1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − + + + + + + + + + + + + + +
→Inicis de la seua carrera lliteraria
Va publicar articuls en la revista Cosmópolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nomes es publiquen dos numeros), i tambe publica en Nosotros, dirigida per Alfredo Bianchi. En 1922 visita a [[Leopoldo Lugones]] junt [[Eduardo González Lanuza]]; per a entregar-li el segon (i últim) numero de Prisma. En agost de 1924 funda Proa junt [[Ricardo Güiraldes]], autor de [[Don Segundo Sombra]]; [[Alfredo Branden Caraffa]] i [[Pablo Rojas Paz]]. En l'any 1931 es publica el primer numero de Sur, dirigida per [[Victoria Ocampo]]; en est primer numero Borges colabora en un articul dedicat al coronel Ascasubi.
Va publicar articuls en la revista Cosmópolis (espanyola), funda la revista mural Prisma (de la que nomes es publiquen dos numeros), i tambe publica en Nosotros, dirigida per Alfredo Bianchi. En 1922 visita a [[Leopoldo Lugones]] junt [[Eduardo González Lanuza]]; per a entregar-li el segon (i últim) numero de Prisma. En agost de 1924 funda Proa junt [[Ricardo Güiraldes]], autor de [[Don Segundo Sombra]]; [[Alfredo Branden Caraffa]] i [[Pablo Rojas Paz]]. En l'any 1931 es publica el primer numero de Sur, dirigida per [[Victoria Ocampo]]; en est primer numero Borges colabora en un articul dedicat al coronel Ascasubi.
En 1923, en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, [[Fervor de Buenos Aires]], en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada apresuradament, en la que es posaren algunes errates i que, ademes, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mmateix Borges.
En 1923, en vespres d'un segon viage a [[Europa]], Borges publicà el seu primer llibre de poesia, ''Fervor de Buenos Aires'', en el que es prefigura, segons paraules del propi Borges, tota la seua obra posterior. Fon una edició preparada apresuradament, en la que es posaren algunes errates i que, ademes, no tenia prolec. Per a la tapa sa germana Norah realisà un gravat. S'editaren uns trescents eixemplars; els pocs que es conserven son considerats tesors pels bibliofils i en alguns s'aprecien correccions manuscrites realisades pel mmateix Borges.
Despres d'un any en Espanya i instalat definitivament en la seua ciutat natal a partir de 1924, Borges colaborà en algunes revistes lliteraries i en dos llibres adicionals, ''Luna de enfrente'' e ''Inquisiciones''. En els trenta anys següents, Borges es transformaria en u dels mes brillants i mes polemic escritor d'[[América]].
Mes tart colaborà, entre unes atres publicacions, en Martín Fierro, una de les revistas clau de l'historia de la lliteratura argentina de la primera mitat del sigle XX. No obstant la seua formacio europeiste, reivindicà tematicament les seues arraïls argentines.
En 1930 Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayo Pedro Figari. Ademes, va coneixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despres seria el seu amic i en el que publicaria numerossos texts: [[Adolfo Bioy Casares]].
En 1935 edità ''Historia universal de la infamia'', una serie de relats breus, entre ells, ''"Hombre de la esquina rosada"''. Al any següent es publicaren els ensajos d'''Historia de la eternidad'', a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora.
En la ajuda del poeta [[Francisco Luis Bernárdez]], va aconsseguir en 1938 treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny de Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers conts.
En 1941 publicà ''Antología Poética Argentina'' i edità el volumen de narracions ''El jardín de senderos'' que es bifurquen, obra en la que es fiu acreedor al Premi Nacional de Lliteratura d'Argentina. Al any següent aparegue ''Seis problemas para don Isidro Parodi'', llibre de narracions que escrigui en colaboracio en Bioy Casares.
== Madurea ==
Els inicis de la decada de 1950 marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nombrà president en 1950, carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la literatura gauchesca"''.