Canvis

En l'any [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].

En l'any [[1739]] es retira a Oliva i es casa en una cosina seua, Margarita Pascual. En [[1742]] funda l'[[Acadèmia Valenciana]] ''dedicada a arreplegar i ilustrar les memòries antigues i modernes, pertanyents a les coses d'Espanya''. La seua censura de l'Espanya Primitiva de Francisco Javier de la Huerta i Vega, ''faula indecorosa i oposta a les verdaderes glòries d'Espanya'', li enemista en les Acadèmies de l'Història i de la Llengua. La seua edició de la ''Censura d'històries fabuloses de Nicolás Antonio'' va enfrontar a l'Acadèmia Valenciana en l'[[Inquisició]].

En aplegar [[Fernando VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carles III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá  i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat [[Joan Lluís Vives]], pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]].

En aplegar [[Ferrando VI]] al tro, el ministre Ensenada li rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per [[Carles III]], li nomena ''Alcalde de Casa i Cort''. Este li encarrega, despuix de l'expulsió dels jesuïtes ([[1767]]), un nou pla d'educació que els rectors universitaris varen trossejar i varen arruïnar sense pietat. Va ser soci de la [[Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País]], en la que va ingressar en l'any [[1776]]. En Oliva i Valéncia ho seguixen visitant vells i nous ilustrats: el mege valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, [[Francisco Pérez Bayer]], Muñoz, [[Cerdá  i Rico]], [[Cavanilles]], Blasco... Va dedicar els seus últims anys a preparar l'edició de l'Obra Completa del seu adorat [[Joan Lluís Vives]], pero li va sorprendre la mort ya octogenari en [[1781]]. Es troba enterrat en la [[Catedral de Valéncia|catedral de Valéncia]].

== Obres ==

== Obres ==