Canvis

En [[1975]] va ingressar en el [[Partit Socialiste del País Valencià]] i en l'[[Unió General de Treballadors]] sent membre de la comissió de contes del [[PSPV-PSOE]] (fruit de la integració del [[PSPV]] en el [[PSOE]] en [[1978]]) des de [[1979]] fins a [[1985]]. Entre els anys [[1983]] i [[1989]] fon regidora de Facenda i primera tinent d'alcalde en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en l'equip municipal presidit pel seu companyer de partit [[Ricart Pérez Casat]]. Després de la dimissió d'este a finals de [[1988]], fon triada alcaldesa, en només un vot de diferència sobre el valencianiste [[Vicent González Lizondo]] (Ródenas va obtindre 14 vots enfront dels 13 d'[[Unió Valenciana]] i [[Aliança Popular]]; el [[Centre Democràtic i Social|CDS]] i [[Esquerra Unida del País Valencià|Esquerra Unida]] es van abstindre).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialiste Clementina Ródenas accedix a l'alcaldia de [[Valéncia]] gràcies a l'abstenció del CDS], ''[[El País]]'', 14 de giner de [[1989]].</ref> Ródenas fon la candidata socialista en les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals de 1991]] que va guanyar en 45.000 vots de diferència sobre la seua rival més directa, [[Rita Barberá]], del [[Partit Popular]]. No obstant, no va conseguir la majoria absoluta (va obtindre 13 dels 33 regidors) i gràcies als pactes entre el [[Partit Popular]] i [[Unió Valenciana]] Barberá fon triada alcaldesa. Durant la llegislatura [[1991]]-[[1995]] Ródenas fon cap de l'oposició municipal en l'[[Ajuntament de Valéncia]] i presidenta de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon també representant de la [[Federació Espanyola de Municipis i províncies]] en el [[Consell de les regions d'Europa]].

En [[1975]] va ingressar en el [[Partit Socialiste del País Valencià]] i en l'[[Unió General de Treballadors]] sent membre de la comissió de contes del [[PSPV-PSOE]] (fruit de la integració del [[PSPV]] en el [[PSOE]] en [[1978]]) des de [[1979]] fins a [[1985]]. Entre els anys [[1983]] i [[1989]] fon regidora de Facenda i primera tinent d'alcalde en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en l'equip municipal presidit pel seu companyer de partit [[Ricart Pérez Casat]]. Després de la dimissió d'este a finals de [[1988]], fon triada alcaldesa, en només un vot de diferència sobre el valencianiste [[Vicent González Lizondo]] (Ródenas va obtindre 14 vots enfront dels 13 d'[[Unió Valenciana]] i [[Aliança Popular]]; el [[Centre Democràtic i Social|CDS]] i [[Esquerra Unida del País Valencià|Esquerra Unida]] es van abstindre).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialiste Clementina Ródenas accedix a l'alcaldia de [[Valéncia]] gràcies a l'abstenció del CDS], ''[[El País]]'', 14 de giner de [[1989]].</ref> Ródenas fon la candidata socialista en les [[eleccions municipals espanyoles de 1991|eleccions municipals de 1991]] que va guanyar en 45.000 vots de diferència sobre la seua rival més directa, [[Rita Barberá]], del [[Partit Popular]]. No obstant, no va conseguir la majoria absoluta (va obtindre 13 dels 33 regidors) i gràcies als pactes entre el [[Partit Popular]] i [[Unió Valenciana]] Barberá fon triada alcaldesa. Durant la llegislatura [[1991]]-[[1995]] Ródenas fon cap de l'oposició municipal en l'[[Ajuntament de Valéncia]] i presidenta de la [[Diputació de Valéncia]]. Fon també representant de la [[Federació Espanyola de Municipis i províncies]] en el [[Consell de les regions d'Europa]].

En el VII Congrés del PSPV-PSOE (abril de [[1994]]), Ródenas fon triada membre de la Comissió Eixecutiva.<ref name="historia">[http://www.pspv-psoe.net/pspv/pspv/historia.php Història del PSPV-PSOE] (en valencià).</ref> En les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995|eleccions autonòmiques de 1995]] fon la número dos de la candidatura per [[Valéncia]], després de [[Joan Lerma]]. La desfeta socialista (van passar de 45 a 32 diputats, donant pas a un govern del [[Partit Popular]], encapçalat per [[Eduardo Zaplana]] va fer que el grup parlamentari socialiste quedara en l'oposició. Ródenas va ocupar el càrrec de portaveu per a assunts econòmics i de Facenda del dit grup. En [[1997]] va dimitir per motius personals.

En el VII Congrés del [[PSPV-PSOE]] (abril de [[1994]]), Ródenas fon triada membre de la Comissió Eixecutiva.<ref name="historia">[http://www.pspv-psoe.net/pspv/pspv/historia.php Història del PSPV-PSOE] (en valencià).</ref> En les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1995|eleccions autonòmiques de 1995]] fon la número dos de la candidatura per [[Valéncia]], després de [[Joan Lerma]]. La desfeta socialista (van passar de 45 a 32 diputats, donant pas a un govern del [[Partit Popular]], encapçalat per [[Eduardo Zaplana]] va fer que el grup parlamentari socialiste quedara en l'oposició. Ródenas va ocupar el càrrec de portaveu per a assunts econòmics i de Facenda del dit grup. En [[1997]] va dimitir per motius personals.

Clementina Ródenas fon triada membre del Comité Federal del [[PSOE]] en el XXXIV Congrés (juny de [[1997]]) i va formar part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments, junt en atres militants com [[José Montilla]] o [[Carmen Romero]] la qual va redactar els reglaments per a les [[eleccions primàries]] que rigen el PSOE des de llavors.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/01/19/espana/19N0034.Html La direcció del PSOE aprovarà hui el calendari de les seues eleccions primàries], ''[[El Mundo]]'', 19 de giner de [[1998]].</ref> Un mes després, al juliol, es va celebrar un congrés del partit en què Joan Lerma fon substituït per [[Joan Romero]]. Ródenas no va repetir com a membre de la Comisió Executiva.<ref name="historia" /> Al juny de [[1998]] es van celebrar les primàries per a triar el candidat del PSPV-PSOE a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. El secretari general, Joan Romero, va competir en [[Antoni Asunción]] i '''Clementina Ródenas''', que  en el recolzament del secretari general del [[PSOE]], Joaquín Almunia. Va guanyar el primer, en Ródenas com la candidata menys votada.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/06/28/espana/28N0142.html Valéncia, única comunitat en candidat «borrellista»], ''[[El món (Espanya)|El món]]'', 28 de juny de [[1998]].</ref>

Clementina Ródenas fon triada membre del Comité Federal del [[PSOE]] en el XXXIV Congrés (juny de [[1997]]) i va formar part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments, junt en atres militants com [[José Montilla]] o [[Carmen Romero]] la qual va redactar els reglaments per a les [[eleccions primàries]] que rigen el PSOE des de llavors.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/01/19/espana/19N0034.Html La direcció del [[PSOE]] aprovarà hui el calendari de les seues eleccions primàries], ''[[El Mundo]]'', 19 de giner de [[1998]].</ref> Un mes després, al juliol, es va celebrar un congrés del partit en què Joan Lerma fon substituït per [[Joan Romero]]. Ródenas no va repetir com a membre de la Comisió Executiva.<ref name="historia" /> Al juny de [[1998]] es van celebrar les primàries per a triar el candidat del [[PSPV-PSOE]] a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. El secretari general, Joan Romero, va competir en [[Antoni Asunción]] i '''Clementina Ródenas''', que  en el recolzament del secretari general del [[PSOE]], Joaquín Almunia. Va guanyar el primer, en Ródenas com la candidata menys votada.<ref>[http://www.elmundo.es/1998/06/28/espana/28N0142.html Valéncia, única comunitat en candidat «borrellista»], ''[[El món (Espanya)|El món]]'', 28 de juny de [[1998]].</ref>

Ha escrit alguns llibres i artículs sobre economia, com ''Banca i industrialisació, [[1840]]-[[1880]]'' ([[1979]]) i ''La Banca valenciana: una aproximació històrica'' ([[1982]]).

Ha escrit alguns llibres i artículs sobre economia, com ''Banca i industrialisació, [[1840]]-[[1880]]'' ([[1979]]) i ''La Banca valenciana: una aproximació històrica'' ([[1982]]).