Canvis

== Història ==

== Història ==

=== Fundació ===

=== Fundació ===

Esquerra Unida fon fundada a l'abric de les movilisacions per a exigir un [[referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN|referèndum sobre la permanència d'Espanya]] en l'[[OTAN]], ya que l'ingrés es va decidir durant el govern de [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] i el [[PCE]] no es va manifestar, com posteriorment sí que va fer per a promoure el "no" en el dit referèndum, celebrat en març de [[1986]]. Una volta celebrat el referèndum, a on va guanyar el "sí" propugnat pel Govern de [[Felipe González]] ([[PSOE]]), pero va haver quasi set millons de vots en contra, es varen convocar eleccions anticipades i una bona part dels partits integrats en la '''Plataforma Cívica per l'eixida d'Espanya de l'OTAN''' varen decidir constituir-se en [[coalició electoral]], en abril de 1986, baix la denominació de '''Plataforma de la Izquierda Unida'''.  Inicialment fon formada pel [[Partido Comunista de España]] (PCE), el [[Partido Comunista de los Pueblos de España]] (PCPE) (que va abandonar la coalició en 1989), el [[Partido d'Acción Socialista]] (PASOC) (que va abandonar la coalició en 2001, quedant-se dins d'esta la corrent, i posteriorment constituït com a partit [[Iniciativa Socialista de Izquierdas]]), [[Izquierda Republicana (contemporànea)|Izquierda Republicana]] (ANAR) (que va abandonar la coalició en 2002), la [[Federación Progresista]] (FP) (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Carlista]] (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Humanista de España|Partido Humanista]] (que va abandonar la coalició en 1987) i el [[Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andalúz de Izquierdas]], aixina com independents. Es va constituir una Comissió Política per a regir-la presidida per [[Gerardo Iglesias]], secretari general del PCE (partit que constituïx el 80% de la nova coalició).

Esquerra Unida fon fundada a l'abric de les movilisacions per a exigir un [[referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN|referèndum sobre la permanència d'Espanya]] en l'[[OTAN]], ya que l'ingrés es va decidir durant el govern de [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] i el [[PCE]] no es va manifestar, com posteriorment sí que va fer per a promoure el "no" en el dit referèndum, celebrat en març de [[1986]]. Una volta celebrat el referèndum, a on va guanyar el "sí" propugnat pel Govern de [[Felipe González]] ([[PSOE]]), pero va haver quasi set millons de vots en contra, es varen convocar eleccions anticipades i una bona part dels partits integrats en la '''Plataforma Cívica per l'eixida d'Espanya de l'OTAN''' varen decidir constituir-se en [[coalició electoral]], en abril de 1986, baix la denominació de '''Plataforma de la Izquierda Unida'''.  Inicialment fon formada pel [[Partido Comunista de España]] (PCE), el [[Partido Comunista de los Pueblos de España]] (PCPE) (que va abandonar la coalició en 1989), el [[Partido d'Acción Socialista]] (PASOC) (que va abandonar la coalició en 2001, quedant-se dins d'esta la corrent, i posteriorment constituït com a partit [[Iniciativa Socialista de Izquierdas]]), [[Izquierda Republicana (contemporànea)|Izquierda Republicana]] (ANAR) (que va abandonar la coalició en 2002), la [[Federación Progresista]] (FP) (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Carlista]] (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Humanista de España|Partido Humanista]] (que va abandonar la coalició en 1987) i el [[Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andalúz de Izquierdas]], aixina com independents. Es va constituir una Comissió Política per a regir-la presidida per [[Gerardo Iglesias]], secretari general del PCE (partit que constituïx el 80% de la nova coalició).  

IU va participar en les eleccions generals de juny de [[1986]] en exigus resultats (7 escans en el 4,6% dels vots). No obstant, es va decidir no sols mantindre la coalició sino impulsar-la com a força política en un programa estratègic comú. En les municipals de [[1987]] va obtindre resultats un poc millors, el 7,18% dels vots, millorant ostensiblement en les generals de [[1989]]: Izquierda Unida es va convertir en la tercera força política arribant a 17 diputats en el 9,07% dels vots.

IU va participar en les eleccions generals de juny de [[1986]] en exigus resultats (7 escans en el 4,6% dels vots). No obstant, es va decidir no sols mantindre la coalició sino impulsar-la com a força política en un programa estratègic comú. En les municipals de [[1987]] va obtindre resultats un poc millors, el 7,18% dels vots, millorant ostensiblement en les generals de [[1989]]: Izquierda Unida es va convertir en la tercera força política arribant a 17 diputats en el 9,07% dels vots.