48
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 176:
Llínea 176: − <center> − {| {{tablabonita}} border="0" style="background:#ffffff" − ! colspan="8" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |'''Población del Principado de Asturias (1787-2006)''' − |- − ! width="600" | <small> Evolución 1900-2006<ref name = "ine"> {{Cita web| título = Instituto Nacional de Estadística | url = http://www.ine.es | fechaacceso = 10/05/2007 | añoacceso = 2007 | idioma = español }}</ref> − ! width="30" | − ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año − ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes − ! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional − ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Año − ! width="20" style="background:#efefef;"| <small> Habitantes − ! width="80" style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional − |----- align="center" − | rowspan=12 align="center" | [[Imagen:Evolución demográfica de Asturias.png|400px]] − | rowspan=12 | − |----- align="center" − | [[1787]]* || 342.537 ||3,34% ||[[1960]] || 989.344 ||3,23% − |----- align="center" − | [[1857]] || 524.529 ||3,39% ||[[1970]] || 1.045.635 ||3,08% − |----- align="center" − | [[1877]] || 576.352 ||3,47% ||[[1981]] || 1.127.007 ||2,99% − |----- align="center" − | [[1887]] || 595.420 ||3,39% ||[[1991]] || 1.098.725 ||2,79% − |----- align="center" − | [[1897]] || 612.663 ||3,39% ||[[1996]] || 1.087.885 ||2,74% − |----- align="center" − | [[1900]] || 627.069 ||3,37% ||[[2001]] || 1.075.329 ||2,62% − |----- align="center" − | [[1910]] || 685.131 ||3,43% ||[[2002]] || 1.073.971 ||2,57% − |----- align="center" − | [[1920]] || 743.726 ||3,48% ||[[2003]] || 1.075.381 ||2,52% − |----- align="center" − | [[1930]] || 791.855 ||3,34% ||[[2004]] || 1.073.761 ||2,48% − |----- align="center" − | [[1940]] || 836.642 ||3,22% ||[[2005]] || 1.076.635 ||2,44% − |----- align="center" − | [[1950]] || 888.149 ||3,16% ||[[2006]] || 1.076.896 ||2,41% − |----- align="center" − |colspan="8"|*<small> Font: Les senyes de 1787 corresponen al [[cens de Floridablanca]], citats per Mª del Carmen Ansón Calvo en ''Asturies en la Espanya de Carlos III. Demografia y societat'', Universitat de Oviedo, Servici de Publicaciones.<small> − |- − |} − </center> − == Cultura ==+ − {{AP|Cultura de Asturias}} − − − − [[Imagen¡:Horreo Deva.JPG|right|thumb|250px|Un hórreo en la parroquia de Deva, en Gijón]] − − Astúries posseix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona [[Art prerrománico|prerrománica]] (''[[Art asturià]]'') en monuments com [[Santa María del Naranco]], [[Església de Santianes de Pravia|Santianes de Pravia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil preromànic ramirense (a causa de [[Ramiro I d'Asturias|Ramiro I]]) o [[San Julián de los Prados]], coneguda com Santullano ([[Oviedo]]) d'estil preromànic alfonsí (a causa de [[Alfons II d'Asturias|Alfonso II el Cast]]), tots ells a Oviedo. En el consell de Villaviciosa hi ha l'església de [[San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el «Conventín»)i l'església de Sant Salvador de Priesca. En el consell de [[Cabranes]], destaca [[Sant Julià de Viñón]]. − − El [[art romànic]] està molt present ya que tota Astúries estava encreuada per una de les ''rutes compostelanes'', destacant lo [[monestir de Sant Pere de Vilanova]] (prop de [[Ceps d'Onís]]), les esglésies de [[Església de Sant Esteve (Llauramil)|San Esteban de Llauramil]] ([[Siero]]), [[Església de Sant Joan (Amandi)|San Juan d'Amandi]] ([[Villaviciosa]]) i Santa Maria de Junc ([[Ribadesella]]). − − El [[gòtic]] no és abundant, encara que n'hi han bones mostres d'este estil com la [[catedral d'Oviedo|Catedral de Sant Salvador]] a Oviedo. − − Es troba més present el [[barroc]], per mijà de l'arquitectura palatina, en eixemples tan notables com el Palau de Camposagrado i el de Velarde — Est últim seu del [[Museu de Belles Arts d'Astúries]]. De factura barroca destaca en obra civil pública el pont i portage ([[Olloniego]]); els miliars, cadires o canapés presents al llarc de la carretera a Madrid i l'edifici balneari de Caldes de Priorio (Oviedo). − − − En 1985, la [[UNESCO]] va declarar els Monuments de [[Oviedo]] i del Regne d'Astúries Patrimoni de la Humanitat. Esta declaració afecta: la Cambra Santa de la [[catedral d'Oviedo]] i la basílica de Santullano, modernament crida San Julián de los Prados, situades a Oviedo i de l'època d'Alfons II, San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco, les dos en la falda de la muntanya Naranco en la contornada d'Oviedo i Santa Cristina de Lena prop de Pola de Lena, els tres d'època de Ramiro I i finalment la Foncalada, una font pública situada en el carrer de Foncalada en ple nucli urbà ovetense i d'època d'Alfons III.» − − Quant a l'Arquitectura Popular, el [[sitja]] asturià destaca per la seua extensió demogràfica i per la seua evolució funcional, tenint com a característica bàsica el seu desmontabilitat, podent ser fàcilment trasportat a una atra ubicació. La [[panera]] es l'evolució d'este, donant-se eixemples que superen els 100 metres cuadrats de superfície coberta. La finalitat de la sija és la de graner i dependència on guardar objectes. En l'aplegada del cultiu de la dacsa i dels fabes li va dotar dels corredors exteriors i baranes per al «curat» de les collites. − − {{VT|Bienes d'interés cultural d'Asturias}} − − == Pintura == − El millor mig per a dispondre d'una visió rigorosa de la història de la pintura a Astúries és visitant el [[Museu de Belles Arts d'Astúries]], en presència dels principals pintors asturians del segle XX: − * [[Darío de Regoyos]] ([[1857]]–[[1913]]) − * [[Marià Vaig habitar]] ([[1899]]–[[1974]]) − * [[Evaristo Vall]] ([[1878]]–[[1951]]) − * [[Nicanor Piñole]] ([[1878]]–[[1978]]) − * [[Aurelio Suárez]] ([[1910]]-[[2003]]), pintor subrealiste. − * Pelai Ortega ([[1954]]) − * [[Inocencio Urbina Vilanova]] ([[1926]]) que, sense estar la seua obra present en lo citat museu, és un dels més destacats paisagistes asturians de la segona mitat del segle XX. − − == Fotografia == − − U dels principals museus en fotografia antiga asturiana és el [[Museu Etnogràfic del Poble d'Asturias|Museu del Poble d'Astúries]] en [[Gijón]]. − Els principals fotògrafs del segle XIX a Astúries són: − * Feliciano Pardo Campos ([[1876]] - c. [[1930]]) − * José Fernández Cuétara ([[1878]] - [[1928]]) − * Ramon del Fleix ([[1834]] - [[1899]]). A partir de [[1889]] Ramón del Fleix i fills − * Fernando del Fleix ([[1848]] - [[1929]]) − * Ramón García Duarte ([[1862]] - [[1937]]) − * Jean David, fotògraf francés actiu a Astúries en 1881 - 1905 − * Marceliano Cuesta ([[1840]] - [[1903]]) − * Luis Muñiz Miranda ([[1850]] - [[1927]]) − * Modest Montoto ([[1875]]-[[1950]]) − * Baltasar Cué − − Els fotògrafs destacats del segle XX són: − * [[Javier Bauluz]] ([[1960]])( premi Puliser en 1995.) − * José Ferrero ([[1959]]) − − == Lliteratura == − {{AP|Lliteratura d'Asturias}} − [[Image:La-Regenta-i-Catedral.jpg|La Regenta i la catedral d'Oviedo|thumb|right|300px]] − Entre les seues personalitats es menester destacar: − − :* [[Gaspar Melcior de Jovellanos]] ([[1744]]–[[1811]]) − :* [[Leopoldo García-Ales Ureña (Clarí)|Leopoldo Ales Clarí]] ([[1851]]–[[1901]]) − :* [[Armando Palau Valdés]] ([[1853]]–[[1938]]) − :* [[Ramón Pérez d'Ayala]] ([[1880]]–[[1962]]) − :* [[Alfonso Camín]] ([[1890]]–[[1982]]) − :* [[Alejandro Casalot]] ([[1903]]–[[1965]]) − :* [[Carlos Bousoño]] ([[1923]]) − :* [[Ángel González]] ([[1925]]-[[2008]]) − :* [[Corín Tellado]] ([[1927]]) − :* [[Marià Antolín Estona]] ([[1943]]) − :* [[Rafael Reig]] ([[1963]]) − :* [[Xuan Bello]] ([[1965]]) − :* [[Jordi Dotze]] ([[1967]]) − :* [[Jorge Moreno]] ([[1973]]) − − == Música == − {{AP|Música d'Asturies}} − − La música i la dansa són variades i pròpies. − L'instrument més característic és la ''[[gaita asturiana|gaita de tres tubos]]'', un d'insuflació (bufador) i dos sonors (ronquàs i punteru), que s'utilisa en moltes danses populars, tocant-se acompanyada de tambor, encara que també d'atres instruments com l'acordeó o el clarinet. − − El cant tradicional més representatiu del Principat és la [[tonada]] en les seues múltiples variants. En este camp destaca la llabor de [[Joaquín Pixán]], també conegut per ser un gran tenor. − − Les formacions musicals més abundants són les diferents tendències expressives entorn de la música folk: gaiters tradicionals com [[Xuacu Amieva]], grups de la crida «música celta» ([[Llan de Cubel]], [[Nuberu (música)|Nuberu]] o [[Felpeyu]] com els més coneguts), nombroses bandes de gaites, el Colectivu Muyeres, o la fusió que representa [[Hevia]], sens faltar els cantautors com [[Toli Múrgola]], el ''showman'' [[Jerónimo Granda]] o [[Víctor Manuel (cantant)|Víctor Manuel]], autor de cançons que ya quasi formen part de la música popular asturiana, com ''La romeria'', ''El cuélebre'' o ''Astúries''. No obstant el Principat d'Astúries és també prolífic en grups de rock i pop com [[Els Berrones]] (agre-rock, del que són creadors), Els Stukas (el tema '' deAtrapado els quals'' va ser triat en [[2007]] per la [[TPA]] com el millor de la història), [[Illegals (Espanya)|Illegals]] (rock-punk), [[Warcry]] (heavy metall), [[Avalanch]] (epic metall), [[Fe de Rates]] (punk-rock), [[Meinhoff]], [[Jacky Trap]] (Nu-Metal, rock) i rock radical com [[Dixebra]]. No cal oblidar al conegut [[Melendi]], l'estil del qual va des de la rumba al pop més comercial, o [[El Son de Morfeu]]. − − A principis de la dècada de [[anys 1990|1990]], un moviment de música alternativa, molt relacionat en el gènere [[indie]] que escomençava a sorgir en la resta d'Espanya i conegut com [[Xixón Sound]], va portar incorporacions destacables com [[Australian Blonde]] o [[Manta Ray]]. Este planter no ha deixat d'aportar nous noms, com [[Jr]], [[Viva les Vegas]], [[Mus (música)|Mus]], [[Nosoträsh]] o el cantautor [[Nacho Vegas]], antic component de [[Manta Ray]]. − − == Mitologia == − {{AP|Mitologia d'Asturies}} − − A Astúries s'han creat mits que des de molt antic s'han fet populars, arribant fins als nostres dies els més coneguts: − − ==== [[Xana|Xanes]] ==== − − Són nimfes de cabell ros i molt belles que viuen prop de les fonts. Visten túniques de lli blanc i captiven en la seua veu. Són caprichoses, en general temibles, perquèe atrauen als mossos per a ofegar-los en les fonts dels rius. No poden donar de mamar els seus fills, que es crien deteriorats, i a vegades els canvien pels fills més robustos dels mortals. Poden produir mals enxisos. També poden se regalar maneges o estàtues d'or. − − ==== El [[Trasgo|Trasgu]] ==== − − És un personage chicotet, coix i en un gorro encarnat. Li agrada fer maldats. Entra en les cases canviant. Perquè no torne se li demana que faça coses que no pot i al no poder, per vergonya no torna. − − ==== El [[Nuberu (mitologia)|Ñuberu]] ==== − És el geni conductor del núvol i la tempestat i és l'equivalent en la mitologia asturiana del Zeus grec o el Júpiter Romà, sol representar-se'n com un ancià fornit de llarga barba i cabells blancs cobert en un manto i barret de color gris i una vara en la mà − − ==== El [[Cuélebre]] ==== − És una gran serp alada (equivalent al mite del dragó) que viu en el fons de les coves guardant tesors. − − ==== Les [[Ayalga]]s ==== − − Són belles, però manco que les Xanas. La seua bellesa és Terrena sens gens diabòlic. En definitiva, pertanyen al grup de dones encantades obligades a viure en misteriosos palaus plens de grans riqueses, guardats per horrorosos cuélebres (enormes colobres en ales) que pareixen escapats de l'ampli catàlec dels rèptils prehistòrics. − − ==== Les [[Bugaderes]] ==== − − Són també de la mateixa família dels Nuberos. El seu físic és desagradable; són velles de rostre ressec i angulós, que contrasta estranyament en una cabellera abundant i blanca, semblant a una esfilagarsada cua de bromera. Els ulls aguts s'entretanquen térbolament, en mirada fugissera. Veu monòtona i rovellada. Viuen a la vora dels rius o davall les aigües espumoses. Tota la seua aparent decrepitud desapareix a l'agitar-se febrilment i alegradament, mesclant-se en els remolins de les aigües en les crescudes. − − ==== Les [[Ànima en pena|Almas en Pena]] ==== − − Molt freqüents són estes aparicions que en les seues gemegoses peticions de misses o reparació de faltes, etc., aterrixen els familiars. Els relats sobre ànimes en pena suspenien l'ànim, inevitablement, en les reunions hivernals a l'amor de la llar. − − ==== [[Busgosu]] ==== − Molt freqüent en els boscos que rodegen a Siero. Se li pot observar ajudant als llenyaters de la zona o a propis animals de l'ambient. És un ser pacífic. Es caracterisa per tindre potes de cabra, cap desproporcionat en dos banyes en la part superior i peüngles. − − == Festes == − Mire [[Festas de interés turístic d'Asturies]] − − == Gastronomia == − − {{AP|Gastronomía d'Asturias}} − − Té elements que l'emparenten en la cuina gallega, normanda i bretona. − El plat més conegut és la [[Fabada Asturiana|''fabada'']], potent guisat fet en ''fabes'', una varietat de fesol blanc o fesol, acompanyades per choriç, botifarra, lacàs i cansalada. Açò se servix a banda i es coneix en el nom de ''companage''. Ademés destaca la varietat de peixos frescos i mariscos del cantàbric i la qualitat de la seua carn de vedella i de bou. − − Existixen més de cent varietats diferents d'excelents [[Formage d'Asturias|quesos]] artesans, dels que el de ''cabrales'' és el més popular i conta en denominació d'origen. Si es preferix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs en llet i les casadiellas (un tipus de crepés farcides d'una barrejada de fruites seques com a nou, almela o avellana, prèviament triturats, barrejades en sucre i regat per anís) ben fregides o al forn. − − La beguda asturiana per excelència és la [[sidra]], el procés de elaboració i formes de consum de la qual s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. En els seus pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra va alegrar i alegra [[romeria]]s'i reunions i continua exercint en [[gigre]]s'i [[palma]]s l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. Als últims anys han aparegut, en notable acceptació, les sidres de nova expressió i l'esperada [[denominació d'orige]]. − − Manco intregat, però no manco important, en l'occident també és típic el [[vi]] que es produix en eixa zona com per exemple el vi de Ceps del Narcea, encara que Astúries no té cap [[denominació d'origen]] de vins. − − == Entorn Natural == − [[Imagen:Ref.0202.jpg|300px|right|thumb|Embalse de Alfilorios y Sierra del Aramo ([[Morcín]])]] − [[Imagen:Llanes-Viango.jpg|thumb|right|300px|Llanes, en el Principado de Asturias]] − − {{AP|Lista de espais naturals d'Asturies}} − − Asturies es una comunitat montanyosa i costera que conta en numerosos i coneguts enclaus naturals (alguns d'ells protegits com Parcs Nacionals, Naturals o com Reserves de la Biosfer); es menester destacar: − − :* Cima de l'[[Angliru]] − :* [[Naranjo de Bulnes]] (Picu Urriellu) − :* Parc Nacional dels [[Pics de Europa]] − :* Cordillera del Sueve y Mirador del Fito − :* [[Ruta del Cares]] − :* [[Cap de Peñas]] y [[Cap Vidio]] − :* [[Cap de Torres]] − :* [[Plaja Silenci|Plaja del Silenci]] − :* Bufons de Llanes − :* [[Llacs de Covadonga]] (Pics de Europa) y [[Llacs de Saliencia]] ([[Somiedo]]) − :* [[Reserva de la Biosfera|Reserves de la Biosfera]] − :*[[Parc Natural de Ponga]] − :*[[Parc Natural de Redes]] − :*[[Parc Natural de Somiedo]] − :*[[Muniellos|Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos]] − − == Deport == − − [[Categoria:Astúries]]
sense resum d'edició
Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).
Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).
[[Categoria: Comunitats Autónomes d'Espanya]]
[[Imagen¡:Santullano.jpg|thumb|right|250px|San Julián de los Prados, en Oviedo]]