Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 362 bytes afegits ,  15:43 8 nov 2008
sense resum d'edició
Llínea 57: Llínea 57:     
Ademés del asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre Valencià i Català). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no gosa de l'estatus jurídic de llengua oficial.
 
Ademés del asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre Valencià i Català). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no gosa de l'estatus jurídic de llengua oficial.
 +
 +
== [[Política]] ==
 +
[[Imagen:Parlam asturias.jpg|center|thumb|500px]]
 +
 +
</br>
 +
{| {{tablabonitacentrada}}
 +
|-
 +
| colspan="9" width="60%" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''[[Elecciones autonómicas de Asturias|Elecciones Autonómicas]]'''</center>
 +
|- bgcolor="#D8D8D8"
 +
| '''Partido'''
 +
| align="right" | '''1983'''
 +
| align="right" | '''1987'''
 +
| align="right" | '''1991'''
 +
| align="right" | '''1995'''
 +
| align="right" | '''1999'''
 +
| align="right" | '''2003'''
 +
| align="right" | '''2007'''
 +
|-
 +
| bgcolor="#FF4500" | '''[[PSOE]]'''
 +
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 26
 +
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 20
 +
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21
 +
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 17
 +
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 24
 +
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 22
 +
| bgcolor="#FF6347" align="right" | 21
 +
|-
 +
| bgcolor="#1E90FF" | '''[[Partido Popular|PP]]'''
 +
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 14
 +
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 13
 +
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15
 +
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 21
 +
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 15
 +
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 19
 +
| bgcolor="#87CEFA" align="right" | 20
 +
|-
 +
| bgcolor="#32CD32" | '''[[Izquierda Unida (España)|IU]]'''
 +
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 5
 +
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4
 +
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6
 +
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6
 +
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 3
 +
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4
 +
| bgcolor="#7CFC00" align="right" | 4
 +
|-
 +
| bgcolor="#FFA500" | '''[[CDS]]'''
 +
| bgcolor="#ffffff" align="right" |
 +
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 8
 +
| bgcolor="#ffC000" align="right" | 2
 +
| bgcolor="#ffffff" align="right" |
 +
| bgcolor="#ffffff" align="right" |
 +
| bgcolor="#ffffff" align="right" |
 +
| bgcolor="#ffffff" align="right" |
 +
|-
 +
| bgcolor="#EEEE42" | '''[[Coalición Asturianista|CA]]'''
 +
| bgcolor="#FFFFff"  align="right" |
 +
| bgcolor="#FFFFff"  align="right" |
 +
| bgcolor="#FFFF42"  align="right" | 1
 +
| bgcolor="#FFFFff"  align="right" |
 +
| bgcolor="#FFFFff"  align="right" |
 +
| bgcolor="#FFFFff"  align="right" |
 +
| bgcolor="#FFFFff"  align="right" |
 +
|-
 +
| bgcolor="#00DDDD" | '''[[URAS]]/[[PAS]]'''
 +
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |
 +
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |
 +
| bgcolor="#FFFFFF" align="right" |
 +
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 1
 +
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 3
 +
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0
 +
| bgcolor="#00FFFF" align="right" | 0
 +
|- bgcolor="#EEEEEE"
 +
| '''''Total'''''
 +
| align="right" | '''''45'''''
 +
| align="right" | '''''45'''''
 +
| align="right" | '''''45'''''
 +
| align="right" | '''''45'''''
 +
| align="right" | '''''45'''''
 +
| align="right" | '''''45'''''
 +
| align="right" | '''''45'''''
 +
|}
 +
 +
<center><small>Fuentes: [http://www.mir.es Ministerio del Interior] y [http://www.facc.info Federación Asturiana de Concejos]</small></center>
 +
 +
Partits polítics més representatius en Asturies (per orde de resultats electorals):
 +
 +
*[[Partido Socialista Obrero Español]]
 +
*[[Partido Popular]]
 +
*[[Izquierda Unida (España)|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]]
 +
*[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])
 +
*[[Los Verdes-Grupo Verde]]
 +
*[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])
 +
 +
== Organisació Territorial ==
 +
 +
Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.
 +
 +
L'Estatut també parla de la possibilitat d'ordenació de [[comarques d'Asturias|comarques]], encara que llegalment no s'ha desenrollat encara.
 +
 +
A efectes jurídics a Astúries trobem tres circumscripcions electorals, sent la major de totes elles a efectes poblacionals la central.
 +
 +
Des del punt de vista judicial Astúries es dividix en 18 [[Partits judicials d'Asturias|partits judicials]], en jujats de primera instància en la capital de cada un d'ells.
 +
 +
Des del punt de vista sanitari Astúries té 8 Àrees Sanitàries, 2 Districtes Sanitaris, 66 Zones Bàsiques de Salut i 15 Zones Especials de Salut. (Senyes: [[Institut d'Informació Sanitària]], [[2002]]).
 +
 +
== Economia ==
 +
{{AP|Economía de Asturias}}
 +
La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ramaderia vacuna, agricultura (dacsa, creïlles i pomes) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no gaudix del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les drassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de la importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.
 +
A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mijana nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en 2006 (el 89,7% del PIB per capita del país).
 +
 +
== Demografia ==
 +
 +
[[Image:Demografia Astúries 2005.png|thumb|right|300px|Creiximent vegetatiu per municipis. Vert: aument, roig: disminució de la població (Senyes [http://www.ine.s'INE] 2004-2005)]]
 +
{{AP|Demografía d'Asturias}}
 +
Astúries conta en 1.074.862 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]), la qual cosa representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mijana espanyola.
 +
 +
La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En la resta dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.
 +
 +
Lo percentage de [[immigració en Espanya|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals col·lectius estrangers són el [[Ecuador|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal|portugués]] (7,34%).
 +
<center>
 +
{| {{tablabonita}} border="0" style="background:#ffffff"
 +
! colspan="8" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |'''Población del Principado de Asturias (1787-2006)'''
 +
|-
 +
! width="600" | <small> Evolución 1900-2006<ref name = "ine"> {{Cita web| título = Instituto Nacional de Estadística | url = http://www.ine.es | fechaacceso = 10/05/2007 | añoacceso = 2007 | idioma = español }}</ref>
 +
! width="30" |
 +
! width="20"  style="background:#efefef;"| <small> Año
 +
! width="20"  style="background:#efefef;"| <small> Habitantes
 +
! width="80"  style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional
 +
! width="20"  style="background:#efefef;"| <small> Año
 +
! width="20"  style="background:#efefef;"| <small> Habitantes
 +
! width="80"  style="background:#efefef;"| <small> % respecto a la nacional
 +
|----- align="center"
 +
| rowspan=12 align="center" | [[Imagen:Evolución demográfica de Asturias.png|400px]]
 +
| rowspan=12 |
 +
|----- align="center"
 +
| [[1787]]* || 342.537 ||3,34%    ||[[1960]] || 989.344  ||3,23%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1857]] || 524.529 ||3,39%    ||[[1970]] || 1.045.635 ||3,08%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1877]] || 576.352 ||3,47% ||[[1981]] || 1.127.007 ||2,99%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1887]] || 595.420 ||3,39% ||[[1991]] || 1.098.725 ||2,79%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1897]] || 612.663 ||3,39%  ||[[1996]] || 1.087.885 ||2,74%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1900]] || 627.069 ||3,37%    ||[[2001]] || 1.075.329 ||2,62%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1910]] || 685.131 ||3,43%    ||[[2002]] || 1.073.971 ||2,57%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1920]] || 743.726 ||3,48%    ||[[2003]] || 1.075.381 ||2,52%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1930]] || 791.855 ||3,34%    ||[[2004]] || 1.073.761 ||2,48%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1940]] || 836.642 ||3,22%    ||[[2005]] || 1.076.635 ||2,44%
 +
|----- align="center"
 +
| [[1950]] || 888.149 ||3,16%    ||[[2006]] || 1.076.896 ||2,41%
 +
|----- align="center"
 +
|colspan="8"|*<small> Font: Les senyes de 1787 corresponen al [[cens de Floridablanca]], citats per Mª del Carmen Ansón Calvo en ''Asturies en la Espanya de Carlos III. Demografia y societat'', Universitat de Oviedo, Servici de Publicaciones.<small>
 +
|-
 +
|}
 +
</center>
 +
 +
== Cultura ==
 +
{{AP|Cultura de Asturias}}
 +
 +
[[Imagen¡:Santullano.jpg|thumb|right|250px|San Julián de los Prados, en Oviedo]]
 +
 +
[[Imagen¡:Horreo Deva.JPG|right|thumb|250px|Un hórreo en la parroquia de Deva, en Gijón]]
 +
 +
Astúries posseix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona [[Art prerrománico|prerrománica]] (''[[Art asturià]]'') en monuments com [[Santa María del Naranco]], [[Església de Santianes de Pravia|Santianes de Pravia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil preromànic ramirense (a causa de [[Ramiro I d'Asturias|Ramiro I]]) o [[San Julián de los Prados]], coneguda com Santullano ([[Oviedo]]) d'estil preromànic alfonsí (a causa de [[Alfons II d'Asturias|Alfonso II el Cast]]), tots ells a Oviedo. En el consell de Villaviciosa hi ha l'església de [[San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el «Conventín»)i l'església de Sant Salvador de Priesca. En el consell de [[Cabranes]], destaca [[Sant Julià de Viñón]].
 +
 +
El [[art romànic]] està molt present ya que tota Astúries estava encreuada per una de les ''rutes compostelanes'', destacant lo [[monestir de Sant Pere de Vilanova]] (prop de [[Ceps d'Onís]]), les esglésies de [[Església de Sant Esteve (Llauramil)|San Esteban de Llauramil]] ([[Siero]]), [[Església de Sant Joan (Amandi)|San Juan d'Amandi]] ([[Villaviciosa]]) i Santa Maria de Junc ([[Ribadesella]]).
 +
 +
El [[gòtic]] no és abundant, encara que n'hi han bones mostres d'este estil com la [[catedral d'Oviedo|Catedral de Sant Salvador]] a Oviedo.
 +
 +
Es troba més present el [[barroc]], per mijà de l'arquitectura palatina, en eixemples tan notables com el Palau de Camposagrado i el de Velarde — Est últim seu del [[Museu de Belles Arts d'Astúries]]. De factura barroca destaca en obra civil pública  el pont i portage ([[Olloniego]]); els miliars, cadires o canapés presents al llarc de la carretera a Madrid i l'edifici balneari de Caldes de Priorio (Oviedo).
 +
 +
 +
En 1985, la [[UNESCO]] va declarar els Monuments de [[Oviedo]] i del Regne d'Astúries Patrimoni de la Humanitat. Esta declaració afecta: la Cambra Santa de la [[catedral d'Oviedo]] i la basílica de Santullano, modernament crida San Julián de los Prados, situades a Oviedo i de l'època d'Alfons II, San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco, les dos en la falda de la muntanya Naranco en la contornada d'Oviedo i Santa Cristina de Lena prop de Pola de Lena, els tres d'època de Ramiro I i finalment la Foncalada, una font pública situada en el carrer de Foncalada en ple nucli urbà ovetense i d'època d'Alfons III.»
 +
 +
Quant a l'Arquitectura Popular, el [[sitja]] asturià destaca per la seua extensió demogràfica i per la seua evolució funcional, tenint com a característica bàsica el seu desmontabilitat, podent ser fàcilment trasportat a una atra ubicació. La [[panera]] es l'evolució d'este, donant-se eixemples que superen els 100 metres cuadrats de superfície coberta. La finalitat de la sija és la de graner i dependència on guardar objectes. En l'aplegada del cultiu de la dacsa i dels fabes li va dotar dels corredors exteriors i baranes per al «curat» de les collites.
 +
 +
{{VT|Bienes d'interés cultural d'Asturias}}
 +
 +
== Pintura ==
    
[[Categoria:Astúries]]
 
[[Categoria:Astúries]]
48

edicions

Menú de navegació