| Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos. | | Gràcies a l'Emperador, l'erasmisme va poder superar la consideració de heregia en l'any [[1527]], quan [[Carles I]], pressionat per l'[[Inquisició]], va convocar una junta de teòlecs en [[Valladolit]], la Conferència de Valladolit, per a debatre entorn a les idees erasmistes, que es varen considerar lliures de heregies. Pero la mort d'Erasme, ocorreguda en [[1536]], determina que en Espanya es prohibixca la difusió de les seues obres i, en morir l'arquebisbe Manrique, dos anys despuix, l'auge de l'erasmisme inicia una decidida decadència, encara que no varen desaparéixer del tot les seues chafades lliteràries o intelectuals, que s'observen inclús en [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], qui va tindre per mestre a un decidit erasmiste, Juan López de Hoyos. |