25 950
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Anaxàgores''' (Clazomene, antiga Grècia, 483 a. C. - Lampsacus, antiga Grècia, 428 a. C.), fon un filòsof presocràtic que introd…»
'''Anaxàgores''' ([[Clazomene]], [[antiga Grècia]], [[483 a. C.]] - [[Lampsacus]], [[antiga Grècia]], [[428 a. C.]]), fon un filòsof presocràtic que introduí la noció de nous (''νοῦς'', ment o pensament) com a element fonamental de la seua concepció filosòfica.
Anaxàgores naixqué en Clazómenas o Clazomene (en l'actual [[Turquia]]) i es va traslladar a [[Atenes]] (cap a 483 a. C.), per la destrucció i reubicació de Clazómenas despuix del fracàs del tumult jònic contra el domini de [[Pèrsia]]. Fon el primer pensador estranger en establir-se en Atenes.
Entre els seus alumnes es trobaven l'estadiste grec [[Pericles]], [[Arquelao]], [[Protàgores d'Abdera]], [[Tucídides]], el dramaturc grec [[Eurípides]], i es diu que també [[Demòcrit]] i [[Sócrates]].
Anaxàgores donà també un gran impuls a l'investigació de la naturalea fundada en l'experiència, la memòria i la tècnica. Ad ell se li atribuïxen les explicacions racionals dels [[Eclipse|eclipses]] i de la respiració dels peixos, com també investigacions sobre l'anatomia del [[cervell]].
Coneixedor de les doctrines de Anaxímenes, Parménides, Zenón i Empédocles, Anaxàgores havia ensenyat en Atenes durant uns trenta anys, quan es va exiliar despuix de ser acusat d'impietat en sugerir que el [[Sol]] era una massa de ferro candent i que la [[Lluna]] era una roca que reflectia la llum del Sol i procedia de la [[Terra]].
Marchà a Jonia (actual Anatòlia) i es va establir en Lámpsaco o Lampsacus (una colónia de [[Mileto]]), a on, segons diuen, es va deixar morir de fam ([[Diógenes Laercio]], II, 14). És segur, en tot cas, que en tal lloc fon venerat ([[Aristóteles]], Rhet. 1398 b 16) i inclús va deure d'haver un grup de seguidors seus ([[Eusebio de Cesarea]], Praeparatio Ev., 10, 14).
== Cites ==
{{Cita|Si m'enganyes una volta, teua és la culpa; si m'enganyes dos, és meua.|Anaxàgores}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Anax%C3%A1goras Anaxàgores en Wikipedia]
Anaxàgores naixqué en Clazómenas o Clazomene (en l'actual [[Turquia]]) i es va traslladar a [[Atenes]] (cap a 483 a. C.), per la destrucció i reubicació de Clazómenas despuix del fracàs del tumult jònic contra el domini de [[Pèrsia]]. Fon el primer pensador estranger en establir-se en Atenes.
Entre els seus alumnes es trobaven l'estadiste grec [[Pericles]], [[Arquelao]], [[Protàgores d'Abdera]], [[Tucídides]], el dramaturc grec [[Eurípides]], i es diu que també [[Demòcrit]] i [[Sócrates]].
Anaxàgores donà també un gran impuls a l'investigació de la naturalea fundada en l'experiència, la memòria i la tècnica. Ad ell se li atribuïxen les explicacions racionals dels [[Eclipse|eclipses]] i de la respiració dels peixos, com també investigacions sobre l'anatomia del [[cervell]].
Coneixedor de les doctrines de Anaxímenes, Parménides, Zenón i Empédocles, Anaxàgores havia ensenyat en Atenes durant uns trenta anys, quan es va exiliar despuix de ser acusat d'impietat en sugerir que el [[Sol]] era una massa de ferro candent i que la [[Lluna]] era una roca que reflectia la llum del Sol i procedia de la [[Terra]].
Marchà a Jonia (actual Anatòlia) i es va establir en Lámpsaco o Lampsacus (una colónia de [[Mileto]]), a on, segons diuen, es va deixar morir de fam ([[Diógenes Laercio]], II, 14). És segur, en tot cas, que en tal lloc fon venerat ([[Aristóteles]], Rhet. 1398 b 16) i inclús va deure d'haver un grup de seguidors seus ([[Eusebio de Cesarea]], Praeparatio Ev., 10, 14).
== Cites ==
{{Cita|Si m'enganyes una volta, teua és la culpa; si m'enganyes dos, és meua.|Anaxàgores}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Anax%C3%A1goras Anaxàgores en Wikipedia]