25 948
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Félix Pizcueta Gallel''', conegut com '''Fèlix Pizcueta''' o '''Feliu Pizcueta''' (Valéncia, 20 de novembre de 1837 - 19 d'agost de 1890…»
'''Félix Pizcueta Gallel''', conegut com '''Fèlix Pizcueta''' o '''Feliu Pizcueta''' ([[Valéncia]], [[20 de novembre]] de [[1837]] - [[19 d'agost]] de [[1890]]) fon un mege, periodiste, escritor, dramaturc, poeta i polític [[Valencians|valencià]]. Cofundador junt a [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]] de la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, coneguda popularment com [[Lo Rat Penat]].
== Biografia ==
Feliu Pizcueta naixqué el 20 de novembre de l'any 1837 en la ciutat de Valéncia.
Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[José Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic [[El Mercantil Valenciano]], a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].
Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.
Fèlix Pizcueta fallí el 19 d'agost de l'any 1890.
== Obra ==
* ''L'ermita de sant Mateu'' (1868), [[sainet]] en [[llengua valenciana]].
* ''La insurrección de Alahuar'' (1878)
* ''Gabriela'' (1883)
* ''El administrador de la baronesa'' (1878)
* ''En la maroma. Historia de una volatinera'' (1881)
* ''Historia de un reo de muerte'' (1882)
== Vore també ==
* [[Lo Rat Penat]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9lix_Pizcueta Fèlix Pizcueta en Wikipedia]
== Biografia ==
Feliu Pizcueta naixqué el 20 de novembre de l'any 1837 en la ciutat de Valéncia.
Es va llicenciar en Medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i eixercí en Íxar i [[Moncada]], fins que fon nomenat forense en el [[Grau de Valéncia]]. En l'any [[1864]] es va iniciar en el periodisme escrivint artículs de caràcter polític en el diari ''Los Dos Reinos'', orgue del [[Partit Progressiste]] en Valéncia. Fon secretari de la Junta Revolucionària que dirigí en Valéncia la revolució de [[1868]] que va posar fi al regnat d'[[Isabel II]], i fon diputat provincial de Valéncia de [[1868]] a [[1871]]. Marchà a [[Madrit]] junt a [[José Peris i Valero]], a on fon director de Sanitat del Ministeri de Governació, i dirigí el diari ''La Nación'', a on es va posicionar a favor dels progressistes de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Quan es va produir la [[Restauració borbònica]] pergué interés per la política i tornà a Valéncia en [[1874]]. En la ciutat de Valéncia treballà com a redactor del periòdic [[El Mercantil Valenciano]], a on va contactar en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente Olivares]], en els qui fundaria la societat lliterària [[Lo Rat Penat]], de la que fon president entre [[1878]] i [[1879]] i despuix entre [[1884]] i [[1886]].
Encara que políticament era [[Progressisme|progressiste]], la seua actitut dins de la [[Renaixença valenciana]] fon moderada, de la mateixa manera que Llorente, ya que considerava la poesia i l'erudició com una mera efusió sentimental. Escrigué teatre en castellà i poesia en valencià, que fon premiada en els [[Jocs Florals de Lo Rat Penat]] de [[1880]]. En l'any [[1884]] fon elegit regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], càrrec que ocupà fins al seu decés, i també fon nomenat croniste de la ciutat. També publicà artículs en l'Institut Mèdic Valencià.
Fèlix Pizcueta fallí el 19 d'agost de l'any 1890.
== Obra ==
* ''L'ermita de sant Mateu'' (1868), [[sainet]] en [[llengua valenciana]].
* ''La insurrección de Alahuar'' (1878)
* ''Gabriela'' (1883)
* ''El administrador de la baronesa'' (1878)
* ''En la maroma. Historia de una volatinera'' (1881)
* ''Historia de un reo de muerte'' (1882)
== Vore també ==
* [[Lo Rat Penat]]
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%A9lix_Pizcueta Fèlix Pizcueta en Wikipedia]