Canvis

Al socórrer a Anfós VI en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), lo rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a Castella, pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en [[1084]]. Poc després, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall (1087). Anfós permet al Cid que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.

Al socórrer a Anfós VI en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), lo rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a Castella, pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en [[1084]]. Poc després, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall (1087). Anfós permet al Cid que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.

 

Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a al-Qádir de Valéncia i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou (1088). Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a Valéncia del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de Valéncia, Albarracín i Alpuente (1089).

Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de Valéncia, [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).

 

Anfós VI anava a acodir en defensa d'Aledo, sitiada per l'emir almoravit Yúsuf b. Tásfin (1089), ordena al Cid que se li unixca en les seues tropes, pero per circumstàncies imprevistes no pogué alcançar la host real. L'ira del rei, li fa incórrer de nou en el desterro, el segon per al Cid.

Anfós VI anava a acodir en defensa d'Aledo, sitiada per l'emir almoravit Yúsuf b. Tásfin en [[1089]], ordena al Cid que se li unixca en les seues tropes, pero per circumstàncies imprevistes no pogué alcançar la host real. L'ira del rei, li fa incórrer de nou en el desterro, el segon per al Cid.

 

El Cid domina Llevant. L'enemistat entre lo rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel Cid en terres d'Orihuela i Xàtiva, Mundir de Lleida i al-Qádir de Valéncia tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de Berenguer II, quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Cid, pero este venç i apresonà al barceloní en el pinar de Tévar, al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.

El Cid domina Llevant. L'enemistat entre lo rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel Cid en terres d'Orihuela i Xàtiva, Mundir de Lleida i al-Qádir de Valéncia tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de Berenguer II, quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Cid, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.

El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren Lleida, Tortosa i Dénia baix la protecció del Cid. En 1090 dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.

El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren Lleida, Tortosa i Dénia baix la protecció del Cid. En 1090 dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.