Canvis

Fill d'un comerciant de la [[Plaça del Mercat]] de [[Valéncia]], estudià farmàcia en [[Barcelona]] i va obtindre la llicenciatura en l'any [[1888]]. L'any [[1892]] va conseguir el grau de doctor en [[Madrit]]. Va ser pioner de la indústria farmacèutica en [[Valéncia]], a on va fundar els '''"[[Laboratorios Farmacéuticos del Dr. Trigo]]"''', en el número 130 del carrer de [[Sagunt]]. El seu producte principal era el citrat de magnèsia efervescent, que es venia etiquetat en l'image d'una llauradora valenciana i al fons la silueta del [[Micalet]]. Posteriorment, els laboratoris s'especialisarien en la fabricació d'essències i sirops de [[taronja]] i [[llimó]]. Va ser el creador del popular refresc [[Trinaranjus]], llançat al mercat l'any [[1933]] i actualment propietat de la multinacional [[Cadbury Schweppes]].

Fill d'un comerciant de la [[Plaça del Mercat]] de [[Valéncia]], estudià farmàcia en [[Barcelona]] i va obtindre la llicenciatura en l'any [[1888]]. L'any [[1892]] va conseguir el grau de doctor en [[Madrit]]. Va ser pioner de la indústria farmacèutica en [[Valéncia]], a on va fundar els '''"[[Laboratorios Farmacéuticos del Dr. Trigo]]"''', en el número 130 del carrer de [[Sagunt]]. El seu producte principal era el citrat de magnèsia efervescent, que es venia etiquetat en l'image d'una llauradora valenciana i al fons la silueta del [[Micalet]]. Posteriorment, els laboratoris s'especialisarien en la fabricació d'essències i sirops de [[taronja]] i [[llimó]]. Va ser el creador del popular refresc [[Trinaranjus]], llançat al mercat l'any [[1933]] i actualment propietat de la multinacional [[Cadbury Schweppes]].

Militant del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], després de les eleccions municipals d'abril de [[1931]] formà part del nou consistori de Valéncia, i el 16 d'abril de [[1931]] fon escollit [[alcalde de Valéncia]]. Aprofità el càrrec pera impulsar la constitució d'una comissió regional pera redactar un proyecte d'[[Estatut d'Autonomia de Valéncia de 1931|Estatut d'Autonomia de Valéncia]] el juliol de 1931, pero hagué de posar la ciutat dos semanes en estat de guerra degut als assalts a edificis religiosos en maig de [[1931]]. Va deixar el càrrec l'octubre de [[1931]] a causa de la mala acollida de les seues iniciatives.

Militant del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], després de les eleccions municipals d'abril de [[1931]] formà part del nou consistori de Valéncia, i el 16 d'abril de [[1931]] fon escollit [[alcalde de Valéncia]]. Aprofità el càrrec pera impulsar la constitució d'una comissió regional pera redactar un proyecte d'[[Estatut d'Autonomia de Valéncia de 1931|Estatut d'Autonomia de Valéncia]] el juliol de [[1931]], pero hagué de posar la ciutat dos semanes en estat de guerra degut als assalts a edificis religiosos en maig de [[1931]]. Va deixar el càrrec l'octubre de [[1931]] a causa de la mala acollida de les seues iniciatives.

== Referències ==

== Referències ==