Canvis

'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[MadriT]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].

'''Guillem de Castro i Bellvís''' ([[Valéncia]], [[4 de novembre]] de [[1569]] – [[Madrit]], [[28 de juliol]] de [[1631]]), en [[espanyol]] ''Guillén de Castro'', fon un [[dramaturc]] valencià d'[[Espanya]], considerat com el més important de la [[escola valenciana]] de fins del [[sigle XVI]] i un dels més destacats de la [[comedia nova lopesca]], desenrollada a partir de la irrupció en el teatre de [[Lope de Vega]].

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]]'' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és 1605 per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar (Lisboa, 1605) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Veja: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en 1973 (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquella important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, 1605'', Toulouse-LeMirail, 1977).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]]'' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és 1605 per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar (Lisboa, 1605) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Veja: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en 1973 (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquella important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, 1605'', Toulouse-LeMirail, 1977).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}