Canvis

El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme|judeu]] establit per la [[Alemanya Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].

El '''Gueto de Vilna''', '''Gueto de Wilno''' o '''Gueto de Vilnius''' fon el [[gueto]] [[Judaisme|judeu]] establit per la [[Alemanya Nazi]] durant el [[Holocaust]], en la [[Segona Guerra Mundial]], en [[Vilna]], ciutat que, abans de l'ocupació, pertanyia a [[Polònia]], i que ara està ubicada en [[Lituània]]. Va estar en funcionament des de [[1941]] a [[1943]].

==Antecedents==

== Antecedents ==

Segons les condicions del [[Pacte Ribbentrop-Mólotov]] entre Alemanya i l'[[Unió Soviètica]], que establia el repartiment de [[Finlàndia]], Polònia i part de l'[[Europa Oriental|Europa de l'Est]], Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de [[setembre]] de [[1939]].

Segons les condicions del [[Pacte Ribbentrop-Mólotov]] entre Alemanya i l'[[Unió Soviètica]], que establia el repartiment de [[Finlàndia]], Polònia i part de l'[[Europa Oriental|Europa de l'Est]], Vilna va ser ocupada per les forces soviètiques a finals de [[setembre]] de [[1939]].

Entre el [[4 de juliol|4]] i el [[20 de juliol]] de [[1941]] els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.

Entre el [[4 de juliol|4]] i el [[20 de juliol]] de [[1941]] els alemans en ajuda de lituans associats al règim nazi varen assessinar a 5.000 judeus en els boscs de [[Ponary]]. El [[31 d'agost]] va haver més assessinats, aproximadament de 3.500 judeus, novament en Ponary.

==Establiment==

== Establiment ==

En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, nomenats ''[[Judenraete]]''.

En [[setembre]] de 1941 els alemans varen establir dos guetos, el gueto nº 1 i el gueto nº 2, en Vilna. En el nº 1 es varen juntar artesans i treballadors en permissos (targetes grogues). Als judeus als que es creïa que eren incapaços de treballar en les seues indústries li'ls va reunir en el gueto nº 2. Varen ser establits dos Consells de judeus, nomenats ''[[Judenraete]]''.

==Liquidació==

== Liquidació ==

[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG|left|thumb|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc a on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]

[[Image:Memorial to the Jews victims of Nazi Germany in Vilnius2.JPG|left|thumb|Un monument a l'Holocaust en Subaciaus, el carrer prop del lloc a on es trobava el camp de treball esclau HKP.]]

En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francesc. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.  

En [[setembre]] de 1941, els destacaments de la ''Einsatzgruppen'', en ajuda dels auxiliars lituans, varen assessinar als primers judeus, huit chiques d'aproximadament 16 anys, açò va succeir en el parc del carrer Traku, hui dia pertanyent a l'iglésia de Sant Francesc. Acte seguit es va procedir llentament a la destrucció del gueto nº 2, la primera matança va ser de més de 2.000 judeus que els nazis varen reunir en l'actual carrer Lyda (Lydos), varen ser portats a Ponary i assessinats, hi havia hòmens, dònes i chiquets.  

Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de [[1943]]. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de [[Sobibor]] o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'[[Estònia]], mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.

Despuix d'un curt periodo d'inactivitat, els alemans varen recomençar les matances a finals de setembre de [[1943]]. Els chiquets, els vells i els malalts, que no podien treballar, varen ser enviats al camp d'extermini de [[Sobibor]] o varen ser fusilats en Ponary. Els hòmens varen ser portats als camps de treball d'[[Estònia]], mentres que les dònes varen ser enviades als camps de treball de Letonia.

==Resistència==

== Resistència ==

La [[Fareynikte Partizaner Organizatsye]] (Organisació de Partisans Units) es va formar el [[21 de giner]] de [[1942]] en el gueto de Vilna. Va prendre com a lema "No anem a anar com a ovelles al matador", resucitat aixina una frase de [[Abba Kovner]].

La [[Fareynikte Partizaner Organizatsye]] (Organisació de Partisans Units) es va formar el [[21 de giner]] de [[1942]] en el gueto de Vilna. Va prendre com a lema "No anem a anar com a ovelles al matador", resucitat aixina una frase de [[Abba Kovner]].

Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la [[Gestapo]] i lliberat per la FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure [[Kaczerginski]].

Wittenberg, un comandant dels partisans, havia segut arrestat per la [[Gestapo]] i lliberat per la FPO. La Gestapo va amenaçar en liquidar a la població sancera del gueto si Wittenberg no s'entregava. Despuix d'una discussió en el sí de la dirigencia partisana, Wittenberg es va rendir, i va ser assessinat dos dies més tart. Este event fonamental va ser commemorat en una cançó que va escriure [[Kaczerginski]].

==Vore també==

== Vore també ==

*[[Holocaust en Lituània]]

* [[Holocaust en Lituània]]

*[[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]

* [[Anex:Guetos judeus baix el règim Nazi]]

==Fonts==

== Fonts ==

*[http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna.asp Gueto de Vilna - Yad Vashem]

* [http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna.asp Gueto de Vilna - Yad Vashem]

*[http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?moduleid=10007209 Enciclopèdia de l'Holocaust - Vilna]

* [http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?moduleid=10007209 Enciclopèdia de l'Holocaust - Vilna]

*[http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna_partisans.asp Partisans de Vilna]

* [http://www1.yadvashem.org/yv/es/exhibitions/music/vilna_partisans.asp Partisans de Vilna]

[[Categoria:Judaisme en Lituània]]

[[Categoria:Judaisme en Lituània]]