1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 79:
Llínea 79: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→El curiós impertinent
==== ''El curiós impertinent'' ====
==== ''El curiós impertinent'' ====
Escrita cap a 1606, poc després de publicar-se la primera part del ''Quixot'' de 1605, és una de les cimes de la dramatúrgia guilleniana. Presa el seu asunte de «[[El curiós impertinent]]» de [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], novela intercalada en la primera part de la màxima narració cervantina. Pero Guillem de Castro amplia els antecedents, la intriga es fa més complexa i matisa la caracterisació sicològica dels personages en gran penetració, construint verosímils situacions dramàtiques. Ademés d'això, modifica el desenllaç per a fer honor a la justícia poètica, que exigia que els sacrificis en pro de l'amistat de Lotario siguen pagats en l'única mort d'Anselmo i la consecució per fi de Camila, la dona amada, que prèviament havia sacrificat Lotario al caprig del seu amic.
Escrita cap a 1606, poc després de publicar-se la primera part del ''Quixot'' de 1605, és una de les cimes de la dramatúrgia guilleniana. Presa el seu asunte de «[[El curiós impertinent]]» de [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], novela intercalada en la primera part de la màxima narració cervantina. Pero Guillem de Castro amplia els antecedents, la intriga es fa més complexa i matisa la caracterisació sicològica dels personages en gran penetració, construint verosímils situacions dramàtiques. Ademés d'això, modifica el desenllaç per a fer honor a la justícia poètica, que exigia que els sacrificis en pro de l'amistat de Lotario siguen pagats en l'única mort d'Anselmo i la consecució per fi de Camila, la dona amada, que prèviament havia sacrificat Lotario al caprig del seu amic.
==== ''El senyor Quixot de la Manxa'' ====
La datació és semblant a la del ''Curiós impertinent'' (encara que esta adaptació no té la qualitat de la comèdia mencionada) i l'assunt es pren, no del fil principal del ''Quixot'', sino dels embolics de novela eixemplar que protagonisen Cardenio, Luscinda, Fernando i Dorotea, presos dels capítuls XXIII a XXX i XXXVI de la primera part de l'obra cima de Cervantes. En esta versió [[Alonso Quijano|Don Quixot]] i [[Sancho Panza|Sancho]] són mers contrapunts còmics, que, com a personages de [[farsa]] ridícula o pas de [[Lope de Roda]], protagonisen excursions en la trama principal en forma de «[[entremés]] a bastonades».
==== ''El perfecte cavaller'' ====
Es tracta d'una tragicomèdia escrita entre 1610 i 1615 de perfecta estructura que mostra els motius recurrents de la comèdia barroca: l'honor, la llealtat al monarca i la noblea eixemplar del cavaller perfecte, el senyor Miguel Llamps. Al seu voltant quatre personages són governats per la seua invencible passió: el rei ama a Diana pero és rebujat. La reina ama a Ludovic (germà de Diana) i és corresposta, pero esta, conscient del seu deure conjugal i obligada pel seu sentit de l'honra, es resistix a deixar-se portar per l'amor.
==== ''El Narciso segons la seua opinió'' ====
Escrita entre 1612 i 1615, esta obra ha segut considerada el precedent de la «[[comèdia de figurant]]», desenrollada plenament en la segona generació de dramaturcs barrocs, en obres com ''[[El bonico el senyor Diego]]'' (1662), de [[Agustín Moreto]].
==== ''Les joventuts del Cid'' ====
Composta entre [[1605]] i [[1615]] i de caràcter històric-llegendari, està inspirada en el cicle de [[romanç]]s sobre el Cid i ha segut considerada tradicionalment per la crítica com l'obra cima de Guillén de Castro. La intriga descendix d'una cadena que conecta l'èpica tardana de les ''[[Joventuts de Rodrigo]]'' i les cròniques [[Alfons X el Sabio|alfonsines]] en el romancer i d'ací es refon en la tradició dramàtica d'utilisar les llegendes històriques per a crear un teatre nacional, llabor que devem tant a Lope de Vega com a Guillén de Castro.<ref>Hostaler Romans ya parlava del «bon instint d'apoderar-se dels assunts històrics i cavallerescs nacionals més propis per a excitar la simpatia del públic espanyol, Calcant-los sobre els nostres antics romancers, i impregnant-los en el seu mateix colorit» en ''Dramàtics contemporanis a Lope de Vega'', Madrid, Biblioteca d'Autors Espanyols, 1951 (1a edició de 1857), p. XXIX. ''Apud'' Gemma Domingo Carvajal, [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//02.GDC_CAP2.Pdf ''op. cit.'', cap. II, p. 39.]</ref>
L'obra conté abundants passages de gran vigor poètic i emocionat lirisme, com es pot apreciar en el [[monòlec]] de Rodrigo que, després de conéixer l'afront patit per son pare, es dispon a reparar l'ofensa, conscient de la desgràcia que en els amors de Ximena tal acte pot ocasionar:
<div class style="-moz-column-count:2; column-count:2;">
{{Cita|
:Suspens, d'afligit,
:estic, Fortuna, ¿és cert lo que veig?
:tan en el meu dany ha segut
:la teua mudança, ¡que és teua i no la crec!
:Possible va poder ser que permetera
:la teua inclemència que fora
:mon pare l'ofés, ¡estranya pena!
:i l'ofensor... ¿el pare de Ximena?
:¿Qué faré, sort atrevida,
:si ell és l'ànima que em va donar la vida?
:¿Qué faré (¡terrible calma!)
:si ella és la vida que em té l'ànima?
:Mesclar volguera, en confiança teua,
:la meua sanc en la seua,
:¿i he d'abocar la seua sanc? ¡Brava pena!
:¿yo he de matar el pare de Ximena?
:Mes ya ofén este dubte
:al sant honor que la meua opinió sustenta;
:raó és que sacse
:d'amor el jou, i el bascoll exenta,
:acodixca al que soc; que havent segut
:mon pare l'ofés,
:¡poc importa que fora amarga pena!
:l'ofensor el pare de Ximena.
:::<nowiki>[...]</nowiki>
:Tot és poc, tot és res
:en desconte d'un agreuge,
:el primer que s'ha fet
:a la sanc de Laín Calvo.|''Les joventuts del Cid'', vv. 518-541 i 554-557<br />ed. De Stefano Arata, Barcelona, Crítica, 1996.}}
</div>
S'unixen en ''Les joventuts del Cid'' els temes d'honor i deure, d'amor i raó d'estat, en una visió sobretot exaltadora de les qualitats de l'héroe, que es manifesten en un conjunt d'actituts eixemplars en el seu rei, son pare, el seu deure i la seua amada. Corneille, en canvi, remarca en la intriga amorosa i veu el Cid sobretot com un galant. L'obra ha segut representada ben freqüentment en totes les époques i és la principal responsable de la fama perdurable de Guillemn de Castro.
=== Obra menor ===
La major part de la seua obra no dramàtica es troba en les actes de l'Acadèmia dels Nocturns. Allí figuren poemes de circumstàncies i composicions en prosa: un «Discurs lloant el secret d'amor», dos «Disquisicions contra la confiança» i un tractat titulat «Discurs <nowiki>[de]</nowiki> com ha de guanyar un galant a una dama».<ref>Víctor Said Armesto, «Prefaci» al seu ed. De Guillén de Castro, ''Les joventuts del Cid'', Madrit, Espasa Calp (Clàssics Castellans, 15), 1962, p. XV. El ''Cançoner dels Nocturns'' fon editat per Pere Salva (Valéncia, Ferrer d'Orga, 1869) en una tirada llimitada. ''Apud'' Said Armesto, ''loc. cit'', p. XV, nota 1. Hi ha edició moderna de les actes de l'Acadèmia dels Nocturns a on poden trobar-se discursos i composicions poètiques de Guillem de Castro, en J.L. Canet, E. Rodríguez i J.L. Sirera (eds.), ''Actes de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia'', Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1994, (colecció Archius i Documents).</ref>
Quant a la seua obra poètica, també es pot localisar en publicacions disperses en els pròlecs d'edicions del seu temps, en les compilacions de les justes poètiques en que va intervindre i en el ''Cançoner de Matías'' (Duc d'Estrada), que es troba a Nàpols.<ref>Trobem un sonet laudatori en la novela de Juan Yagüe de Sales, ''Els amants de Terol. Epopeia tràgica'', Valéncia, Patrici Mey, 1616 (Reed. Terol, Institut d'Estudis Turolenses, 1951); una decena en el llibre d'Hernando de Camargo, ''Mort de Deu per vida de l'home'' (Madrit, Juan de la Cuesta, 1619). Estos poemes de circumstàncies ( dels que abunden en l'época) documenten l'estada de Guillén de Castro a Madrid des de fins de 1618 i començaments de 1619. ''Apud'' Said Armesto, ''loc. cit.'' ps. XIX i XX i p. XIV nota 3.</ref>
=== Obres dramàtiques ===
<div class style="-moz-column-count:2; column-count:2;">
'''Comèdies publicades'''
* ''[[L'amor constant]]'' (1596-99)
* ''El cavaller bovo'' (1595-1604, prob. A. De 1599)
* ''[[Dido i Enees (Guillem de Castro)|Dido i Enees]]'' (a. De 1599)
* ''El desengany feliç'' (h. 1599)
* ''El naiximent de Montesinos'' (1595-1602, prob. H. 1599)
* ''[[El comte Alarcos]]'' (h. 1600-1602)
* ''[[Els malcasats de Valéncia]]'' (a. De 1608, 1595?-1604?)
* ''La humilitat superba'' (a. De 1605, 1595?-1605?)
* ''[[El curiós impertinent (Guillem de Castro)|El curiós impertinent]]'' (h. 1606)
* ''[[El senyor Quixot de la Mancha (Guillem de Castro)|Don Quixot de la Mancha]]'' (h. 1606)
* ''El Comte d'Anar-los'' (1605-1608)
* ''Oroneta i Filomena'' (1608?-1612?)
* ''La veritat desentranyada i enganyós casament'' (1608?-1612?)
* ''[[La força de la sanc (Guillem de Castro)|La força de la sanc]]'' (1613-1614)
* ''[[El perfecte cavaller]]'' (1610?-1615?)
* ''[[El Narciso segons la seua opinió]]'' (1612?-1615?)
* ''[[Les joventuts del Cid]]. Comèdia primera'' (1605-1615)
* ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' (1605-1615), coneguda com ''Les gestes del Cid''
* ''La força del costum'' (1610?-20?)
* ''Els enemics germans'' (1615?-1620?)
* ''La justícia en la pietat'' (1615?-1620?)
* ''El millor espós Sant Josep'' (1617-1620?)
* ''El vici en els extrems'' (1623)
* ''Quant s'estima l'honor'' (1622?-24)
* ''Enganyar-se enganyant'' (1622?-1624)
* ''El pretendre en pobrea'' (1622?-1624)
<br />
'''Comèdies de segura atribució'''
* ''La tragèdia pels zels'' (1622)<ref>Conservada en un manuscrit de la [[Biblioteca Nacional d'España|Biblioteca Nacional de Madrit]], signatura 17330, en el colofó del qual figura: «Laus Deo; va acabar-la el senyor Guillem de Castro, a Madrit, a 24 de decembre de 1622 anys per a Antonio de Prado».</ref>
'''Entremés'''
* ''Entremés famós de Cornelio''<ref>Publicat en ''Quinze entremesos de diversos autors'', Cadis, Francisco Juan Velasco, 1646, ps. 17-23v.</ref>
'''Lloa'''
* ''Lloa famosa del senyor Guillem de Castro. Va fer-la per a la companyia d'Arias a Sevilla''<ref>Publicat en ''Interlocutòries sacramentals, en quatre comèdies noves, les seues lloes, i entremesos. Primera Part'', Madrit, Maria de Feixes, 655, f. 234r-v.</ref>
'''Comèdies atribuïdes'''
* ''Allà van lleis do volen reis''<ref>Se'ns ha transmés en un manuscrit firmat per Guillem de Castro, el ms. 16943 de la Biblioteca Nacional de Madrit. Encara que es dubta que esta firma siga autógrafa, Christiane Faliu-Lacourt, en la seua obra ''Un dramaturge espagnol Du Siècle d'Or. Guillem de Castro.'' (Université de Toulouse-Le Mirail, 1989, ps. 55-65) la dona com provablement atribuible al nostre autor.</ref>
* ''A on no està el seu amo està el seu dolc''
* ''L'institutor del seu fill''
* ''El cércol de Tlemcen''
* ''El més impropi botí''
* ''El net de son pare''
* ''El pobre honrat''
* ''El prodigi dels montanyes, i màrtir del Cel, Santa Bárbara''
* ''El renegat arrepenedit''
* ''Ingratitut per amor''
* ''Les canes en el paper i dubtós en la venjança''
* ''Les maravelles de Babilònia''
* ''Pagar en pròpia moneda''
* ''qui males manyes hi ha, vesprada o mai les perdrà''
* ''qui no s'aventura no hi ha ventura''
'''Comèdies escrites en colaboració'''
* ''Algunes gestes de les moltes del senyor García Hurtado de Mendoza, marqués de Cañete'' (1622) <small>(Escrita en colaboració en huit dramaturcs, entre els que destaquen [[Antonio Mira d'Amescua|Mira d'Amescua]], [[Juan Ruiz d'Alarcón|Ruiz d'Alarcón]] o [[Luis Vélez de Guevara|Vélez de Guevara]]. A Guillén de Castro pertany l'autoria de l'escena final de l'acte tercer.)</small>
* ''La poma de la discòrdia i robo d'Elena'' <small>(en colaboració en [[Antonio Mira d'Amescua|Mira d'Amescua]])</small>
</div>
== Edicions ==
=== Edicions antigues ===
* ''L'amor constant'' i ''El cavaller bovo'', en ''Dotze comèdies famoses de quatre poetes naturals de la insigne i coronada ciutat de Valéncia'', Valéncia, Aurelio Mey, 1608.
* ''Primera Part de les comèdies del senyor Guillem de Castro natural de la ciutat de Valéncia'', Valéncia, Felipe Mey, 1618.<ref>Hi ha una segona emissió en data 1621 d'esta edició (l'eixemplar se conserva de la qual en la [[Biblioteca Nacional de França]], sign. Cap.P.Yg.19) que consistix en el mateix text substituint la portada per una nova a què s'afigen nous preliminars i dedicatòria. Veja Arata, pról. Al seu ed. cit., p. LXIX.</ref>
* ''Part Segona de les comèdies del senyor Guillem de Castro'', Valéncia, Miguel Sorolla, 1625.
==== Descripció bibliogràfica analítica de les edicions príncips ====
* DOZE / COMÈDIES / FAMOSES, DE QVATRO / POETES NATVRALES DE LA / INSIGNE I CORONADA CIV- / DONEU DE VALÉNCIA./ [Escut] / A Valéncia per Aurelio Mey. 1608.
<cite>
* PRIMERA PART / DE LES COMÈDIES / DEL SENYOR GVILLEM DE CASTRO / NATVRAL DE LA CIVDAD DE VALÉNCIA. / Les Comèdies que van en este llibre són les següents. / 1. El Perfecte Cauallero. / 2. El comte Alarcos. / 3. La Humilitat soberuia. / 4. El senyor Quixote de la Manxa. / 5. Les Joventuts del Cid, primera. / 6. Segona de les gestes del Cid. / 7. El Desengany feliç. / 8. El comte Dir-los. / 9. Els Mal Casats de Valéncia. / 10. El Naiximent de Montesinos. / 11. El Curiós impertinent. / 12. La d'Oroneta, i Filomena. / Any <nowiki>[escut]</nowiki> 1618. / EN LLICÈNCIA, / A Valéncia, en la Inpresión de Felipe Mey, / junt en Sant Esteuan.
* Segvnda Part / de les Comèdies / del senyor Gvillem de Castro / Dirigides a la senyora Ana / Maria Figuerola i de Castro. / El titule de les Comèdies es vora en la / segon full. / Any [vinyeta] 1625. / En llicència, / A Valéncia, Per Miguel Sorolla, junt en la Vniversidad. / Venen-se en la mateixa Emprenta. Contingut del volum: 1. Enganyar-se enganyant; 2. El millor Espòs; 3 Els enemics germans; 4. Quanto s'estima l'honor; 5. El Narciso en el seu opinió; 6. La veritat esbrinada i enganyós casament; 7. La justícia en la pietat; 8. El pretendre en pobrea; 9. La fuerça del costum; 10. El vici en els extrems; 11. La fuerça de la sang; 12. Dido i Enees.
</cite>
=== Edicions modernes ===
==== Obres completes ====
* ''Comèdies del senyor Guillén de Castro i Bellvís'', 3 vols., ed. Cayetano Alberto de la Barrera, Tom I, Madrid, 1861. (Comprén les comèdies: ''El naiximent de Montesinos'', ''El comte Alarcos'', ''El comte d'Anar-los'', ''L'amor constant'', ''El perfecte cavaller'', ''Les Meravelles de Babilònia'', ''El nét de son pare'', ''El pretendre en pobrea'', ''Enganyar-se enganyant'', ''La pietat en la justícia'', ''El prodigi dels montanyes'', i ''Les Joventuts del Cid'' ''I'' i ''II''.)
* ''Obres del senyor Guillén de Castro i Bellvís'', ed. Eduardo Juliá Martínez, Madrid, Real Acadèmia Espanyola-Impremta de la Reviste d'Arxius, Biblioteques i Museus, 1925-1927, (Biblioteca Selecta de Clàssics espanyols, primera sèrie). L'edició compila 42 comèdies, en les de probable atribució.
* ''Obres completes. Vol. I'', ed. Joan Oleza, Madrid, «Fundació J. A. Castro» - Akal, 1997.
* ''Primera Part de les comèdies del senyor Guillén de Castro'', ed. Carmen Simón Palmer, Mardrid, Chadwyck-Healey, 1998 (CD-rom Teatre Espanyol del Sigle d'Or)].
* ''Segona Part de les comèdies de Guillén de Castro'', ed. Carmen Simón Palmer, Madrid, Chadwyck-Healey, 1997 (CD-rom Teatre Espanyol del Sigle d'Or).
==== Soltes ====
* ''El senyor Quixot de la Manxa'' , ed. Crítica i estudi introductori de Luciano García Lorenzo, Madrid, Anaya, 1971.
* ''El curiós impertinent'', ed. Christiane Faliu-Lacourt i M.a Luisa Llobató, Kassel-Valencia, Reichenberger-Generalitat Valenciana, 1991, (Colecció Teatre del Sigle d'Or. Edicions crítiques, 31).
* ''El Narciso segons la seua opinió'', ed. A. V. Ebersole, Madrid, Taurus, 1968, (Colecció Temes d'Espanya, 73).
* ''Première partie de joventuts del Cid, de Guillén de Castro'', ed. Ernest Mérimée, E. Privat, Toulouse, 1890.
* ''Les joventuts del Cid'' (dos comèdies, ''Comèdia primera'' i ''Comèdia segona''), ed. Víctor Said Armesto, Madrid, Espasa Calp, (Clàssics Castellans, 15), 1962. 1a ed. En «La lectura», 1913.
* ''Les joventuts del Cid'', edició, estudi i notes per E. Juliá Martínez, Saragosa, Ebre, 1940 (Biblioteca Clàssica Ebre, 16). [reimp. 1942, 1960, 1965, 1970 i 1982].
* ''Les joventuts del Cid'', ed. De Luciano García Lorenzo, Madrid, Càtedra, 1978 (reimprés diverses vegades).
* ''Les joventuts del Cid. Comèdia primera'', ed., pról. I notes de Stefano Arata, estudi preliminar d'Aurora Egido, Barcelona, Crítica, 1996 (Biblioteca Clàssica, 59). ISBN 84-7423-767-X
* ''<nowiki>[Les joventuts del Cid (comèdia segona)]</nowiki>'' pub. En el títul de ''Les gestes del Cid'', ed. De John G. Weiger, Barcelona, Puvill-Editor, 1981, (Biblioteca Universitària Puvill; II. Asajos, 5).
* ''Els mal casats de Valéncia'', ed. Crítica i estudi introductori de Luciano García Lorenzo, Madrid, Castalia, 1976, (Clàssics Castalia, 76).
===== Registres gravats =====
* ''<nowiki>[Les joventuts del Cid]</nowiki>'', adaptació, direcció i realisació de Juan Guerrer Zamora, Madrid, Dial Discos, D.L., 1981, (Colecció Teatre Clàssic Espanyol). <nowiki>[Gravació sonora, 2 cassettes: estèreo. És una coproducció de Ràdio Nacional d'Espanya i el Ministeri de Cultura, Secretaria General. Tècnica So Dolby].</nowiki>
==== Obra no dramàtica ====
* «Discurs lloant el secret d'amor», en J.L. Canet, E. Rodríguez i J.L. Sirera (eds.), ''Actes de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia'', Valéncia, Institució Alfons el Magnànim, 1994, (Colecció Arxius i Documents). Vol. III: Sessions 33-48, Pp. 292-297.
* «Discurs com a de grangear un galant a una dama», en E. Juliá Martínez (ed.), ''Obres del senyor Guillén de Castro i Bellvís'', Madrid, Real Acadèmia Espanyola, Tipografia de la Reviste d'Arxius, Biblioteques i Museus, vol. III, 1927, Pp. 582-589.
* «Redones a un galant en les quatro esses», en J.L. Canet, ''op. cit.'', vol. III: Sessions 33-48,, Pp. 287-289.
== Notes ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* A<font size=-2>LBORG</font>, Juan Luis, ''Història de la literatura espanyola. Vol. II. Época barroca'', Madrid, Gredos, 1987 (1a ed. 1967), ps. 335-344. ISBN 84-249-3128-9
* A<font size=-2>RATA</font>, Stefano, «Pròleg» a ''Les joventuts del Cid. Comèdia primera'', ed., pról. I notes de Stefano Arata, estudi preliminar d'Aurora Egido, Barcelona, Crítica, 1996 (Biblioteca Clàssica, 59), ps. <font size=-2>IX-LXXXII</font>. ISBN 84-7423-767-X
* C<font size=-2>AZAL</font>, Françoise, [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf «Romancer i reescriptura dramàtica: Les Joventuts del Cid»], ''Criticador'' núm. 72, Universitat de Toulouse-Le Mirail, 1998, ps. 93-123. ISSN 0247-381X [http://cvc.Cervantes.Es/obref/criticador/PDF/072/072_095.Pdf]
* D<font size=-2>OMINGO</font> C<font size=-2>ARVAJAL</font>, Gemma, ''[http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711 Tipologia dels personages en la dramatúrgia de Guillén de Castro i Bellvís (1569-1631)]'', Universitat de Barcelona, 2006, (Tesi doctoral), ISBN 84-689-7477-3.
* F<font size=-2>ALIU</font>-L<font size=-2>ACOURT</font>, Christiane, [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/030/030_173.Pdf «Formes vicariantes d'un tema recurrent: ''El curiós impertinent'' (Cervantes i Guillén de Castro)»], ''Criticador'' núm. 30, Toulouse, 1985, ps. 169-181. ISSN 0247-381X
* ——, ''Un dramaturge espagnol Du Siècle d'Or. Guillén de Castro.'' Université de Toulouse-Le Mirail, 1989.
* F<font size=-2>LOECK</font>, Wilfried, ''«Les joventuts del Cid» Von Guillén de Castro und «Li Cid» Von Corneille, Ein neuer Vergleich'', Romanischen Seminar Der Universität, Bon, 1969.
* F<font size=-2>ROLDI</font>, Rinaldo. ''Lope de Vega i la formació de la comèdia.'' Madrid, Anaya, 1973 (la primera versió, en italià, és de 1962).
* G<font size=-2>ARCÍA</font> L<font size=-2>ORENZO</font>, Luciano, ''El teatre de Guillén de Castro'', Barcelona, Planeta, 1976.
* G<font size=-2>ARCÍA</font> V<font size=-2>ALDECASAS</font>, Amèlia, La tragèdia de final feliç: Guillén de Castro, ''Estudis literaris'', Universitat de Valéncia, 1995, ps. 211-225.
* J<font size=-2>ULIÁ</font> M<font size=-2>ARTÍNEZ</font>, Eduardo (ed.), «Observacions preliminars» a les ''Obres del senyor Guillén de Castro i Bellvís'', Madrid, Real Acadèmia Espanyola-Impremta de la Reviste d'Arxius, Biblioteques i Museus, 1925-1927, (Biblioteca Selecta de Clàssics espanyols, primera sèrie).
* M<font size=-2>ÉRIMÉE</font>, Henri. ''L'art dramàtic a Valéncia'', Valéncia. Institut «Alfons el Magnànim», 1985, 2 vols. (1a ed. En francés de 1913).
* M<font size=-2>ESONERO</font> R<font size=-2>OMANOS</font>, Ramón de, ''Dramàtics contemporanis a Lope de Vega'', Madrid, Biblioteca d'Autors Espanyols, 1951 (1a edició de 1857).
* M<font size=-2>ONTANER</font> F<font size=-2>RUTOS</font>, Alberto, ''Política, història i drama en el cércol de Zamora. La «Comèdia segona de les joventuts del Cid» de Guillén de Castro'', Saragosa, Universitat de Saragosa, 1989. ISBN 84-7733-107-3
* O<font size=-2>LEZA</font>, Joan, [http://www.uv.es/entresiglos/oleza/pdfs/guillen.PDF «Introducció»] a Guillén de Castro, ''Obres completes'', Madrid, Fundació J. A. Castro-Akal, 1997. Tom I, ps. <font size=-2>I-XXXV</font>.
* R<font size=-2>AMOS</font>, Juan Luis, [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12482061990139396310846/p0000007.htm#I_34_ «Guillén de Castro en el procés de la comèdia barroca»], a Joan Oleza Simó (dir.), ''Teatre i pràctiques escèniques, II: la Comèdia.'', London, Tàmessi Books, 1986 (1a ed. 1983), ps. 229-248.
* R<font size=-2>OCA</font> F<font size=-2>RANQUESA</font>, José Mª. «Un dramaturg de l'Edat d'Or: Guillén de Castro. Notes a un sector del seu teatre.» ''RFE'', XXVIII, 1944, ps. 378-427.
* R<font size=-2>UIZ</font> R<font size=-2>AMMÓ</font>, Francisco, ''Història del teatre espanyol (Des dels seus orígens fins a 1900)'', Madrid, Càtedra, 1988, ps. 175-179. ISBN 84-376-0190-8
* S<font size=-2>AID</font> A<font size=-2>RMESTO</font>, Víctor, «Prefaci» al seu ed. De Guillén de Castro, ''Les joventuts del Cid'' (dos comèdies, ''Primera...'' i ''Segona part de Les joventuts del Cid''), Madrid, Espasa Calp (Clàssics Castellans, 15), 1962, ps. <font size=-2>VII-XXX</font>.
* S<font size=-2>EBOLD</font>, Russell P., «Un David espanyol, o "galant diví". El Cid contrareformiste de Guillén de Castro», ''Homage to J. M. Hill'', Valéncia, Castalia, 1968, ps. 217-242.
* W<font size=-2>EIGER</font>, Jhon G., ''Cap a la comèdia. Dels valencians a Lope'', Barcelona, Planeta, 1978.
* W<font size=-2>ILSÀS</font>, William E., ''Guillén de Castro'', New York, Twayne Publishers, 1973.
* W<font size=-2>ILSÀS</font>, Edward M. i Duncan M<font size=-2>SENTIR</font>, ''Història de la literatura espanyola, vol. 3: Sigle d'Or: teatre'', Barcelona, Ariel, 1985 (6a ed. Rev.), ps. 138-140. ISBN 84-344-8354-8
== Enllaços externs ==
{{wikisource autor}}
* [http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=409 Edicions digitals de comèdies de Guillén de Castro. (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes).]
* [http://www.intratext.com/IXT/ESL0790/ Edicions digitals en concordances de comèdies de Guillén de Castro:] 1. ''El comte Alarcos.'' 2. ''El curiós impertinent.'' 3. ''Les joventuts del Cid.'' 4. ''El Narciso segons la seua opinió''.
* Juan Luis Ramos, [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12482061990139396310846/p0000007.htm#I_34_ «Guillén de Castro en el procés de la comèdia barroca»], ps. 229-248, a Joan Oleza Simó (dir.), ''Teatre i pràctiques escèniques'', Valéncia, Institució «Alfons El Magnànim», 1984. Reproducció digital: [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12482061990139396310846/index.Htm Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2002].
* [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//07.GDC_ANEJOS.Pdf Edicions més accessibles de totes les seues obres i documents complets històrics sobre Guillén de Castro (més una cronologia i un estudi onomàstic).] anexos, Domingo Carvajal, G., ''loc. cit''.
* [http://www.tdcat.cesca.es/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0228106-104711//06.GDC_BIBLIOGRAF%CDA.Pdf Bibliografia exhaustiva dels manuscrits i edicions existents de les obres de Guillén de Castro], ''loc. cit''.
{{Traduït de|es|Guillem_de_Castro}}
[[Categoria:Escriptors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Escriptors d'Espanya del sigle XVII]]
[[Categoria:Escriptors en espanyol del sigle XVII]]
[[Categoria:Dramaturgs d'Espanya del sigle XVII]]
[[Categoria:Sigle d'Or]]