| [[1472]].- [[Joan Esteve]], notari i escritor valencià en su obra "Liber Elegantiarum", diccionario Latin-Valenciano, dice: ‘Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, '''latina et valentiana lingua''' exactissima iligencia emmendatus...’. | | [[1472]].- [[Joan Esteve]], notari i escritor valencià en su obra "Liber Elegantiarum", diccionario Latin-Valenciano, dice: ‘Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, '''latina et valentiana lingua''' exactissima iligencia emmendatus...’. |
− | [[1473]].- Entre els anys 1473 i [[1507]].- Es varen escriure les “Regles per a esquivar vocables”, de Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau, catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; més '''lo vulgar català e valentià és dir reyna''', car regina nos diu sino en cobles o per trones....” | + | [[1473]].- Entre els anys 1473 i [[1507]].- Es varen escriure les “[[Regles d'esquivar vocables|Regles per a esquivar vocables]]”, de Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau, catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; més '''lo vulgar català e valentià és dir reyna''', car regina nos diu sino en cobles o per trones....” |
| [[1475]].- Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l'inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d'abril de 1475, es parla d'una biblia “de forma major '''en lengua valenciana''', de empremta”, i en un atre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –seguix dient Sanchis Guarner (sic)– es nomena “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, en cobertes de fusta en quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48 | | [[1475]].- Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l'inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d'abril de 1475, es parla d'una biblia “de forma major '''en lengua valenciana''', de empremta”, i en un atre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –seguix dient Sanchis Guarner (sic)– es nomena “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, en cobertes de fusta en quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48 |