1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 43:
Llínea 43: + + + + + +
→Els ultims anys
== Els ultims anys ==
== Els ultims anys ==
En 1971 Borges publicà en [[Buenos Aires]] el cont llarc titulat ''El congreso''. Al any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu cont ''"El otro".'' En 1973 fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En 1973 va reunir per primera vegada en un volumen les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.
En 1971 Borges publicà en [[Buenos Aires]] el cont llarc titulat ''El congreso''. Al any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu cont ''"El otro".'' En 1973 fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En 1973 va reunir per primera vegada en un volumen les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.
En 1980 firmà una Solicitut pels desapareguts en el diari Clarín. Borges diu al respecte: "una vesprada vingueren a casa les Yayes i Mares de "Plaza de Mayo" a contar-me lo que passava. Algunes serien histrioniques, pero yo senti que moltes ploraven sincerament perque u sent la veracitat. Pobres dones, tan desolades. Aço no vol dir que els seus fills foren invariablement innocents pero no importa. Tot acusat te dret, almenys, a un fiscal per no parlar d'un advocat defensor. Tot acusat te dret a ser jujat. Quan em vaig enterar de tot est assunte dels desapareguts em sente terriblement mal. Em van dir que un general havia comentat que si entre cent persones segrestades, cinc eren culpables, estava justificada la matança de les noranta-cinc restants. Hauria hagut d'oferir-se ell per a ser segrestat, torturat i mort per a provar esta teoria, per a donar validea al seu argument!"
En l'any 1982 va condenar l'invasio argentina de les [[Illes Malvines]], i valorà positivament les conseqüencies de la derrota: "...si s'hagueren reconquistat les Malvines, possiblement els militars s'hagueren perpetuat en el poder i tendriem un regim d'aniversaris, d'estatues eqüestres, de falta de llibertat total. Ademes, yo crec que la guerra es fiu per ad aixo, no?".
En 1986 començà la seua residencia en [[Ginebra]], ciutat a la que li va unir un profon amor i a la qual Borges hi havia designat "una de mis patrias",a on va moure el [[14 de juny]] de 1986 victima d'un cancer hepatic. Obedeint la seua darrera voluntat, els seus restes estan en el cementeri de [[Plainpalais]] (en la part sur de dita ciutat). La llàpida, realisada per l'escultor argenti [[Eduardo Longato]], es d'una pedra blanca i aspra. En l'alt de la seua cara anterior es pot llegir "Jorge Luis Borges" i, davall, "And ne forhtedon na", junt a un gravat circular en set guerrers, una chicoteta Creu de Gales i els anys "1899/1986".