colors vius. Sobre la coberta del pabelló, s'alcen dos chimeneres arrematades en formes corbes revestides en fragments ceràmics. Esta frontera presenta un programa iconogràfic i simbòlic completíssim, en el que estan presents des de la falconeria (titots, patos, gallines faisans, oques, galls) fins a la carniceria (carns, porcs, vaques, conills), passant per la peixcateria (carrancs, cigales, anguiles, peixos, moluscs), les hortalices (carabasses, dacsa, pimentons cogombres, tomaques), caragols, flors de divers tipos i, per supost, la fruita (figues, llimes, albercocs, pinyes pinyoneres, ananás, vinyes, plàtanos, melons, granades, pomes, taronges, peres). Este plantejament del programa decoratiu era comú en atres arquitectes de l'época com Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch o [[Gaudí]], pero el seu desenroll tan complet i exhaustiu recorda necessàriament a la Portada del Naiximent de la [[temple Expiatori de la Sagrada Família|Sagrada Família]] de [[Barcelona]] de [[Gaudí]], de l'erecció de la qual fon testimoni directe Francisco Mora durant els seus anys d'estudiant, en les seues visites al taller de [[Gaudí]]. |
− | A diferència de la frontera del carrer [[Jorge Juan]], la que dona a la de comte Salvatierra, consta d'un sol pla sense volumetria, eixecutada aixina mateix en fàbrica de rajola i combinació de pedra natural i artificial. El pla d'esta fatada està llimitat lateralment per sengles columnes troncocòniques acabades en [[pinàcul]]s, en el centre del qual s'obri un gran arc parabòlic de fàbrica de rajola de dimensions semblants a l'atre i el [ del qual[Timpà (arquitectura)|tímpan]] és tancat per una colossal vidriera. La part inferior d'esta es remata a uns 4 m d'altura per mig de marquesina de vidre sobre tancaments metàlics. En la base dels dos grans pinacles laterals s'ubiquen els llocs de flors, de gran llaugerea i coberta ondulada revestida també en fragments ceràmics. Esta fatada, al contrari, apareix desornamentada, a excepció d'alguns detalls aïllats i imperceptibles en el conjunt com els Moltons, els caragols, les peres i els rastos d'all. | + | A diferència de la frontera del carrer [[Jorge Juan]], la que dona a la de Comte Salvatierra, consta d'un sol pla sense volumetria, eixecutada aixina mateix en fàbrica de rajola i combinació de pedra natural i artificial. El pla d'esta frontera està llimitat lateralment per sengles columnes troncocòniques acabades en [[pinàcul]]s, en el centre del qual s'obri un gran arc parabòlic de fàbrica de rajola de dimensions semblants a l'atre i el [ del qual[Timpà (arquitectura)|tímpan]] és tancat per una colossal vidriera. La part inferior d'esta s'arremata a uns 4 m d'altura per mig de marquesina de vidre sobre tancaments metàlics. En la base dels dos grans pinàculs laterals s'ubiquen els llocs de flors, de gran llaugerea i coberta ondulada revestida també en fragments ceràmics. Esta fatada, al contrari, apareix desornamentada, a excepció d'alguns detalls aïllats i imperceptibles en el conjunt com els Moltons, els caragols, les peres i els rastos d'all. |