25 217
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''moro''' (Del llatí ''mauru'', mat. sign.), segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana…»
La paraula '''moro''' (Del llatí ''mauru'', mat. sign.), segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) la definix com:
* adj. m. Natural o propi de l'Àfrica septentrional.
* Relatiu als moros o propi d'ells.
* Per extensió, mahometà.
== Atres accepcions ==
El Diccionari també afegix atres accepcions:
* Obra de moros, nom que popularment se li dona a les construccions molt antigues, encara que el seu orige siga un atre.
* El moro o terra dels moros, el nort d'Àfrica.
* Se diu humorísticament dels chiquets quan encara no els han batejats.
* Dit d'un animal: que té el pèl negre.
* Caragol moro, caragol gros de corfa fosca no massa fi per a menjar.
* Varietat de forment en l'aresta negra.
* Folc. Moros i cristians, festa popular valenciana a on participen comparses de moros i cristians que desfilen pels carrers acompanyats de bandes de música i que també escenifiquen batalles de reconquista.
== Refranys valencians ==
* Haver moros en la costa, loc. Haver un perill o gent que pot escoltar lo que diem o lo que fem quan no volem que se nos escolte o veja.
== Orige ==
La paraula '''moro''' ve, sense dubte, del llatí ''maurus'', i del grec ''mávros'', que vol dir fosc, negre. Escritors llatins com Juvenal (60-140) i Lucano (39-65) parlen dels mauros, també coneguts com númides, que constituien en temps de Iugurta (160-104) un poble caracterisat per la seua energia fisica i la seua belicositat. Recordem a la cavalleria númida usada pels cartaginesos en les guerres púniques.
Pareix clar que la paraula [[morisc]] es forma com [[berberisc]], i es un diminutiu carinyós que es va usar per a identificar als hispano-musulmans que varen permanéixer en la península ibérica despuix de la caiguda de [[Granada]].
Curiosament té atres sinónims com morú, moreria, almoraima, etc...
En l'antiguetat clàssica, el nort d'Àfrica era conegut como Berberia o país dels berebers. El país dels mauros o mauritans es coneixia com [[Mauritania]], que despuix fon provincia romana i hui es un estat islàmic.
* ''Historia de Al'Andalus (711-1492)'' pel professor Shamsuddín Elía, citat per [[Josep Lluís Alapont i Raga]] en la seua obra ''Regne de Valéncia. Del sigle XI al XIII''.
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Moro}}
* adj. m. Natural o propi de l'Àfrica septentrional.
* Relatiu als moros o propi d'ells.
* Per extensió, mahometà.
== Atres accepcions ==
El Diccionari també afegix atres accepcions:
* Obra de moros, nom que popularment se li dona a les construccions molt antigues, encara que el seu orige siga un atre.
* El moro o terra dels moros, el nort d'Àfrica.
* Se diu humorísticament dels chiquets quan encara no els han batejats.
* Dit d'un animal: que té el pèl negre.
* Caragol moro, caragol gros de corfa fosca no massa fi per a menjar.
* Varietat de forment en l'aresta negra.
* Folc. Moros i cristians, festa popular valenciana a on participen comparses de moros i cristians que desfilen pels carrers acompanyats de bandes de música i que també escenifiquen batalles de reconquista.
== Refranys valencians ==
* Haver moros en la costa, loc. Haver un perill o gent que pot escoltar lo que diem o lo que fem quan no volem que se nos escolte o veja.
== Orige ==
La paraula '''moro''' ve, sense dubte, del llatí ''maurus'', i del grec ''mávros'', que vol dir fosc, negre. Escritors llatins com Juvenal (60-140) i Lucano (39-65) parlen dels mauros, també coneguts com númides, que constituien en temps de Iugurta (160-104) un poble caracterisat per la seua energia fisica i la seua belicositat. Recordem a la cavalleria númida usada pels cartaginesos en les guerres púniques.
Pareix clar que la paraula [[morisc]] es forma com [[berberisc]], i es un diminutiu carinyós que es va usar per a identificar als hispano-musulmans que varen permanéixer en la península ibérica despuix de la caiguda de [[Granada]].
Curiosament té atres sinónims com morú, moreria, almoraima, etc...
En l'antiguetat clàssica, el nort d'Àfrica era conegut como Berberia o país dels berebers. El país dels mauros o mauritans es coneixia com [[Mauritania]], que despuix fon provincia romana i hui es un estat islàmic.
* ''Historia de Al'Andalus (711-1492)'' pel professor Shamsuddín Elía, citat per [[Josep Lluís Alapont i Raga]] en la seua obra ''Regne de Valéncia. Del sigle XI al XIII''.
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Moro}}