Llínea 130: |
Llínea 130: |
| [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]] | | [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”" (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]] |
| | | |
− | === Valencià de Transició === | + | === [[Tortosí|Valencià de Transició]] === |
| El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]]. | | El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]]. |
| | | |
Llínea 138: |
Llínea 138: |
| * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix. | | * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix. |
| | | |
− | === Valencià Septentrional === | + | === [[Valencià Septentrional]] === |
| El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son: | | El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son: |
| | | |
Llínea 148: |
Llínea 148: |
| * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave''). | | * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave''). |
| | | |
− | === Valencià Apichat === | + | === [[Valencià Apichat]] === |
| L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]]. | | L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]]. |
| | | |
Llínea 157: |
Llínea 157: |
| * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. | | * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. |
| | | |
− | === Valencià Meridional === | + | === [[Valencià Meridional]] === |
| El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques: | | El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques: |
| | | |
Llínea 163: |
Llínea 163: |
| * El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''. | | * El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''. |
| | | |
− | === Valencià Alacantí === | + | === [[Valencià Alacantí]] === |
| L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques: | | L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques: |
| | | |