26 079
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Fon dirigent polític de la [[Primera Internacional]] ([[1864]]) i de la [[Segona Internacional]] ([[1889]]). També va ajudar financerament a Marx per a que publicara ''El capital'' ([[1867]]). Les seues activitats periodístiques varen contribuir significativament a la difusió del [[marxisme]] a través d'obres com ''Anti-Dühring'' ([[1877]]) i ''Del socialisme utòpic al socialisme científic'' ([[1880]]).
Fon dirigent polític de la [[Primera Internacional]] ([[1864]]) i de la [[Segona Internacional]] ([[1889]]). També va ajudar financerament a Marx per a que publicara ''El capital'' ([[1867]]). Les seues activitats periodístiques varen contribuir significativament a la difusió del [[marxisme]] a través d'obres com ''Anti-Dühring'' ([[1877]]) i ''Del socialisme utòpic al socialisme científic'' ([[1880]]).
Despuix de la mort de Marx, en [[1883]], escrivia el revolucionari [[Lenin]]: «Engels, solament, continuava sent el conseller i guia dels socialistes europeus». Engels va editar i va publicar el segon i tercer tom de ''El capital'' i va organisar les notes de Marx per a compondre ''Teories sobre la plusvalia'', que despuix publicaria Kautsky com a «quart volum». Ademés dels seus estudis econòmics i filosòfics, Engels es va ocupar intensament del desenroll de les ciències naturals, matemàtiques i va continuar treballant en el desenroll teòric de la seua cosmovisió en ''La dialèctica de la naturalea'' ([[1883]]), ''L'orige de la família, la propietat privada i l'Estat'' ([[1884]]) i ''Ludwig Feuerbach i el fi de la filosofia clàssica alemana'' ([[1888]]), assentant aixina les bases per al materialisme dialèctic posterior.
Engels es nega a assignar a la filosofia el paper de ciència de les ciències i fa recalcament en el valor metodològic d'aquella, sent d'important contribució la seua llògica dialèctica, teoria del coneiximent i la seua crítica de l'[[agnosticisme]]. Els seus coneiximents polifacètics li varen permetre classificar les ciències basant-se en les seues conexions en les formes objectives del moviment de la matèria. «Va aplicar métodos dialèctics a les “ciències naturals” i també va utilisar els seus coneiximents d'[[antropologia]] per a produir un estudi dels orígens històrics de la propietat privada i l'opressió de les dònes». En la seua correspondència en [[Franz Mehring]], Engels va posar de manifest l'interacció d'infraestructura econòmica en la superestructura en el desenroll de l'ideologia (filosofia, religió, art) com «un procés que s'opera pel nomenat pensador» pero que «les verdaderes forces propulsores que ho mouen, permaneixen ignorades» i «s'imaginen, puix, forces propulsores falses» generant una falsa consciència al pensador.
Engels mostrava també interés en el moviment revolucionari rus i va redactar una série d'artículs dedicats a les relacions socials en eixe país. Segons [[Isaiah Berlin]], foren les obres d'Engels, en lloc de les de Marx, la font principal del materialisme històric i dialèctic de Plejánov, Kautsky, Lenin, Trotski, Mao i inclús Stalin. La relació entre la teoria de Marx i Engels és encara objecte de debat dins del marxisme.
En agost de [[1895]], als 74 anys, Engels va morir de càncer d'esòfec en Londres. Les seues cendres varen ser escampades per Beachy Head, prop de Eastbourne. Despuix de la seua mort, Lenin va escriure:
{{Cita|En la seua mort els revolucionaris russos han perdut al millor dels seus amics. ¡Honrem sempre la memòria de Frederic Engels, gran lluitador i mestre del proletariat!}}
(Secció per completar)
(Secció per completar)