A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de Juan de Valdés; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'Antonio de Nebrija i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, a ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].
+
A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) a on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de [[Juan de Valdés]]; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'[[Antonio de Nebrija]] i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, ad ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].
{{Cita|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''|Gregori Mayans i Ciscar}}
{{Cita|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''|Gregori Mayans i Ciscar}}
−
Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]] a petició del Baró de Carteret per a una edició anglesa d'[[Don Quijote de la Mancha|El Quixot]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' ([[Londres]], J. y R. Tonson, [[1737]]). Fon reimpresa varies vegades (Ed. Juan de San Martín, [[Madrit]], [[1750]]), inclús fòra d'Espanya i traduïda també al francés.
+
Gregori Mayans feu la primera biografia sobre l'escritor espanyol i mundialment conegut [[Miguel de Cervantes]] a petició del Baró de Carteret per a una edició anglesa d'[[Don Quijote de la Mancha|El Quixot]], ''Vida de Miguel de Cervantes Saavedra'' ([[Londres]], J. y R. Tonson, [[1737]]). Fon reimpresa varies vegades (Ed. Juan de San Martín, [[Madrit]], [[1750]]), inclús fòra d'Espanya i traduïda també al francés. Se feu també una reedició en l'any [[2005]] per Ediciones Cátedra (Grupo Anaya, S.A.) Depòsit Llegal: M-13292-2005.